Els centres educatius catalans han obert les portes a les 9 h a més d’1,5 milions d’alumnes, la xifra més alta d’estudiants matriculats en els ensenyaments no superiors de la història. Hi haurà quasi 8.000 infants i joves més que el curs passat, fet que ha obligat a l’Administració a incorporar 798 docents més. Així, el sistema comptarà enguany amb 66.460 mestres i professors, un volum, però, que encara és inferior als 67.045 que hi havia el 2011, abans de l’impacte de la crisi.
Les etapes que experimentaran un creixement d’alumnat més pronunciat són l’ESO, el Batxillerat i la Formació Professional, amb 7.000, 2.500 i 3.500 estudiants més que el curs passat, respectivament. Tot al contrari del que passa a les primeres etapes, on aquest curs 2016-2017 entraran a les aules quasi 700 infants menys que al setembre passat. Aquesta davallada és la que ha portat al departament d’Ensenyament a reduir en els últims anys unitats de P-3. Aquest curs se’n tancaran aproximadament un centenar.
A partir d’aquest curs, els alumnes amb més dificultats haurien de comptar també amb més suport, segons les previsions del departament d’Ensenyament. Del total de mestres nous que es contractaran, 540 aniran destinats a aquest alumnat amb més problemes. 400 d’ells reforçaran les escoles anomenades d’alta complexitat, és a dir, les d’entorns empobrits que obtenen pitjors resultats; i 140 professionals especialitzats en educació especial s’incorporaran a les aules per treballar amb els alumnes amb necessitats educatives especials. Aquest últim reforç comportarà l’obertura als centres educatius de 50 noves Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE) (espais dins els centres que serveixen per atendre els alumnes amb discapacitat).
Però no tot el que té a veure amb la contractació de mestres és vist amb bons ulls per la comunitat educativa, al contrari. Els professors segueixen indignats amb Ensenyament per les condicions d’incorporació dels substituts, que van arribar als centres dijous passat, dos dies abans de l’inici de curs, un marge de temps molt estret per preparar bé les classes. El que també preocupa els sindicats és que, amb l’increment d’alumnat de l’última dècada, hi hauria d’haver al cos docent 7.000 mestres més dels que hi ha, segons els seus càlculs.
L’inici de curs serà especialment novedós per als alumnes de 10 nous centres que s’estrenen aquest setembre. Es tracta de les escoles Les Bases (Manresa), Entença (Barcelona), La Sagrera (Barcelona), Mont-ral (Mont-ral), Sant Cugat (Sant Cugat) i Torre Queralt (Lleida); els instituts Maria Espinalt (Barcelona) i Barberà (Barberà del Vallès), i els instituts-escola Marta Mata (Torelló) i Sant Adrià (Barcelona).
L’altra cara de la notícia és que molts d’ells ho faran amb mòduls prefabricats, els anomenats barracons. En total, 86 a tot Catalunya. Des d’Ensenyament defensen que cada any són menys els centres que estan conformats en la seva totalitat per mòduls (el 2008 n’eren 120), però el cert és també que si es compten els mòduls n’hi haurà en total 1.010, 14 més que el curs anterior.
De tots els qui aquest dilluns comencen el curs, els que potser ho faran amb més incertesa són els de Quart d’ESO i Segon de Batxillerat, que segons les previsions d’aplicació de la LOMCE haurien de dur a terme a final de curs la primera edició de les revàlides, encara que aquest any no tindrien efectes acadèmics (està previst que en tinguin a partir del curs 2017-2018). En els últims dies, però, Ensenyament ha intentat aplacar la incertesa assegurant una vegada i una altra que aquestes proves externes no es faran a Catalunya, i res no canviarà en el currículum i en les classes dels alumnes catalans d’aquestes etapes.
