La cobertura de professors a les universitats catalanes s’ha vist retallada considerablement des de l’any 2009. Si es tenen en compte les dotacions de docents equivalents a temps complet –el que seria una jornada laboral sencera–, les universitats públiques catalanes han perdut un 23% del seu professorat en aquest temps. Així ho assenyala l’informe El professorat universitari a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), una radiografia sobre la situació del Professorat Docent i Investigador (PDI) que alerta també d’un augment de la temporalitat dels docents fins al nivell d’incomplir el que estableix la llei.
Les jubilacions que no s’han substituït –la taxa de reposició ha estat del 10% fins el 2014–, la reducció dràstica de contractes predoctorals i postdoctorals –pensats per als joves investigadors que es podrien consolidar en el futur com a docents– i la no renovació de més de 500 professors associats l’any 2010 són alguns dels motius que expliquen aquesta davallada, segons apunta una de les autores de l’informe, la professora de Matemàtica Aplicada de la UPC Vera Sacristán.
La reducció del professorat ha provocat, entre altres efectes, que la ràtio d’estudiants per cada professor hagi retrocedit a nivells del 2004. Des de llavors i fins al 2009, es va reduir la ràtio de 10,49 alumnes per mestre a 8,98, una xifra que el 2013 es tornava a trobar en els 10,88. Però els autors de l’informe assenyalen dues conseqüències d’aquesta reducció de professorat que consideren més greus: un augment de la temporalitat en els contractes que supera el màxim previst per la llei i un envelliment progressiu del professorat.
Més contractes temporals del que estipula la llei
Si l’any 2004 el 54,3% dels efectius eren estables (és a dir, funcionaris o contractats permanents), ara ho és el 48,7%. “Aquesta xifra queda lluny del que marca la legislació”, lamenta Sacristán. L’estudi recorda que l’última modificació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) estableix que el personal docent estable en cap cas pot baixar del 60% del total. Ara, per tant, se situa 12 punts per sota del que marca la normativa.
El percentatge restant són els professors amb contractes temporals, la majoria dels quals són els anomenats associats, a temps parcial, una figura dissenyada per cobrir necessitats concretes de docència per part de professionals que ja tenen un lloc de treball fora de la universitat. Si es compta per número de professors –en comptes de dotacions–, els docents a temps parcial són quasi la meitat (47%) del total de professors universitaris a Catalunya. Però, és dolent això?
“Ni és ni deixa de ser greu: és un símptoma”, respon Sacristán. “En titulacions on la seva figura és raonable, com Medicina, Periodism, o Arquitectura, si n’hi ha molts no passa res, però si el seu nombre creix en facultats com les de filosofia i lletres és hora de començar a dubtar del que està passant. Les xifres tan elevades indiquen que alguna cosa falla”, sosté l’autora de l’informe. El curs 2014-2015 hi havia 7.306 professors a temps parcial a les universitats, un volum que no s’observava des de la dràstica retallada d’aquests docents el 2010.
Des de l’OSU temen que el major pes de la temporalitat signifiqui un augment de la precarització del professorat, i alerten de la possibilitat d’un repunt de la figura coneguda com el fals associat, denunciada per sindicats i docents i identificada en diversos informes de la Sindicatura de Comptes. El fals associat és el professor que es contracta en la categoria d’associat –per a hores i necessitats puntuals compaginades amb una feina externa–, però que acaba assumint tasques i horaris propis de la resta de docents.
La meitat de docents té més de 50 anys
L’altre gran problema que confirmen les dades recollides per l’OSU és l’envelliment del professorat universitari. Si el curs 2004-2005 el percentatge de PDI de més de 50 anys era del 36%, ara és del 46%. És a dir, que quasi la meitat dels professors universitaris catalans sobrepassen la cinquantena. Entre els menors de 40 anys, el percentatge ha caigut del 30 al 22%, segons l’informe. “Això és pa per avui i gana per demà”, subratlla Sacristán, que considera “molt preocupant” l’accés del personal jove a la docència universitària. “La bretxa generacional es notarà cada cop més”, assenyala, i recorda que moltes vies d’accés com els contractes predoctorals i postdoctorals han quedat quasi barrades. “Hi ha hagut anys que fins i tot no hi ha hagut convocatòries”, sosté.
Una altra via per equilibrar la balança seria atreure professorat jove estranger, doctors de fora que vulguin venir a viure a Catalunya, però Sacristán no té clar que els campus catalans puguin ser prou atractius. I, matemàtica com és, es pregunta: “Tenint en compte que quasi la meitat del professorat té més de 50 anys, i que en facultats més modernes, associades a noves tecnologies, els docents solen ser més joves, quin deu ser el percentatge de professors grans en d’altres titulacions?”
