Hi ha qui defensa aquesta teoria que assegura que una mentida repetida moltes vegades acaba convertint-se en veritat, com recordàvem des de la pàgina web de Chrysallis. I, encara que la mentida sigui ridícula i mancada de qualsevol base, hi ha organitzacions que no dubten a seguir propagant-la, a invertir els seus diners (o el de les persones incautes que fan donacions i el de les societats no tan secretes que hi estan al darrere) i el seu temps en intentar adoctrinar a tot aquell qui es mou.
Això mateix és el que ha passat aquesta setmana, quan una associació, coneguda per les seves accions sense sentit en contra dels drets fonamentals de diversos col·lectius, ha decidit treure al carrer i passejar per diferents ciutats de l’Estat un autobús pintat de taronja (molt apropiat utilitzar el color corporatiu de la nostra associació) carregat amb missatges transfòbics i excloents.
La campanya no ha trigat més de poques hores a tenir repercussió a tots els nivells, però… ¿Realment han assolit l’objectiu que perseguien? No és la primera vegada que fan alguna cosa similar –recordem l’enviament massiu de pamflets propagandístics als centres educatius, incloent-hi imatges del material didàctic de Chrysallis EH– i ens quedem amb el regust que sembla que alguna cosa no els va anar bé del tot.
Encara que puguem intuir que el seu objectiu final no és el que pregonen i que aquest està vinculat a altres assumptes, relacionats més amb les qüestions del poder que del viure, al final no ens quedarà més remei que agrair-los la gran tasca social que fan aconseguint aixecar un suport total, absolut i contundent –com el que les institucions, la política i la societat en genera, ha mostrat– cap a les persones transsexuals, particularment a aquelles menors d’edat, en tot just 48 hores.
A Chrysallis sabem perfectament el que és lluitar, perquè ho fem diàriament, de manera dura però sempre neta, pel ple reconeixement dels drets fonamentals de les i els menors transsexuals i seguirem fent-ho, tot i els intents fallits de desviar la nostra atenció.
Som més de 450 famílies les que hem passat per l’associació en aquests tres anys i mig. Totes hem acompanyat lliurement les identitats de les nostres filles i fills, totes hem superat les limitacions burocràtiques, administratives i socials. Totes hem crescut amb aquesta realitat que ens ha ofert la possibilitat d’obrir els ulls, de deconstruir les teories absurdes que, sense cap base, negaven l’existència dels nostres fills i filles. No cal dir que no ens pararan, ni amb autobús, ni a cop d’enclusa.
