La Rioja té un petit problema amb la inclusió. El Tribunal Superior de Justícia de La Rioja acaba de publicar una sentència per la qual condemna la Conselleria d’Educació a escolaritzar un menor amb una discapacitat en un centre ordinari perquè no ha justificat que el noi necessiti ser matriculat en un d’educació especial com pretenia l’administració. I amb aquesta sentència el Govern de Logronyo acumula ja almenys quatre en la mateixa línia recentment.
En la sentència, el magistrat recorda aquestes altres sentències, inclosa una del Tribunal Suprem, i recorda que les lleis educatives apunten a la inclusió com a norma i que per no fer-se, l’administració ha de motivar contundentment que no és possible per a l’alumne en qüestió estar escolaritzat en un centre ordinari o que els recursos necessaris per fer-ho siguin desproporcionats.
“Per a nosaltres no és una sentència més. La força de les últimes sentències empeny molt, en concret l’última del Suprem, que diu que s’han d’esgotar totes les mesures abans de determinar l’escolarització en un centre especial”, explica Carme Fernández, directora de la Fundació Gerard, que ha recolzat a la família. “Cal donar l’oportunitat, desplegar els recursos i, si es constata el fracàs, llavors estarà justificat traslladar el noi a un centre d’educació especial”, remata.
“Aquesta sentència reconeix el dret a l’educació inclusiva i els límits de l’administració educativa per justificar la decisió d’escolaritzar un nen en un centre d’educació especial”, valora Juan Rodríguez Zapatero, l’advocat que ha portat el cas a través de la Fundació Gerard.
En Pedro mai va estar a una escola ordinària
En Pedro (nom suposat) té 8 anys. Mai ha estat en una escola ordinària. Des que va començar el seu periple educatiu, aquest menor ha estat escolaritzat en centres d’educació especial per la diversitat funcional que presenta, que inclou dèficit cognitiu psicomotor i del llenguatge. Segons l’informe psicopedagògic realitzat pels experts, que recull la sentència, “mostra una immaduresa psicomotriu que li situa entorn dels dos anys d’edat (…), que verbalitza només sis paraules (…); el desenvolupament cognitiu se situa entre els dos anys i els dos anys i mig; es desaconsella la seva integració en un grup major que en el que es troba actualment [està integrat en un aula amb altres tres alumnes], ja que necessita una atenció individualitzada al llarg de la jornada escolar”.
Com recorda el magistrat, la LOE contempla que, en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, “en finalitzar cada curs s’avaluaran els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes (…). Aquesta avaluació permetrà proporcionar-los l’orientació adequada i modificar el pla d’actuació, així com la modalitat d’escolarització, de manera que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés de l’alumnat a un règim de major integració”.
L’avaluació que va realitzar la Conselleria d’Educació a Pedro a l’agost de 2016 va donar com resultat la recomanació que seguís escolaritzat en un centre d’educació especial, com havia estat fins llavors. Però la seva mare es va negar i va recórrer.
Una càrrega desproporcionada?
I el jutge li va donar la raó. El magistrat cita la jurisprudència existent sobre la qüestió i recorda que “és exigible de les administracions públiques una concreta disposició de mitjans que procuri la seva integració en el sistema educatiu ordinari amb les degudes adaptacions (…), i només cal acudir al règim de centres d’educació especial si es justifica que, esgotats els esforços per a aquesta integració, el procedent és aquesta opció que en aquestes condicions sí justificaria un tracte diferent”.
I és en aquesta última part on fa aigües, segons el magistrat, l’actuació del Govern de La Rioja. “Perquè la decisió d’escolaritzar en un centre d’educació especial sigui conforme a la Constitució, els informes en els quals es basi l’administració educativa han de justificar aquest tracte diferenciat atenent a les peculiaritats de cada cas, han de raonar per què suposa una càrrega desproporcionada per a l’Administració l’escolarització en un centre ordinari amb els suports precisos; en definitiva: per què s’opta per l’excepcional —escolarització en centres d’educació especial— enfront de l’ordinari”, raona el jutge en la sentència. I això no ha passat.
“Resulta que en Pedro mai no ha estat escolaritzat en un centre ordinari”, assenyala. I remata: “Els informes que ha tingut en compte l’Administració descriuen la situació i les circumstàncies d’en Pedro (…), però no expliquen si l’escolarització en un centre ordinari precisa una adaptació curricular, una metodologia i uns recursos que resultin desproporcionats o no raonables; tampoc expliquen per què les necessitats educatives especials que presenta no poden ser ateses en un centre ordinari, amb els ajustos precisos, ni si això seria perjudicial per a l’alumne”.
Només aquesta última part, assenyala el magistrat, “és motiu suficient per anul·lar la resolució administrativa, atès que no conté la motivació necessària per acordar l’escolarització en un centre educatiu especial”.
A favor
El ponent recull en la sentència que dos informes aportats per la mare del petit que afirmen que “amb els suports educatius pertinents i necessaris, l’acompliment i evolució de Pedro, en un col·legi ordinari, serà més favorable i òptim, repercutint directament en el seu desenvolupament integral, adquirint i afermant competències i habilitats que li permetin fomentar la seva autonomia i la seva capacitat d’adaptació a un entorn canviant, ple d’estímuls i diversitat, en aquest cas que ens ocupa l’escola”.
I els contraposa amb els aportats per la Conselleria d’Educació, que no obstant això “no entren a valorar quina podria ser l’evolució de Pedro en un centre educatiu ordinari amb els suports necessaris (…). Aquests informes consideren desaconsellable el canvi de la modalitat educativa actual (centre específic d’educació especial) perquè se li privaria de beneficiar-se dels serveis que ofereixen els centres específics, però no entra a examinar si aquests serveis pot rebre’ls o no l’alumne en un centre ordinari, o si això seria desproporcionat i no raonable, ni tampoc entra a valorar si això seria perjudicial per a l’alumne”.
Amb tot aquest raonament, explica el magistrat, “cal concloure que la resolució administrativa impugnada [per la qual es manté a Pedro en un centre d’educació especial] vulnera el dret a l’educació inclusiva de l’alumne”.
“S’estreny el marge”
L’advocat Rodríguez opina que amb aquesta sentència “s’estreny més el marge de les administracions educatives per decidir l’escolarització dels nois amb discapacitat en un centre d’educació especial perquè cal examinar si els serveis i suports els pot rebre en un centre ordinari”.
Aquest lletrat, que ha portat diversos casos de vulneració de drets d’alumnes amb discapacitat, creu que ha arribat el moment de plantejar un debat social que acosti la pràctica educativa al que diuen les lleis i estan començant a dir els jutges. “Existeix la necessitat d’abordar de debò el dret a l’educació inclusiva en el marc d’una llei estatal orgànica o dins del Pacte que es negocia aquests dies”, sosté. “Seria interessant que al Govern de La Rioja prengui nota, ha tingut totes aquestes sentències desfavorables i pot ser un bon moment per entaular un diàleg amb els pares, amb el conjunt de la societat, per establir una normativa que eviti que hàgim d’anar a conflictes judicials, que mai són desitjables per a ningú. Això no es resol solament, com qualsevol conflicte de naturalesa social i política, amb sentències”, reflexiona.
