Molt a poc a poc ens va arribant el cine de Romania. L’ultima pel·lícula estrenada és del director Calin Peter Netzer i es titula Ana, mon amour.
És una pel·lícula que exigeix un públic atent, reclama la nostra complicitat per anar omplint els buits del relat perquè trenca la linealitat i si bades et pots perdre.
Ens mostra la història d’una parella. Ana arrossega un trauma molt antic i té atacs de pànic. Necessita com l’aire que respira la companyia de Toma, un universitari que li fa costat i que també ha d’anar integrant tot el que representa la seva família.
Però arriba el moment que Ana comença a recuperar-se, a situar la seva vida havent assumit tot el passat que ha viscut i aquesta situació que ens hauria d’alegrar fa que la dependència que tenia d’en Toma canviï i ara, en la nova situació, sigui ell qui se sent perdut i sense acabar d’entendre tot el que ha passat i el que està passant.
El director enganxa la càmera als protagonistes, hi ha molts primer plans, plans molt propers que et permeten descobrir els sentiments de la parella alhora que te’ls fan sentir com a companys de viatge, d’aquest viatge que descriu la crisi d’una parella i que té uns tocs psicoanalítics que no es mostren amb aquesta contundència en el cine actual.
Molt bones interpretacions per part de Diana Cavallioti i Mircea Postelnicu. I un plaer poder-la escoltar en versió original.
https://www.youtube.com/watch?v=cMgbQqI6d08
