Va ser dins un cotxe mentre travessava Europa l’any 1992 amb el mestre finlandès Pekka Tukonen. “Aquest és el model educatiu que vull pel meu país”, es va dir a si mateix Xavier Melgarejo, un jove mestre del Col·legi Claret de Barcelona que volia contribuir al progrés de l’educació a la seva escola i a Catalunya. Ho faria emmirallant-se en Finlàndia, va decidir, en constatar que, a mesura que creuaven fronteres, el seu col·lega Tukonen parlava amb fluïdesa català, castellà, francès, alemany, danès, suec i, finalment, finlandès.
Aquesta anècdota l’explicava Melgarejo per il·lustrar les bondats del sistema escolar finlandès, però el que amaga la història, en realitat, és l’idealisme i la determinació d’un mestre que tot recorrent Europa posava les bases d’una trajectòria consagrada a millorar l’educació. A la seva aula, “a Catalunya i arreu”, tal com han deixat escrit en un comunicat des del seu centre. Melgarejo ha mort aquest diumenge als 53 anys, víctima d’un càncer de pulmó.
Durant els últims trenta anys, aquest professor i orientador psicpedagògic barceloní s’havia dedicat a l’estudi i divulgació del model educatiu finlandès, una tasca a la qual es va abraonar amb passió fins al final. No fa ni un mes, el 4 de febrer, aixecava una ovació entre el públic del congrés Ara és demà quan explicava que s’havia “escapat” de l’hospital per participar en aquest cicle de ponències sobre el futur de l’educació.
Va compartir el seu coneixement de l’escola finlandesa a tot arreu on li van demanar: editorials –el 2013 va publicar Gracias, Finlandia–, mitjans de comunicació –el programa Singulars de TV3 el va fer arribar al gran públic–, centres educatius, administracions… La implantació aquí del programa KiVa contra l’assetjament escolar era una de les últimes preocupacions que guardava dins la seva particular maleta finlandesa. ¿I la primera? Doncs la seva tesi doctoral, publicada el 2005, amb la qual es va presentar un dia al departament d’Ensenyament. “Ens va venir un senyor que ens volia explicar una cosa sobre Finlàndia. Va arribar i ens va posar sobre la taula una tesi de no sé quants volums”, recorda Joan Badia, que llavors ocupava el càrrec de director d’Innovació. Poc després Melgarejo faria el seu enèsim viatge a Finlàndia acompanyat del conseller d’Educació Ernest Maragall.
Aquells no-sé-quants volums de tesi albergaven algunes de les evidències sobre els models educatius pioners que Melgarejo va assumir amb la convicció del qui ja sabia de l’excel·lència i l’equitat finlandeses abans que ho proclamés l’informe PISA. Una formació inicial del professorat d’alt nivell, una autonomia real dels mestres i de les centres educatius, unes polítiques valentes de protecció a la infància i de combat contra la pobresa… I un consens polític ampli. “A Finlàndia es van preguntar durant tres anys quin tipus de ciutadà volien construir. Ens hauríem de fer aquestes preguntes. Quin tipus de persones volem? Volem corruptes? O volem ciutadans ètics? Jo personalment crec que l’escola ha de servir per a la vida, i no viure-hi d’esquena”, sentenciava en una entrevista a El Diari de l’Educació.
La seva infatigable tasca de recerca i divulgació sobre el secret finlandès li van valer reconeixements tant a Catalunya com al seu estimat país escandinau. Allà va rebre ni més ni menys que la Creu de Cavaller de la Rosa Blanca de Finlàndia. Aquí, guardons com el Premi Blanquerna Educació 2015 per la seva trajectòria. És per això que participava també a Catalunya en organismes per a la millora del sistema educatiu, com el Consell Escolar de Catalunya –del qual va formar part entre 2011 i 2014–, el programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), impulsat per la Generalitat, o les formacions de la Fundació Escola Cristiana.
Però més enllà de la seva faceta pública, la de Melgarejo ha estat sobretot la vida professional d’un docent amb un alt sentit de responsabilitat sobre l’educació que procurava als seus alumnes, bé com a mestre, bé des de la direcció del Col·legi Claret, que va ocupar durant 10 anys. Precisament al seu centre va aconseguir reduir d’un 20% a poc més d’un 1% el fracàs escolar a partir del que havia après de la seva recerca. Melgarejo va defensar sempre que és a través de la inclusió dels alumnes amb més dificultats que es combat aquesta xacra, un plantejament que ell reblava amb afecte cap als infants.
“Els mestres són el motlle i, per tant, han de ser bons, en l’aspecte curricular, en domini de l’anglès, llengua, matemàtiques… Però també amb sensibilitat artística, amb un comportament ètic immaculat i amb actituds prosocials”, defensava el professor que va creuar Europa en cotxe per fer una escola millor.
