Segons dades de Save the Children, pràcticament un 10% d’adolescents han viscut algun episodi d’assetjament o ciberassetjament. O el que és el mateix, una mitjana de dos o tres per classe. Amb l’arribada de les noves tecnologies es multipliquen les oportunitats d’agredir a distància i de forma imperceptible. Sigui al pati, a l’aula o per whatsapp, l’assetjament sempre remet a una situació d’abús de poder. Té a veure amb una transgressió dels límits del respecte d’algú dominant –que no fort– sobre algú dominat –que no necessàriament feble–. Sovint s’utilitza l’argot assetjadors i víctimes, però davant determinades mancances emocionals, no està clar fins a quin punt hi ha víctimes a banda i banda, encara que tinguin necessitats i conseqüències diferents.
Parlem, per tant, d’una dinàmica de relació, un llenguatge i actituds determinades més enllà de l’acte esporàdic o puntual. Per això és imprescindible visibilitzar i prevenir l’assetjament abans que s’instal·li com a rutina. Perquè és un símptoma d’alguna altra cosa que forja autoestimes minades i desajustos no resolts. Abans de res, cal prendre consciència de les múltiples formes –visibles i invisibles, subtils o evidents– que pot prendre l’assetjament. Per denunciar-ho cal reconèixer-ho, i després cal vèncer la sensació de buit i solitud que generen els abusos. A la comunitat educativa hi ha una gran preocupació per l’assetjament i per la manca d’eines per educar en la prevenció.
Aquesta cruïlla va dur el grup Xiula a crear un trap contra el bullying. El grup d’animació infantil barceloní compta amb educadors que veuen l’assetjament en el seu dia a dia i amb músics que creuen en les melodies com a eines de transformació social. Rikki González, un dels components, ens explica d’on va sorgir la idea: “Com a educadors vèiem que era un tema necessari, cada dia apareixen nous casos i hi ha una demanda social per parlar alt i clar. Als centres on treballem veiem diàriament casos de nens i nenes afectats”.
La peça permet visibilitzar, escoltar i descriure què és l’assetjament des del punt de vista de la persona agredida; recorren les sensacions i emocions d’angoixa alhora que canten la incomprensió de l’entorn i el que li dirien a la persona que els està generant patiment. Un cant al respecte. D’aquí el seu títol RISPECT, jugant amb la pronuncia anglesa.
Van escollir el trap, una fusió entre el rap el hip hop i els ritmes urbans, per diversos motius: el primer, per la trajectòria experimental del grup creant cançons pedagògiques d’estils molt diversos i fugint de les melodies infantils tradicionals. El segon, perquè és un gènere “que vèiem que els xavals escolten moltíssim…”. Però també per donar-li una volta al gènere, “sempre amb lletres fosques, sobre violència, sexisme o consumisme exagerat. Vam decidir donar-li una volta, ens vam passar setmanes escoltant trap… És realment potent, molt directe, et fa moure per dins i per fora”.
Ens expliquen que el millor no és crear la cançó i els seus milers de visualitzacions, sinó que hi ha docents que realment l’estan fent servir a classe, treballen amb els alumnes la lletra, en debaten el sentit i fins i tot han rebut missatges d’agraïment de joves que han patit aquest tipus de maltractament dient que s’hi sentien molt reflectits.
Aquest trap segueix l’estela d’altres iniciatives musicals com el rap de Khari, que es va tornar viral per ser una cançó escrita per explicar-li a la seva pròpia filla com reaccionar davant els insults. Un altre èxit recent és el del grup Mediaset i el seu 12 causas, aliant-se amb el raper Langui per buscar valents que s’enfrontessin al bullying.
https://www.youtube.com/watch?v=x2Qw64rtJcA
La música és un canal directa cap a l’emoció, a l’abast de tots, i és important traslladar el missatge que prevenir l’assetjament està en cada petit acte del dia a dia, encara que pensem que no ens afecta directament. Cal deixar de pensar en termes d’assetjadors i assetjats, perquè un entorn de testimonis muts els converteix en còmplices necessaris. La reflexió i l’acompanyament han de ser la tònica abans i després de l’agressió, si pot ser fins que els implicats comprenguin i gestionin la situació. Qualsevol protocol de prevenció ha de comptar amb alertes de detecció per a docents i adults però també amb eines per a la intervenció per part dels iguals: són els que estan en la primera línia del conflicte i en ells resideix el poder de reforçar dinàmiques abusives o deixar-les en evidència. Els raps i els traps estan servits, poden ser eines o simplement un punt de partida comú per al debat. L’important és que serveixin com a excusa per no donar-li més bola a l’assetjament.
