Els partits de l’oposició al Congrés no acceptaran que la Religió continuï sent una assignatura avaluable que puntua per a la mitjana en la negociació del pacte educatiu per substituir la LOMCE per una llei de consens. PSOE, Unidos Podemos i Ciutadans coincideixen que la matèria no pot continuar sent part de l’oferta obligatòria i computable a Primària i Secundària, com va introduir el PP en redactar la ‘llei Wert’. Aquest punt va comptar amb el suport dels bisbes, l’objectiu dels quals és que es mantingui amb aquest estatut, segons van manifestar a la reunió mantinguda a finals de novembre amb el ministre d’Educació, Íñigo Mendez de Vigo.
Els socialistes i els d’Albert Rivera aposten per tornar a la situació prèvia a la LOMCE, és a dir, que l’assignatura s’ofereixi com a optativa sense que la seva nota compti per a l’expedient acadèmic dels estudiants. D’aquesta manera, consideren, s’alleujarien les reticències i es tornaria a una situació de “no conflicte”.
“Creiem que el que establia la llei anterior no generava cap problema. A més, el pas més enllà que ha fet la LOMCE no ha estat ni tan sols demandat pels professors de religió. En algunes comunitats s’estan fent menys hores que abans, fins i tot”, argumenta Marta Martín, portaveu d’Educació de Ciutadans.
Per Unidos Podemos, la tornada a l’escenari precedent no és suficient. “La Religió ha de sortir, almenys, de l’horari escolar i no restar hores a altres matèries d’arrel científica o humanista. L’educació a la xarxa pública ha de ser laica”, afirma el diputat Javier Sánchez.
El portaveu matisa que “no es tracta de negar el fet religiós, sinó de tractar-lo de manera no confessional. I això es podria impartir en altres disciplines”. Una posició similar l’ha manifestat el PSOE en les dues últimes campanyes electorals. I Ciutadans incloïa en el seu primer programa la creació d’una assignatura que englobés la història de més religions a més de la catòlica.
Almenys una part de l’oposició s’inclina a pensar que el PP, que no ha aclarit encara quina serà la seva postura en aquest tema, deixarà de fer bandera d’algunes qüestions defensades en l’etapa anterior. I el caràcter avaluable de la religió podria ser una d’elles.
Més reunions amb els bisbes
En la trobada que va servir a Méndez de Vigo per a mesurar el pols de l’església en aquests assumptes, els bisbes van demanar al Govern espanyol blindar la religió, la situació dels professors de religió –elegits per l’església, però pagats per l’Estat– i els concerts de les escoles catòliques. Aquest últim punt no forma part estrictament de les converses per al pacte educatiu.
“Hem de deixar posicions ràncies: l’educació ha de ser un camp neutre, formem per a la realitat, no per a les entelèquies”, subratllava el portaveu de la Conferència Episcopal, José María Gil Tamayo, arran de la primera reunió, que no serà l’única.
Segons ha sabut eldiario.es, la Comissió Permanent que la Conferència Episcopal celebrarà el proper mes de febrer servirà perquè els bisbes adoptin “una posició comuna” que comunicaran en una nova reunió amb el ministre, sense descartar la publicació d’una nota en la qual es plantegin els punts bàsics de la proposta de l’Església. Entre ells, afirmar que “el fet religiós és una cosa positiva”, i que la seva presència forma part intrínseca de la cultura i la societat espanyola.
Els bisbes critiquen que la classe de religió sigui utilitzada “com un pim pam pum polític” i són especialment bel·ligerants amb el que consideren “una reducció de l’horari, dispar d’una comunitat a una altra, que no garanteix que l’oferta obligatòria i l’elecció lliure per part de pares o alumnes sigui possible”. Tot això provoca, diu el portaveu Gil Tamayo, que l’assignatura estigui en una situació de “precarietat”.
No tocar els professors de religió
Hi ha un altre gran punt de fricció pel que fa a la religió, i és l’estatus dels més de 25.500 professors de la matèria, causa de polèmica pel fet de tractar-se de personal docent no públic –no hi ha oposicions–, el nomenament dels quals és elegit de forma discrecional per cada bisbe a la seva diòcesi –que, com s’ha demostrat, pot acomiadar els docents sense més explicació–, però el pagament dels quals correspon a les administracions corresponents.
Una via més de finançament públic de la Religió, ja que el currículum també és decidit per la cúpula episcopal, encara que s’imparteixi en centres públics. Amb la LOMCE es van introduir nous estàndards d’aprenentatge que inclouen pregàries a Primària. I a Secundària se suprimeixen les comparacions amb altres creences com el judaisme o el budisme.
Aquesta situació, part de l’acord subscrit amb la Santa Seu, no sembla a priori que s’hagi de veure alterada després del pacte. PSOE i Ciutadans a priori no demanaran que s’aprofundeixi en l’assumpte. Sí que ho farà Unidos Podemos, i així apareix expressament en el seu programa electoral en un epígraf titulat “Anul·lació del Concordat”.
Anualment set de cada deu alumnes –o les seves famílies– opten per l’assignatura de religió en els centres educatius. El curs passat van ser concretament un 63%, segons dades recollides per la Conferència Episcopal: més de 3,6 milions d’alumnes i alumnes.
Després de la implantació de la LOMCE, els estudiants de Primer de Batxillerat que trien aquesta matèria en instituts públics gairebé es va duplicar el curs 2015-2016: de 67.807 a 130.078. En aquest nivell, l’assignatura està en el mateix calaix que francès, dibuix tècnic o anatomia aplicada. La mateixa tendència a l’alça es desprèn d’una altra font de dades, les de l’Associació de Directors d’Institut (Adimad).
