He de confessar que tinc una especial predilecció per les pel·lícules del director M. Night Shyamalan. Aquesta capacitat que té per inserir la imaginació, allò que no podem explicar però que existeix amb força al bell mig de la realitat més racional, m’interessa d’allò més. Si més no, no em deixa mai indiferent i em convida a repetir i a tornar a repetir l’experiència de veure les seves obres.
A ‘Múltiple’ ens trobem amb un personatge que té més de vint personalitats en lluita perquè una ha de dominar les altres. Aquesta, que sembla portar la batuta, rapta tres noies adolescents –ho explico perquè a tot arreu ho diuen i no desvelo cap secret- i les manté tancades sense que entenguem els motius que el porten a actuar d’aquesta manera. Les altres personalitats reaccionen i dins d’aquest home s’estableix una lluita que una psiquiatra intentarà entendre per poder-lo ajudar.
Una de les tres noies té una personalitat que el director remarca, la dota de més gruix dramàtic perquè justament el seu passat enllaçarà amb les motivacions profundes que obliga l’home de múltiples personalitats a actuar com actua.
Arriba el moment on realitat i imaginació es troben, on l’explicació racional, més científica s’estavella contra els murs del misteri i això fa que arribis a casa amb la història agafada del braç i que estiguis uns quants dies donant voltes al que has vist.
Cal destacar el magnífic treball que fa l’actor James McAvoy. Goso afirmar que és el paper més important de la seva vida, un regal per a qualsevol intèrpret. Un treball que llueix com llueix el de la noia, l’actriu Anya Taylor-Joy, que té uns ulls que ho diuen tot. O gairebé.
Hi ha qui diu que és una pel·lícula de terror, però si ho comparem amb les declaracions i les accions del senyor Trump aquest terror no ens fa gota de por. A l’inrevés, ens distreu una bona i bella estona.
