Els joves espanyols de 15 anys suspenen en coneixements d’economia financera. O almenys ho fan en els paràmetres que estableix PISA, que des de fa dues edicions realitza una part específica que mesura aquests coneixements.
Així, segons la prova de l’OCDE, un de cada quatre estudiants (un 25%) està al nivell més baix de competència financera. O, el que és el mateix, no és capaç d’interpretar una factura o una nòmina o distingir si li interessa comprar alguna cosa a l’engròs o no. El percentatge és més alt que la mitjana, però no gaire més. El nivell 1, el més baix, engloba, en conjunt, al 22% dels examinats. Si s’hi afegeixen els joves del nivell 2, el segon més baix, la xifra supera el 50%.
A l’altre extrem, només un 6% dels alumnes va aconseguir el nivell 5, el més alt que estableix PISA (un 12% de mitjana OCDE). El resultat total –Espanya és desena entre catorze països– ha passat de 484 punts el 2012 469 el 2015, encara que en un context generalitzat de pèrdua de punts. La mitjana dels països participants és de 489. Els experts en educació i estadística recorden sempre que, en valors de 500 punts, una diferència de deu punts, per exemple, és estadísticament insignificant.
A més dels resultats específics, l’OCDE cita Espanya entre els països que han patit un “significatiu deteriorament” en educació financera entre la primera edició de la prova, el 2012, i aquesta última, el 2015. A Espanya, un de cada dos joves de 15 anys (el 52%, en concret) té un compte al banc. Els que en tenen, obtenen 37 punts més en la prova que els seus companys en aquestes proves.
No obstant això, per a molts experts aquesta prova que fa l’OCDE té un plantejament erroni des del començament. “No hi ha més que veure els arguments que dóna l’organització per fer la prova”, explica un molt crític Jurjo Torres, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar a la Universitat de La Corunya. “Diuen que com que no hi haurà diners per a la sanitat pública cal saber manejar-se amb les assegurances privades. Que com no hi haurà pensions per a tothom, cal aprendre a moure’s amb els plans de pensions privats. El tercer argument és que l’educació financera és cada vegada més important per a les famílies i cal aprendre’n”, enumera.
“Es confon l’educació financera amb l’econòmica i aquí hi ha la trampa, la perversió”, remata. Guadalupe Jover, mestra de Secundària i de la plataforma Yo estudié en la pública, repeteix el mateix argument i l’amplia. “Educació econòmica, sí. Crítica, que qüestioni el sistema: no financera”, explica. “Prefereixo que m’ensenyin economia, com funciona la societat, que quan Zara obre una botiga el petit comerç del costat l’ha de tancar, a que em venguin un model econòmic determinat”, afegeix Torres.
No tots coincideixen amb aquest enfocament. José García Montalvo, catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i expert en PISA, creu que l’educació financera és i serà necessària per al dia a dia dels alumnes. “Les coses bàsiques d’economia –demanda, oferta, etc.– la gent les coneix. Però el problema que hem viscut en els últims temps és més de manca d’entesa de productes més tècnics com les hipoteques, les clàusules sòl, etc., i això és economia financera”, reflexiona.
“Molts economistes han emfatitzat que la manca d’educació financera potser no ha estat un factor determinant en la crisi, però sí que hi ha contribuït”, continua. “I encara que no hi ha evidència científica sobre la importància que podria haver tingut això en la millora del sistema, no sembla una hipòtesi desgavellada”, sosté.
Qui s’avalua?
Un altre dels arguments que s’utilitzen contra aquesta prova és la llista de països que se sotmet a aquesta avaluació de l’OCDE. A diferència de PISA, que pràcticament engloba tots els països més avançats del món, només 14 estats passen per l’examen financer. La llista la formen la Xina, la meitat del Canadà, la Bèlgica flamenca, Rússia, Holanda, Austràlia, els EUA, Polònia, Itàlia, Lituània, Eslovàquia, Xile, Perú i el Brasil, a més d’Espanya.
“És per sospitar. Per què als països on l’estat del benestar és fort, com Suècia, Finlàndia o Alemanya, no s’aplica aquesta prova?”, es pregunta Torres. Perquè no admeten el discurs que planteja l’OCDE de desmantellament dels serveis públics, es respon. “En l’edició anterior d’aquesta prova es preguntava per les targetes de crèdit. L’alumnat de Secundària va amb targetes de crèdit per la vida?”, es torna a plantejar.
Un dels problemes que afronten professors i alumnes a l’hora de realitzar aquesta prova és que no en tenen informació. A Espanya, abans de la LOMCE no hi havia més formació econòmica a les escoles que la que alguns professors volguessin introduir a les seves assignatures motu proprio. La reforma educativa ha comportat que gairebé totes les comunitats autònomes l’ofereixin, com explica l’OCDE. Una altra cosa és quan es fa i què s’imparteix, si hi ha relació entre els estudis a Espanya, l’edat a la qual es fan i les coses que s’ensenyen amb les que després s’evaluen l’examen.
Explica l’OCDE que a Espanya l’educació financera –mai utilitza el terme econòmica– es va introduir a Primària el 2014 dins de Ciències Socials. També hi ha una assignatura específica, però és optativa. En paral·lel, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) van implementar en el curs 2010-11 un programa d’educació financera voluntari per als col·legis. A Catalunya hi ha el programa Educació Financera a les Escoles de Catalunya.
