A l’abril, a vegades abans i tot, es respira l’esperit de Sant Jordi a les aules. Després de celebrar-lo durant tants anys, els joves alumnes de secundària sovint s’hi enfronten abúlicament. Ja coneixen prou o massa els tòpics que es desfermaran; poden endevinar, amb un curt marge d’error, qui guanyarà els jocs florals –la qual cosa no els eximeix del sagrat deure d’escriure alguna cosa per passar el tràmit–; saben com anirà el lliurament de premis –això encara els motiva, perquè es perd classe–; i confien que aquesta festa preparada amb tanta antelació, quedarà colgada ben aviat dins l’agenda escolar fins a un altre any.
L’exercici d’entrar dins la clepsa de l’alumnat a cercar-hi orientacions per navegar per l’aula m’ha portat a resumir en vuit troballes –fictícies, és clar– l’estat de la qüestió de Sant Jordi a l’institut. El que en puguem treure el lector d’aquest article, o jo mateix, és un misteri que bé podria desvelar-se el curs vinent, quan de bell nou la llegenda i la feina que comporta tornin a aparèixer.
Heus aquí els vuit pensaments juvenils:
- Ja torna a venir Sant Jordi. Apa! A fer redaccions i a escriure poemes. Però de què es tracta, de fer una festa o de guanyar un concurs?
- Els profes, els pares, la gent gran es fan pesats de tant dir que els joves d’abans llegien més que els d’ara. No sé de què els ha servit…
- Per què he d’escriure per Sant Jordi? Els jocs florals són un invent dels profes? Per què en comptes de llegir he d’escriure? És ben estrany…
- No sé per què odio llegir llibres. Potser perquè a casa em diuen que deixi estar el mòbil i llegeixi. Però, si me’n faig tips, de llegir
- Reclamo el dret dels joves a ser com tothom. O és que els banquers, per Sant Jordi, escriuen poemes en lloc de comptar bitllets?
- No és un llibre, és una tortura: responeu les preguntes a mesura que aneu llegint, descriviu les descripcions, resumiu-lo… Una tortura, us ho ben dic
- Quan penso en la Diada de Sant Jordi, em mareja el càlcul de les pàgines que es quedaran a les fosques, sense veure mai més la llum, a dins dels llibres més venuts
- Jo sé que voldria regalar-me una rosa, però no ho farà perquè no es noti que fa temps que em va al darrere. Ara, tampoc calia que em fes sortir de princesa en un poema!
