Les dones han format part de la Història, però són molts els discursos oficials que se n’obliden. Planeta DeAgostini i Playmobil han estat els últims a seguir aquesta tendència fins que han accedit a rectificar la col·lecció ‘L’Aventura de la Història’ i incloure alguna dona en les 60 figures que representen diferents èpoques. Una cosa que sí que feien en els llibres que acompanyen cadascun dels personatges.
A l’espera dels noms que inclogui, aquestes són algunes dones -de les moltes altres que hi ha- destacades de la Història, més enllà de les habituals com Cleopatra o Joana d’Arc, que pot afegir i que justifiquen la representació femenina en els noms genèrics com “aviador” o “científic”, que fins ara la col·lecció omple amb figures masculines.
El primer autor… va ser autora
Abans d’Enheduanna de Akad, que va viure al segle 23 aC a Ur, ciutat de la regió de Sumèria, al sud de Mesopotàmia, es té constància de creacions, escultures i obres arquitectòniques, però no es coneix el nom de qui les va fer. Enheduanna va ser una princesa que va ocupar l’important càrrec de ‘suma sacerdotessa’, però sobretot és coneguda per ser la primera autora -incloent-hi tant homes com dones- d’una obra d’art coneguda pel seu nom.
Va escriure poemes sobre tauletes de fang en les quals va inscriure el seu nom, els primers textos que es poden atribuir a un autor, i la seva existència s’ha demostrat per les inscripcions d’un disc d’alabastre trobat en una expedició. En la majoria de les seves composicions domina la temàtica religiosa, himnes als temples sumeris i a Innana, deessa de l’amor i de la guerra.
Hipatia, en comptes del mestre grec
“Va arribar a tal grau de cultura que va superar tots els filòsofs contemporanis, va heretar l’escola platònica”, escrivia un historiador grec sobre Hipatia d’Alexandria, segons recull National Geographic. Hipatia va ser una important filòsofa i mestra que ensenyava les idees de Plató. És la primera dona matemàtica de la qual es té constància, camp en el qual també va destacar al costat de l’astronomia.
¿Fundadora de la primera universitat?
La col·lecció de Playmobil ha estat criticada també representar amb prou feines altres cultures, com l’àrab, i centrar els personatges en la militarització. Per pal·liar-ho podria haver-hi inclòs a Fatima al-Fihiri, una dona àrab que l’any 800 es va traslladar amb la seva família a Fes (Marroc). Allà hi va fundar un centre educatiu per a joves i la que molts historiadors consideren la primera universitat del món encara operativa: la Universitat d’Al-Karaouine. D’altres, però, insisteixen que la universitat és una institució europea que posteriorment es va exportar.
Les beguines medievals
L’Edat Mitjana apareix representada a la col·lecció per “rei de l’Edat Mitjana”, una època en la qual també va sorgir un desconegut i singular grup de dones religioses. Les beguines va ser un col·lectiu al qual es van apuntar milers de dones i en el qual van trobar espais de llibertat en una època en què l’opció era lliurar la seva vida a Déu o l’home.
Vivien en comunitat, però amb més autonomia que en els convents, i es dedicaven a l’oració, l’estudi i la caritat. La interpretació que feien de la religió, allunyada de l’oficial, va portar l’Església a titllar-les de “bruixes” o “infidels”. L’última beguina del món, Marcella Pattyn, va morir a Bèlgica l’abril de 2013.
De trobador a trobadora
La figura del trobador, que és la número 19 de la col·lecció, podria substituir-se per trobadora si ens fixem en Beatriz de Día, una de les poques dones dedicades a aquesta tasca, que també va voler escriure els seus propis versos, als segles XII i XIII. Així com els trobadors han sobreviscut com una de les figures medievals emblemàtiques, elles han estat obviades. Beatriz de Día firma l’única partitura d’una cançó d’autoria femenina que ha arribat fins als nostres dies.
Una de les primeres a guanyar un judici a un blanc
Sojourner Truth, que va néixer com Isabella Bomefree, va passar a la història sense saber-ho com una de les primeres dones negres a guanyar un judici a un home blanc. En la dècada de 1820 va asseure al banc dels acusats un terratinent d’Alabama per haver comprat el seu fill il·legalment. La dona, que havia nascut en esclavitud, va ser venuda tres vegades i va escapar-se un any abans que el seu últim amo hagués d’alliberar-la a causa de la regulació de Nova York, que avançava l’abolicionisme.
Truth, que s’havia convertit en una activista per la igualtat racial, va duplicar el seu activisme en conèixer grups de dones per l’alliberament femení. Es va adonar llavors que la seva discriminació es devia a dues de les seves identitats: negra i dona. Truth va pronunciar el cèlebre discurs ‘Per ventura no sóc una dona?’ a la Convenció de Dones de Akron (Ohio) en 1851.
Una revolucionària contra la Revolució
Cap nom femení amplia la llista de les 60 figures de Playmobil, que sí que s’atura en alguns de masculins com Leonardo da Vinci o Mozart. Olympe de Gouges va ser una de les figures fonamentals de la Revolució Francesa, una etapa reveladora que va proclamar la llibertat i igualtat, però no entre dones i homes. Encara que van participar-hi, la Revolució les va excloure de la vida política i social.
Elles van ser expulsades de l’Assemblea Constituent i es va votar en contra d’educar de manera igualitària nens i nenes. “Som el tercer estat del tercer estat”, deien elles, que s’organitzaven per demanar igualtat. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà té la seva rèplica a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana , escrita per Olympe de Gouges, que va ser guillotinada.
La directora oblidada per la Història del cinema
La figura 56, un home amb la càmera en una mà i el megàfon a l’altra, s’oposa als avenços que cada vegada més la Història del cinema experimenta en incorporar les aportacions de dones. Entre elles, Alice Guy, considerada per molts com la primera dona cineasta i realitzadora. Més enllà dels seus èxits com a possible pionera, aquesta dona francesa va sobresortir pel fet utilitzar efectes especials i altres elements de llenguatge cinematogràfic com els plànols o la il·luminació.
L’aviadora pionera
Planeta DeAgostini i Playmobil no van haver de pensar en Amelia Earhart quan van decidir la representació de la figura 48: “aviador”. Encara que sí que és una de les referències que incorporen els seus llibres. Earhart va ser una pionera pilot nord-americana que va aconseguir nombrosos rècords. Va desaparèixer el 1937 a l’oceà Pacífic quan intentava convertir-se en la primera dona a completar el primer viatge aeri al voltant del món sobre la línia equatorial.
“Savi científic” i “científic”
Un altre dels elements més criticats de les entregues ha estat que algunes professions o personatges es dobleguen sense que hi hagi espai per incloure-hi cap dona. És el cas de “soldat del fort” i “capità del fort” o “científic” i “savi científic”. Els avenços científics han obviat de manera sistemàtica les dones, entre les quals en destaquen algunes de citades habitualment com Marie Curie, primera a guanyar un Nobel -en va arribar a guanyar dos-.
També Rosalind Franklin, nascuda el 1920, que va ser una química anglesa a la qual se li reconeixen importants contribucions per a la futura comprensió de l’ADN. Amb el seu treball va poder aclarir la seva estructura de doble hèlix.
