“Tres anuncios a las afueras”, dirigida per Martin McDonagh, ens mostra les conseqüències que té la decisió que pren una dona que viu en un poblet dels Estats Units quan lloga tres tanques publicitàries per denunciar la incompetència de la policia local per resoldre el cas de la violació i assassinat de la seva filla. Aquesta dona porta dins seu tot el dolor del món, dolor que l’ha endurit com si fos de marbre. La seva decisió desencadena una sèrie de fets que trasbalsen la petita ciutat i tot i que hi ha moments que el relat de la història acarona la inversemblança, acabes acompanyant aquesta mare de família que interpreta el seu paper com si fos un personatge de western, d’aquelles pel·lícules d’heroi solitari, en aquest cas heroïna, disposada a mantenir la seva decisió costi el que costi i, si convé, contra tothom.
https://www.youtube.com/watch?v=LgyuykEc7gk
A “El instante más ocuro”, dirigida per Joe Wright som testimonis de les nits i dels dies històrics que va viure Churchill quan va haver de decidir si negociava amb el règim hitlerià o es decidia a plantar-li cara obertament mentre França s’enfonsava. L’escena de Churchill al metro londinenc –que no sé si va ser real o té un a funció narrativa per construir un determinat tipus d’heroi– no té preu. Churchill és un personatge de moda a les pantalles de cine i algú que ha inscrit el seu nom i la seva feina en els libres d’Història.
Però abans he dit que unia les dues pel·lícules per les seves interpretacions memorables. La mare de família de “Tres anuncios a las afueras”, pel·lícula que malgrat la seva duresa factual i emocional acaba amb una mena de redempció col·lectiva, està interpretada per Frances McDormand, la cèlebre protagonista de “Fargo”, una de les joies de la història del cine. McDormand broda el paper d’aquesta dona solitària, dura, enfrontada al món i que arrossega el dolor més intens que ens podem imaginar. A “El instante más oscuro” ens trobem que Gary Oldman, legendari Dràcula de Coppola, dóna vida al polític anglès més conegut de la història, famós i discutit perquè se’l va considerar culpable de la desfeta de Gallipoli a la Primera Gran Guerra, líder durant la Segona Guerra i que va perdre les eleccions quan es van convocar en època de pau. Un líder controvertit, però el que em sembla indiscutible és la qualitat del treball d’Oldman.
Us he donat una bona excusa per veure les dues pel·lícules a la mateixa tarda.
https://www.youtube.com/watch?v=uLr4jog9EX8
