El Tribunal Constitucional ha de decidir si admet o no a tràmit dos recursos d’empara de dos pares que reclamen que els permisos de paternitat incompleixen el principi d’igualtat i no discriminació i exigeixen les mateixes baixes. Els dos pares van recórrer els seus permisos primer davant els jutjats socials i, posteriorment, davant els tribunals superiors de les seves comunitats autònomes: consideren que l’actual configuració del permís (16 setmanes per la mare –deu d’elles transferibles–, i quatre per al pare) el converteix en l’únic dret social asimètric en funció del sexe. En les dues ocasions les sentències els van ser desfavorables.
Les dues sentències es basaven en una sentència prèvia del Tribunal Constitucional de 2011, que raonava que la utilitat del permís de maternitat és la protecció biològica de la mare i de la relació amb el fill. “Plantegem que aquesta sentència no serveix per fixar una jurisprudència vàlida en el moment actual perquè el cas data de temps abans i no estaven vigents les normes i disposicions actuals, i perquè la societat en aquest temps ha canviat respecte a aquest assumpte”, afirma Elena Rodilla, l’advocada que porta els casos i que subratlla que la jurisprudència del Constitucional en aquest tema “s’ha d’actualitzar”.
Com a exemple, esmenta Rodilla, hi ha el permís de lactància: el que va començar com un dret lligat a la biologia va evolucionar a un dret de conciliació i cura que també poden agafar-se els pares. “La finalitat del permís de maternitat ha canviat. Lligar-lo a la protecció biològica és un argument de temps passats. És un dret de temps de cura”, assenyala.
A més d’aquests dos recursos davant el Constitucional, hi ha, almenys, cinc processos judicials més pel mateix motiu i que hauran de resoldre els jutjats socials i els tribunals superiors de justícia. Algun d’aquests casos podria també acabar en forma de recurs d’empara. Una altra de les possibilitats és que un dels tribunals superiors de justícia pels quals passi un dels casos plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En aquest cas, el tribunal europeu hauria de pronunciar-se sobre si la configuració dels permisos vulnera el principi d’igualtat constitucional.
Proposició de Llei
Les demandes formen part d’una campanya de la Plataforma per Permisos Iguals i intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), que reclama l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat. La seva proposta va ser recollida gairebé íntegrament en una Proposició de Llei presentada per Unidos Podemos al Congrés que ja ha estat vetada en dues ocasions pel Govern central. L’Executiu argumenta que es tracta d’una proposició que implicaria un augment de despesa pressupostària.
La proposta de la PPiiNA, inclosa en la Proposició de Llei, és la d’equiparar els permisos de maternitat i paternitat i fer-los intransferibles: dues setmanes inicials obligatòries, quatre obligatòries i deu voluntàries que es podrien agafar durant el primer any de vida de la criatura. En total, setze setmanes per cada progenitor. “Cap dret és transferible, per què aquest sí?”, es preguntava llavors la portaveu d’Igualtat d’Unidos Podemos al Congrés, Sofia Castañón.
D’altra banda, l’octubre de l’any passat el Congrés va votar a favor d’una proposició, en aquest cas no de llei, d’Unidos Podemos per equiparar els permisos. Com l’abstenció del PP, de Ciutadans i del Fòrum d’Astúries, el ple de la Cambra va instar l’Executiu a ampliar a 16 setmanes el permís de paternitat i a que tots dos siguin intransferibles.
