En l’anterior post ja vam veure com l’aprenentatge basat en projectes (ABP) obté rendiments més elevats en totes les categories socials que les escoles que continuen amb els seus models tradicionals i estandarditzats. Ara veurem quant temps d’implantació necessiten les escoles per obtenir resultats positius funcionant amb ABP. El gràfic ens mostra com l’eficàcia de les escoles ABP s’incrementa amb el temps.
Les escoles amb experiència ABP de menys de 4 anys aconsegueixen que un 44% d’elles superin, tant en llengua com en matemàtiques, a les escoles tradicionals del seu mateix districte escolar. Entre els 4 i 9 anys d’experiència escolar en ABP, l’avantatge comparatiu es dispara fins al 83% en llengua i el 91% de les escoles amb ABP en matemàtiques. Finalment, amb més de 10 anys d’experiència en ABP, els resultats arriben al sostre superant el 100% de les escoles ABP als seus parells de districte que segueixen amb metodologies tradicionals.
Per tant, les evidències empíriques demostren tant en el terreny de l’equitat com en el de l’eficàcia al llarg del temps, l’avantatge pedagògic d’apostar per l’aprenentatge basat en projectes (ABP). Malauradament no tenim evidències del que passa a Espanya atès que no comptem ni amb les potents estadístiques detallades dels Estats Units, ni amb un mapa identificatiu dels centres espanyols que han canviat el seu projecte de centre i han apostat per la globalització curricular i l’ABP en totes les assignatures.
De moment, comptem amb una primera cartografia de 114 escoles i instituts espanyols que ja funcionen apostant per ABP i que protagonitzen l’onada innovadora de reestructuració genuïna des de baix. Certs casos tenen una llarga experiència que ha resistit bé el pas del temps com l’escola Antzuola (País Basc), l’escola O Pelouro (Galícia) o l’escola de secundària Súnion (Catalunya), referents de la globalització curricular des dels anys 70.
La nova onada innovadora amb ABP que hem identificat es concentra en la xarxa pública (89% de les escoles de la llista), una dada que fa valdre el compromís dels equips docents i com aprofiten l’autonomia de centre per emprendre transformacions que passen inadvertides. La nostra tesi és que un dels factors clau que ha possibilitat la perdurabilitat d’aquestes experiències té a veure amb centres públics de recent creació des de mitjans dels 2000 fins a l’actualitat, naixent ja com a projectes disruptius i amb un equip docent molt compromès. El que inicialment eren llavors de nova pedagogia comencen ara a fructificar com a models més testats i sòlids. Tot i les retallades, de la inestabilitat de plantilles i de les prescripcions de la inspecció i l’administració, l’ABP avança amb peus de gat, lentament però de forma constant com una gota malaia que va perforant la pedra o la roca del sistema tradicional.
Centres públics com l’Institut de Sils (Girona) apliquen l’ABP des de fa 7 anys i dosifiquen l’aprenentatge basat en projectes per franges horàries, passant de classes magistrals en les primeres hores a donar més autonomia i protagonisme dels alumnes en les següents hores sense que les activitats estiguin organitzades per assignatures sinó per àmbits temàtics, projectes, sessions pràctiques i tutories. En altres casos com el de l’Institut Quatre Cantons (Barcelona) l’aposta va més enllà i implica la plena globalització curricular, la desaparició de departaments per especialitat i l’acceptació d’encàrrecs educatius realitzats per entitats i empreses de l’entorn, inspirant-se en el pla Dalton de Parkhurst.
Ni l’administració central ni les conselleries autonòmiques d’educació estan ajudant a fer visible aquest arxipèlag d’escoles públiques avançades el renom i prestigi no pot dependre tan sols de les xarxes socials, l’escala local i els experts més informats. Aquest silenci fa que no s’hagi articulat encara un moviment visible i recognoscible de nova escola pública, capaç de teoritzar i construir un discurs propi del canvi que representen. Però més aviat que tard, aquestes escoles públiques guanyaran visibilitat i serviran de referent transformador per altres centres de la xarxa pública que senten la necessitat de canvi sense saber ara concretar cap a on dirigir-se.
L’escola concertada té més marge d’autonomia i lideratge per fer el salt a l’ABP en tots els seus centres. Així ha estat en el cas dels jesuïtes. També ho serà el cas dels Escolapis de Catalunya que desplegaran l’ABP en les seves 20 escoles en un procés gradual que arribarà fins a l’any 2021. A partir d’aquest curs 2016-17, estan aplicant l’ABP en el 25% de l’horari de l’ESO per anar a més i graduar el seu procés de transformació.
La inspecció i l’administració educativa han de donar suport a aquests processos de transformació, donant condicions favorables com l’estabilitat de plantilles, formació docent i obrint terminis de 4 anys d’experimentació fins a avaluar resultats. L’actual legislació sobre l’autonomia del centre i la innovació educativa ho permet, atès que la LOMCE manté vigents aquests articulats específics de la LOE. ¿Per què existeixen els governs i conselleries d’educació si no lideren els processos d’experimentació i la transformació pedagògica que la societat està demandant al sistema? Les evidències dels avantatges de l’ABP en equitat i eficàcia són clares. La qüestió és si la nostra classe política està o no a l’altura d’aquest desafiament o prefereix posar-se de perfil i esquivar la seva responsabilitat amb el professorat, la igualtat d’oportunitats i les noves generacions.
