“El gènere masculí és considerat com a més noble que el femení per la superioritat de l’home sobre la dona”. Aquesta cita prové d’un llibre de gramàtica francesa que data del 1767 i en el que es basa la norma gramatical que diu que “el masculí preval sobre el femení”. D’aquesta manera, la llengua francesa -com passa també amb el català o el castellà- prioritza el gènere masculí a l’hora d’adjectivar conjunts de noms.
Aquesta norma, “repetida als nens i nenes en aquells espais que dispensen coneixement i simbolitzen l’emancipació indueix a representacions mentals que porten a dones i homes a acceptar la dominació d’un sexe sobre l’altre”. Aquesta és la visió d’un grup de 314 mestres de l’escola francesa que han signat un text al diari Slate afirmant que deixaran d’ensenyar gramàtica d’acord amb aquesta norma.
Així, els i les mestres opten per la norma de ‘proximitat’, que estableix que l’adjectiu concorda amb el gènere del substantiu més proper, o bé la norma de la ‘majoria’, segons la qual només s’adjectivarà en masculí en cas que la major part del grup la formin noms masculins. D’aquesta manera pretenen acabar amb una gramàtica que no té només raons “filològiques sinó polítiques, que neguen la igualtat de drets de les dones”. “Com poden les noies no acceptar cobrar menys que els seus companys si des de petites se’ls imposa que el masculí preval?”, es qüestionen al text.
Un llibre d’escola en llenguatge inclusiu
Aquesta carta dels mestres arriba poques setmanes després que l’editorial francesa Hatier publiqués el primer llibre d’escola en llenguatge inclusiu pensat per a l’equivalent a 3r de primària. Es tracta d’un llibre de text, titulat Qüestionant el món, que feminitza els noms afegint entre punts les terminacions pròpies del gènere. Per exemple, els nens i nenes que usen aquest document a la classe d’història estudien que “gràcies als agricultor.e.s, i als artesan.e.s. la Gàl·lia era un país ric”.
L’editor del llibre pretenia eliminar les “representacions a les quals els ciutadans i les ciutadanes estan constantment exposats i que reforcen els estereotips de gènere”. Però aquest canvi en la presentació dels noms de manera inclusiva ha rebut ja les primeres crítiques per part de mestres a les xarxes socials, al·legant que es dificulta notablement la lectura.
El llenguatge inclusiu, prohibit en textos oficials
Però aquestes no van ser les úniques queixes: passat un més de la seva publicació, l’Acadèmia Francesa de la Llengua va difondre un comunicat en què alertaven que davant “l’aberració inclusiva la llengua francesa es troba en perill mortal”. I també feien seva la crítica referent a la dificultat afegida que suposa sufixar les terminacions femenines als mots.
I en aquesta línia s’ha posicionat també el govern francès que ha prohibit l’ús del llenguatge inclusiu als seus textos oficials al·legant que “més enllà del respecte del formalisme propi de les actes jurídiques, les administracions de l’Estat han d’adequar-se a les regles gramaticals i sintàctiques per raons de claredat”.
