La proposta de pacte contra la segregació escolar a Catalunya del Síndic de Greuges posa la llum a la necessitat de trobar solucions a aquesta qüestió, recomana l’elaboració d’un nou decret d’admissió d’alumnes, evidencia la insuficiència d’actuacions com ara la reserva de places, destaca la manca de transparència sobre el pagament de quotes i lamenta l’escassa consciència col·lectiva per preservar l’equitat. Aquest document de treball m’ha portat una dotzena de dubtes que adreço, principalment, als seus autors, i que exposo tot seguit.
1. Sobre el pacte contra la segregació escolar a Catalunya.
L’equitat dels ciutadans socialment desfavorits, l’ha de resoldre només l’escola?
2. Mesures del pacte: desenvolupament d’un nou decret d’admissió d’alumnat.
Regular el deure de publicació de les quotes i el seu règim legal, cosa que ja es fa en alguns o en molts casos, vol dir que es partirà d’un finançament just i equitatiu del cost de la plaça dels alumnes?
3. Elaboració d’un document d’instruccions del Departament d’Ensenyament.
Quan suggereixen promoure l’ús de les reduccions de ràtio en centres públics amb una composició social desfavorida, no s’obliden d’una part del conjunt de centres que formen el Servei d’Educació de Catalunya?
4. Desenvolupament d’un protocol per a l’aprofitament de la reserva de places.
Quant al fet de garantir la dotació de professionals suficient als EAP per tal de fer detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, vol dir que aquests alumnes arribaran amb la resolució de necessitats educatives específiques que els centres reclamem al Departament quan se’ls assignen per tal de gestionar els dèficits econòmics que suposen?
5. Promoció de pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat.
L’escolarització ha de néixer d’un pacte? Per què el dret a l’educació del ciutadà s’ha de limitar a una zona? Estan segurs que això impediria la guetització?
6. Promoció de bones pràctiques relacionades amb la informació a les famílies sobre la qualitat i l’equitat del Servei d’Educació de Catalunya.
Quan diuen que cal garantir que els centres públics i privats concertats informin sobre el règim legal de les quotes, especialment del seu caràcter voluntari, no hi afegirien l’adjectiu “imprescindible”?
7. Adequació del finançament dels centres públics i concertats per garantir la gratuïtat de l’ensenyament i la supressió de quotes com a factor de desigualtat.
Quan insten a valorar la possibilitat de graduar el concert (mòdul de despeses de funcionament, per exemple) en funció de la corresponsabilitat en l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit, han ponderat els efectes d’aquesta mesura?
Els consta feafentment que els infants siguin coneixedors del problema d’impagament, quan es produeix, i que se’ls responsabilitza, culpabilitza o discrimina si els pares no paguen? A què es refereixen, a les mesures empreses per alguns centres en relació al servei de menjador?
Per què només cal garantir la gratuïtat de l’activitat complementària a l’alumnat assignat d’ofici als centres concertats amb el suport del Departament d’Ensenyament? I les altres despeses?
No seria més idoni eliminar completament les cartes de compromís que eliminar, com diu l’informe, de les cartes de compromís educatiu dels centres que signen les famílies, el compromís de les famílies de pagar les quotes voluntàries?
8. Definició de projectes educatius i projectes de direcció compromesos amb l’equitat del sistema educatiu.
Quant al suggeriment que cal vetllar per tal que els centres educatius públics i concertats estableixin projectes educatius compromesos amb la inclusió de la diversitat social del seu entorn, no hauríem de partir d’una obligació més que d’un compromís?
9. Consolidació dels itineraris de primària a secundària al sector públic.
Aquest no és un punt segregador en ell mateix?
10. Desplegament de mesures de suport als centres amb una composició social desfavorida.
Quan diuen que cal introduir “mecanismes d’incentius o d’altres” per garantir que els professors més qualificats per a la tasca docent prestin servei als centres públics i concertats amb una complexitat més elevada, el terme “incentiu” el podem imaginar, però el terme “d’altres” ens el podrien explicar?
11. Seguiment del pacte contra la segregació escolar a Catalunya.
L’anunci de reunions semestrals convocades pel Departament d’Ensenyament i el Síndic de Greuges a la seu del Síndic de Greuges, la creació d’una unitat interna –l’adjectiu és ben significatiu– al Departament d’Ensenyament per garantir la implementació del pla, i el compromís del Síndic de Greuges a realitzar un informe bianual del balanç mentre el pacte estigui vigent, com els hem d’interpretar?
12. Per acabar.
Havent llegit el document de treball de la proposta de pacte contra la segregació escolar a Catalunya, tinc la impressió que s’intenta de posar una aixeta a una font de muntanya –entenent que quan dic font, dic escola. Malgrat les aixetes, l’aigua de les fonts de muntanya es continua escolant per on més li convé, perquè, de fet, el responsable de la igualtat d’oportunitats dels ciutadans no és la font, que només és una part, sinó la muntanya, que és el tot. Ara bé, aquesta impressió no obeeix a cap convicció, és més aviat un altre dubte.
