Ho va anunciar ja el curs passat: el departament d’Ensenyament buscava passar una prova externa d’anglès als alumnes que acaben l’ESO per saber quin és el seu nivell en una comparativa internacional. L’encarregat de fer aquest examen, si es compleixen les previsions de la conselleria, seria l’institut cultural British Council, ja que és aparentment l’únic que reuneix els requisits de fer una prova “acumulativa” –és a dir, que no avalua un únic nivell–, de presentar els resultats en poc temps i de fer-ho amb una mostra representativa de la població catalana.
La prova, que es farà el novembre vinent per primera vegada en forma de pilot, es passarà a una mostra de 53 centres educatius, els mateixos que ja participen a PISA. Els apartats de l’examen seran molt similars a les proves de competències bàsiques que ja realitzen tots els escolars de Sisè de Primària i Quart d’ESO a Catalunya, però se l’hi afegirà, per exemple, l’expressió oral. Els tècnics d’Ensenyament estan preparant actualment els centres escollits per adaptar els seus sistemes operatius i el material –sobretot micròfons per a l’àmbit oral– de cara a passar la prova.
Ha estat el president del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, Joan Mateo, qui ha anunciat la voluntat del departament de fer el curs vinent una prova pilot externa “per tenir un dibuix del mapa de Catalunya respecte de la llengua anglesa i orientar així millor els esforços”. També esperen que els treballs d’una entitat “preparada” com consideren que és el British Council serveixin per contrastar-los amb els les proves de competències d’anglès que ja organitza des de fa anys la Generalitat.
El que més entusiasma la Generalitat és que la proposta del British Council planteja unes proves acumulatives. Amb això es refereixen a que l’examen no busca avaluar només un únic nivell de competències –com seria el B1, adient a Quart d’ESO–, sinó que compta amb diferents graus de profunditat per poder oferir un diagnòstic de quins són els coneixements d’anglès de cadascun dels alumnes.
No està clar, tanmateix, que sigui finalment aquesta institució la que piloti les proves. Si bé va guanyar un concurs públic al març per fer-ho –va ser l’única en presentar-se i complir amb els requisits–, en veure que els centres havien de fer adaptacions informàtiques i tècniques per sotmetre-s’hi, els terminis ara ja han caducat. Així, la Generalitat haurà de licitar de nou la prova abans de setembre, de manera que aquesta vegada podria presentar-s’hi alguna altra empresa, tot i que fonts d’Ensenyament veuen difícil que n’hi hagi que puguin complir les condicions. El cost de materialitzar aquesta prova és de 50.000 euros, segons ha informat Mateo.
Ensenyament es planteja aquesta nova prova com un pilot, però en cap cas, asseguren, substituirà la de competències bàsiques que ja fa vuit anys que es passa tant al final de Primària com de Secundària. Mateo ha reivindicat el paper del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya per continuar elaborant i analitzant aquests exàmens, i ha puntualitzat que encara que ho volguessin no comptarien amb pressupost suficient per ampliar la prova del British Council a tot el sistema.
Es dóna el cas que aquest dijous Mateo ha presentat també els resultats de les proves de competències bàsiques de totes les matèries, inclòs l’anglès, l’assignatura que històricament més ha costat de situar en nivells considerats adients per part de l’Administració. Després d’anys d’arribar amb prou feines a una mitjana de 70 punts –el que Ensenyament consideraria un ‘aprovat’–, enguany s’ha disparat tant a Secundària (74,1) com a Primària (79,9), situant-se com la mitjana més elevada de totes. Al ser un creixement tan exagerat, els analistes es mostren prudents a l’hora de celebrar-ho i estan estudiant si hi pot haver altres factors que ho expliquin.
El que sí que no canvia amb l’anglès és que continua sent la matèria més desigual, aquella que presenta més diferències entre les escoles d’entorns benestants i les anomenades d’alta complexitat. A Quart d’ESO hi ha una bretxa de 18 punts de mitjana entre uns centres i altres, una diferència que gira a l’entorn dels 10 punts en altres matèries com llengües catalana, castellana o matemàtiques.
