La prova d’avaluació final de Batxillerat s’aprovarà amb un 4 i només serà necessària per accedir a la universitat, és a dir, només hauran de realitzar-la els estudiants que vulguin continuar els estudis a la facultat, segons l’esborrany d’ordre ministerial, a què ha tingut accés Europa Press, que el Ministeri d’Educació ha fet arribar a les comunitats autònomes abans de mantenir una reunió tècnica amb elles aquest dimarts.
La conselleria d’Ensenyament, així com la de Navarra, no han acudit a la reunió, atès que no volen negociar un text que consideren una invasió en tota regla de competències, segons han explicat a la Cadena SER. Des del Departament sempre han assegurat que res no canviarà pels estudiants d’ESO i Batxillerat aquest any pel que fa a la titulació d’aquestes etapes i per l’accés a la universitat. En aquest últim cas, també la Secretaria d’Universitats –de qui depenen les PAU– ha reiterat en múltiples ocasions que es mantindrà el model de selectivitat.
A efectes pràctics, el sistema queda igual que amb l’antiga Prova d’Accés a la Universitat, derogada amb la implantació de la Lomce. La nota de la revàlida comptarà un 40% en la ponderació de la qualificació mitjana amb la qual els alumnes accedeixen a les carreres universitàries. El 60% restant, com passava amb la PAU, és la mitjana de totes les notes dels dos anys de Batxillerat. L’estudiant reunirà només els requisits d’accés a la Universitat quan el resultat sigui igual o superior a 5 punts.
Fins aquí, a la part més logística de pas d’etapa i notes, no s’han produït canvis donat que els efectes acadèmics -és a dir, d’aprovar aquestes avaluacions sigui imprescindible per obtenir els títols d’ESO i Batxillerat- estan en suspens fins a nou avís, segons va anunciar Mariano Rajoy al Congrés en la sessió d’investidura. Divendres passat ho va confirmar el ministre d’Educació i portaveu Íñigo Méndez de Vigo i ha avançat que la moratòria dels efectes acadèmics exigirà “un canvi legislatiu”. Previsiblement un decret llei que suspengui el calendari d’aplicació de la Lomce en aquest punt.
L’esborrany que Méndez de Vigo ha enviat a les comunitats autònomes té 206 pàgines i el ministre preveu abordar-lo en la reunió tècnica d’aquest dimarts, convocada abans de la trobada prevista amb tots els consellers autonòmics en la Conferència Sectorial que se celebrarà aquest mateix mes, segons ha anunciat Educació. El 30 de novembre és el termini límit per donar llum verda, amb el dictamen del Consell Escolar de l’Estat, al text de l’ordre ministerial que desenvolupa les proves.
“La regulació és absolutament necessària, particularment en el cas de l’Avaluació Final de Batxillerat, ja que el canvi en l’estructura dels estudis de batxillerat impedeix l’aplicació de l’antiga Prova d’Accés a la Universitat (PAU) que ha estat derogada per la reforma educativa”, argumenten fonts del Ministeri.
Què canvia?
Segons el text provisional, amb data 6 d’octubre, el Ministeri d’Educació deixa només en mans de les comunitats autònomes les dates d’aplicació de les avaluacions i les preguntes de les proves. La resta, les matèries a examinar o els estàndards d’aprenentatge els determina, en gran mesura, el departament que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo.
En l’esborrany es determina el que ha de conèixer l’alumne en cadascuna de les proves i quant ha de puntuar cada bloc de matèries, tant per a l’avaluació d’ESO com la de Batxillerat. També es realitzaran qüestionaris de context per conèixer el nivell sociocultural de l’alumnat i des del Ministeri d’Educació asseguren que no es publicaran els resultats per evitar rànquings de centres, tal com es va decidir per l’avaluació final de Primària.
Més dies d’exàmens
Les principals diferències entre les noves avaluacions i la selectivitat és que s’emprarien quatre dies com a màxim -cinc en les comunitats amb llengua cooficial-, en lloc de tres -quatre en autonomies amb llengua cooficial-, i els alumnes s’examinarien de continguts dels dos cursos de Batxillerat, no només de segon.
El text assenyala per a les dues ‘revàlides’ que es realitzaria una prova per cadascuna de les matèries objecte d’avaluació en l’etapa corresponent, constant cadascuna d’elles d’un nombre mínim de dues preguntes i un màxim de 15. L’esborrany indica que el tipus de preguntes podria ser tipus test d’opció múltiple -una sola resposta correcta inequívoca entre les opcions propostes-; semi obertes -resposta correcta inequívoca i que exigeix construcció breu per part de l’alumne-; i obertes -exigeixen construcció per part de l’alumne i no tenen una sola resposta inequívocament.
Més assignatures avaluables
Pel que fa a les matèries, l’esborrany indica que els alumnes d’ESO s’examinaran de set troncals generals -Geografia i Història, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques (aplicades o acadèmiques) i primera llengua estrangera-, dues matèries troncals d’opció i una específica a elecció de l’alumne que no sigui Educació Física, Religió o Valors. La nota final constarà en un 70% de la mitjana de les qualificacions obtingudes en aquesta etapa i en un 30% la qualificació en l’avaluació.
Els alumnes de Batxillerat s’examinaran de vuit matèries: 4 troncals -Filosofia, Història d’Espanya, Llengua Castellana i Literatura i primera llengua estrangera-; una troncal general, dues d’opció i una específica -excepte Educació Física i Valors-. Cada examen durarà 90 minuts amb un descans mínim de 20 minuts.
Les dates
L’esborrany també assenyala que les proves d’avaluació final d’ESO corresponents al curs 2016-17 en convocatòria única haurien de finalitzar abans del 24 de juny i els resultats s’han de publicar abans del 15 de juliol; les de Batxillerat, abans del 10 de juny i els resultats s’haurien de publicar abans del 24 de juny. També hi hauria una convocatòria extraordinària anterior al 8 de juliol els resultats dels quals s’han de publicar abans del 23 o, en el cas de fer-se al setembre abans del 9 i els resultats es publicarien abans del 23 d’aquest mes.
La Lomce, al Ple del Congrés
Aquest dilluns, els consellers d’Educació de les comunitats autònomes governades pel PSOE, després d’una reunió amb la Comissió Gestora per tractar l’aplicació de la Lomce, han manifestat el seu rebuig a aquestes proves i han advertit que no participaran en les reunions tècniques més que per demanar la seva suspensió i el manteniment d’un sistema “el més semblant possible” a l’antiga Selectivitat, amb exàmens només de les matèries troncals de 2n de Batxillerat. “No s’entrarà a discutir ni debatre sobre revàlides ni cap aspecte de la Lomce“, confirmen fonts del partit. Els tècnics de Catalunya i Navarra han plantat al ministre.
El Grup Socialista va presentar el passat 20 de juliol una proposició de llei a la Mesa del Congrés per suspendre el calendari d’implantació de la Lomce. I serà ara, amb l’inici de l’activitat legislativa, quan es prendrà en consideració en el Ple de dimarts que, segons confirmen fonts del grup a eldiario.es.
