L’Emma i l’Albert tenen una nena que es diu Alícia que ara fa 4rt de primària. Ja des de l’etapa infantil veien que alguna cosa no funcionava, que la nena anava nerviosa a l’escola, que tenia algun tipus de problema emocional; van anar al psicòleg, van provar amb diverses teràpies, però fins a finals de 2n no van tenir un diagnòstic clar fet per una neuropsiquiatra: dislèxia i discalcúlia. Quan ho van anar a explicar al professional de l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) del seu centre els va reconèixer que de discalcúlia en sabia ben poca cosa, i que tampoc estava segur si el PI (pla individualitzat) de l’Alícia pel que fa a aquest trastorn havia de contenir adaptacions de contingut o adaptacions metodològiques.
Dissabte 14 d’abril. L’Emma i l’Albert (noms ficticis) han assistit a la conferència pronunciada a la jornada bianual de l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD) pel neuropsicòleg i professor de la UB Josep Maria Serra Grabulosa. Han hagut d’esperar a molta gent que ha abordat Serra al finalitzar la xerrada fins que han aconseguit parlar amb ell i explicar-li el seu cas. Com molts pares, volen saber què més poden fer. “Ens trobem molt desinformats pel que fa a la discalcúlia, fet que no es dóna amb la dislèxia, ja que tenim la sort de comptar amb el suport i assessorament de l’ACD”, expliquen. Tenen notícia de que Serra ha desenvolupat un mètode per provocar canvis en les regions cerebrals que sustenten el processament numèric i el càlcul, a través d’un joc que es dirà nummerus (convocatòria Recercaixa 2014), i que permetrà entrenar aquelles àrees del cervell que cal reforçar sense que el nen se n’adoni.
Volen saber si el joc ja està disponible. Encara no; falten alguns mesos, no gaires. El comercialitzarà una empresa constituïda per la UB i la UVic (que també ha col·laborat en el seu desenvolupament). Altres pares li han preguntat el mateix. De fet, els diu Serra, a la pàgina web de nummerus ja han registrat més de 500 sol·licituds d’informació. Serra Grabulosa té una altra pàgina, discalculia.es, on explica de forma molt planera què és la discalcúlia i el sentit numèric, quins són els signes d’alerta, els tractaments, etc.
El cas de l’Alícia és més freqüent del que sembla. Nens i nenes que a una edat primerenca ja donen símptomes d’anar per darrera dels altres en mecànica lectora i matemàtica. A la seva conferència, Serra Grabulosa ha insistit en la necessitat de detectar tant la dislèxia com la discalcúlia abans del que es fa actualment. “Normalment no es comença a detectar fins a 3r de Primària perquè els mestres consideren que cal respectar els ritmes d’aprenentatge de cada infant, però el baix coneixement numèric es pot veure ja a l’etapa infantil, és un signe d’alerta que ens pot ajudar a començar abans la reeducació”, afirma. Per exemple, no saber quin número és més gran que un altre. O deixar-se’n sempre un quan es compta fins a deu.
A la seva conferència, Serra ha mostrat algunes dades per il·lustrar el desconeixement general que hi ha al voltant de la discalcúlia. En una base de dades sobre articles científics internacionals ha trobat que des del 1980 ençà se n’han publicat 8.104 sobre dislèxia i només 462 sobre discalcúlia. A Google es registren cada mes 1 milió de cerques sobre dislèxia, 2,7 milions sobre TDAH (un altre trastorn que sovint apareix lligat a casos de dislèxia o discalcúlia) i només 60.000 sobre discalcúlia. I no obstant això la prevalença de nens discalcúlics es troba entre el 3,5 i el 5%, mentre que els dislèxics estarien entre el 6 i el 10%.
Encara es podria afegir un altre exemple: a cap dels dos diccionaris normatius del català (DIEC) i del castellà (RAE) apareix encara la paraula discalcúlia. Òbviament, dislèxia sí que té la seva corresponent entrada a tots dos.
“Ansietat matemàtica”
A cada aula hi ha entre 1 i 2 nens discalcúlics, infants que no tenen cap problema cognitiu però que necessiten més temps per processar el càlcul numèric, i que fracassen si no els hi donen, nens i nenes per als quals memoritzar les taules de multiplicar els suposa un esforç titànic, sinó estèril. Igual com els dislèxics no llegeixen a la velocitat estàndar, els discalcúlics no calculen a la mateixa velocitat que la resta. Més o menys a partir de 2n i 3r l’alumne discalcúlic comença a ser conscient de les seves dificultats, això li crea el que segons Serra es coneix com a “ansietat matemàtica”, i la comparació amb els companys li causa una baixada en autoestima. Sobretot perquè no en saben el motiu. Molts d’aquests infants no estan diagnosticats.
En ambdós casos els factors de risc són ambientals (per exemple, fumar o beure alcohol durant l’embaràs), però també genètic. En el 53% de persones amb dislèxia s’ha vist que tenien un familiar de primer grau que tenia el mateix trastorn. És el cas de l’Albert, el pare de l’Alícia. “Més o menys sabia que tenia dislèxia però fins que no van diagnosticar la meva filla no em vaig fer jo també les proves per estar-ne segur. Al cole jo sempre vaig ser el gandul, i ara sé que no era això, era la dislèxia”, explica.
“No tots els discalcúlics són iguals”, precisa Serra, sinó que es poden dividir en tres subgrups. El discalcúlic central seria aquell que presenta dificultats en qualsevol procediment. El discalcúlic verbal falla només en la lectura, escriptura o capacitat de verbalitzar els números i les seves relacions. En canvi, el discalcúlic executiu on falla especialment és en la capacitat de resolució de problemes.
Com la dislèxia, la discalcúlia no desapareix, però es pot reeducar, i quan abans es comenci millor. Existeixen diversos programes d’entrenament, que usen bàsicament psicòlegs i logopedes. Segons Serra, tots ajuden força, si bé “cap no és efectiu al 100%”. Els sistemes digitals poden permetre una reeducació intensiva a un menor cost en temps i diners, però també és sincer sobre el projecte que ell lidera. “En les proves que hem fet els resultats que tenim del nummerus és bastant bo, però també és cert que hi ha nens i nenes que no milloren gens”, ha explicat Serra a la xerrada.
