“Campanya a la Casa Blanca del 2016” i “educació” són conceptes difícils de lligar. Les propostes educatives en la cursa presidencial que culminarà amb les eleccions del pròxim 8 de novembre van desaparèixer amb la caiguda de Bernie Sanders, el veterà senador que gaudia d’un suport aclaparador entre els estudiants i que va gosar discutir una candidatura que Hillary Clinton donava per feta. L’aspirant demòcrata ha assumit des d’aleshores gran part del programa socialdemòcrata de Sanders -matrícula gratuïta a les universitats públiques o refinançament dels préstecs estudiantils–, però l’atípica campanya que l’ha enfrontat amb el republicà Donald Trump ha apel·lat als instints més baixos del poble nord-americà i ha buscat, més que mai, derrotar el contrari a base d’escàndols, deixant de banda les propostes.
El showman republicà, més interessat en immigració i comerç que en educació, ha construït un programa molt bàsic en aquest camp amb dues propostes centrals: eliminar els Common Core (el pla d’estudis comú) i promoure l’elecció escolar, és a dir, subvencionar les famílies perquè puguin matricular els seus fills a centres privats.
Els problemes de l’ensenyament primari i secundari als Estats Units tenen part de l’arrel en la llei d’educació No Child Left Behind (Que cap nen quedi enrere), impulsada el 2002 per l’expresident George W. Bush. La norma imposava un estricte control de Washington –en detriment dels estats– sobre l’educació i un sistema d’avaluació de les escoles basat en exàmens estandarditzats anuals de matemàtiques i llengua, amb sancions pels professors i centres que obtinguessin pitjors resultats.
Tot i que la llei es va aprovar amb el suport dels dos partits –inclosa l’aleshores senadora Clinton–, amb el pas del temps es va demostrar plena de carències i va acabar topant amb l’oposició de gairebé tothom. A finals del 2015, també amb el suport dels dos partits, el president, Barack Obama, va impulsar una nova llei, Every Student Succeds (Que cada estudiant tingui èxit), que manté els exàmens anuals però retorna als estats les competències per interpretar la qualitat educativa i intervenir per millorar-la.
A l’excés d’avaluacions i al Common Core se li ha afegit el deute dels estudiants universitaris com l’altra gran patata calenta de l’era Obama. Però anem a pams.
Consens per reduir exàmens, però… com?
La llei No Child Left Behind partia de la premissa que l’augment d’exàmens estandarditzats milloraria el nivell educatiu general. D’aquesta manera, amb Bush primer i Obama després, s’ha viscut un procés d’augment de proves comunes –fins a 112 al llarg de l’escolarització, vuit anuals– que l’actual consens considera perjudicials. Una de les crítiques que rep el sistema és que l’ensenyament està orientat a assolir uns bons resultats a les proves en lloc d’adquirir els coneixements. Per reduir l’impacte dels exàmens en el procés educatiu, Obama ha promogut una reforma per limitar al 2% d’hores lectives el temps que se’ls hi dedica, però no ha qüestionat el sistema en sí. De fet, la nova norma Every Student Succeds els manté.
Cap dels dos candidats n’ha parlat gaire durant la campanya, però Clinton s’ha mostrat favorable a fer “menys i millors” proves. A falta de concreció en el programa, el seu marit, Bill Clinton, ha defensat eliminar les proves anuals i fer-ne només al final de la primària i dels dos cicles de secundària, com quan ell era president, un sistema que es va demostrar ineficaç, ja que els estudiants més desafavorits quedaven, com diu precisament el nom de la llei, enrere. Trump, per la seva banda, ha criticat la inversió que fa el govern en exàmens pels fruits minsos que se’n treuen i, de pas, el nivell de l’escola nord-americana en general en comparació amb altres nacions: “Tenim països del Tercer Món per davant nostre, països que ni us ho creuríeu, països que ni tan sols heu sentit anomenar”.
La bandera de Trump contra el currículum comú
Del que sí ha parlat Trump, i molt, és dels Common Core. A partir del 2010, davant del desgavell que suposava que cada un dels 50 estats tingués un currículum acadèmic diferent però tots haguessin d’afrontar proves estandarditzades, una quarantena d’ells van dissenyar i adoptar un pla d’estudis comú conegut sota el nom de Common Core i que s’interpreta com una extensió del No Child Left Behind. El multimilionari republicà té una croada particular contra els Common Core, un “desastre” des del seu punt de vista, i ha promès desfer-se’n si guanya les eleccions. No ho tindrà fàcil, ja que el contingut educatiu és competència dels estats i la Casa Blanca no hi té ni veu ni vot. Els demòcrates donen suport al sistema però no l’han anomenat durant la campanya, ja que no passa pel seu millor moment de popularitat.
Propostes de lliure mercat educatiu
Trump, molt crític amb el sistema públic d’ensenyament, defensa un escenari de “lliure mercat educatiu” subvencionat pel govern. El seu programa school choice (elecció escolar) preveu 12.000 dòlars per infant a les famílies amb menys recursos que vulguin portar els seus fills a la privada. El cost de la mesura seria de 130.000 milions de dòlars anuals, però la Casa Blanca només en posaria 20.000, i deixaria als estats el gruix del seu finançament. Segons la seva lògica, aquest “lliure mercat” millorarà la competitivitat de tot el sistema. Pel candidat republicà “no existeix una política fallida més necessitada d’un canvi urgent que el monopoli públic de l’educació”, que segons ell ha “atrapat milions de negres i hispans”.
Els demòcrates s’oposen a l’elecció escolar, que veuen com una estocada a l’educació pública, però han promès un paquet d’inversions destinades, principalment, a reconstruir les escoles i informatitzar l’educació. “He estat a escoles de pobles i ciutats del nostre país on no hi portaria a cap nen. S’estan caient a trossos, les parets estan florides, hi ha rates. És fastigós”, ha assenyalat Clinton.
Com fer front al deute bilionari dels universitaris?
Més enllà de primària i secundària, l’educació superior és una altra patata calenta que amenaça explotar. Les matrícules a les universitats públiques d’Estats Units oscil·len els 10.000 dòlars anuals per estudiant, una quantitat que es multiplica fins a tres en afegir-hi el cost de vida. Per pagar-ho, molts estudiants demanen uns préstecs –molts d’ells a l’Estat– que arrossegaran fins a la jubilació. El 2016, 44 milions de nord-americans deuen 1,3 bilions de dòlars, una xifra que creix al ritme de 2.725 dòlars per segon segons una projecció de StartClass. Tot plegat representa un problema majúscul que amenaça a l’economia del país i que Sanders va fer pal de paller de la seva campanya. A canvi del seu suport a Clinton un cop perdudes les primàries, el senador li va exigir que assumís el seu programa d’educació superior.
Si Clinton compleix, la matrícula a les universitats públiques serà gratuïta a partir del 2021 per famílies amb ingressos inferiors als 125.000 dòlars anuals. Aquesta mesura beneficiarà al 83% dels estudiants. A més, la gratuïtat s’aplicarà immediatament a les famílies amb ingressos inferiors als 85.000 dòlars anuals. La demòcrata també proposa refinançar el deute a aquells amb préstecs públics, uns 25 milions, per tal de que no hi destinin més del 10% dels seus ingressos i que passats 20 anys, es condonin aquests crèdits. Trump n’ha parlat molt poc, d’educació superior, però ha criticat que el govern faci negoci amb els préstecs, “una de les poques coses amb les quals no n’hauria de fer”. El candidat republicà defensa que els crèdits estudiantils els han de donar únicament els bancs.
Donar valor i accés a l’educació infantil
A 23 dels 50 estats, el cost mitjà de l’educació infantil és més alt que la matrícula a universitats públiques: entre 12.000 i 17.000 dòlars anuals depenent de l’edat del nen. Aquest és un dels motius pels quals el 52% dels nens i nenes de 3 i 4 anys no van a l’escola. El programa de Clinton contempla garantir l’escolarització de tots els infants de 4 anys i ajudes per tal que les famílies no es gastin més del 10% dels seus ingressos en educació infantil. També preveu doblar el finançament dels programes Head Start i Early Head Start per afavorit l’escolarització dels infants de les famílies més pobres.
En aquest cas, Trump també té un pla. Desenvolupat a instàncies de la seva filla, Ivanka Trump, el magnat novaiorquès proposa una deducció d’impostos per compensar el preu de les escoles bressol i infantils, una mesura a la qual també es podrien acollir els qui cuidin els nens des de casa. Els impostos de la majoria de contribuents, però, queden lluny de les xifres exposades més amunt. Els més beneficiats seran doncs els que més ingressos tenen. Trump també ha promès ajudes per les empreses que muntin llars d’infants. A més, els dos han promès baixes maternals remunerades (sis setmanes Trump, dotze Clinton). Els Estats Units són l’única nació industrialitzada del món sense baixes remunerades de maternitat per llei.
