Entre aquests elements es troba la mitjana de les publicacions per docent de la universitat en qüestió. Mentre ha crescut el nombre d’aquestes publicacions en aquests anys, l’impacte que aquestes han tingut és menor. Per Martí Parellada, coordinador de l’informe, això vol dir que en els anys de la crisi i amb les reduccions pressupostàries hi ha hagut menys inversió en recerca tant per part de les administracions públiques com per part d’empreses privades.
El de la Fundació CYD no es tracta d’un rànquing habitual en el qual es pugui dir que una universitat és millor que una altra. Aquesta és una de les preocupacions de Francesc Solé, vicepresident de la Fundació. L’informe que realitzen mesura les universitats en cinc dimensions: ensenyament-aprenentatge, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució a desenvolupament regional. “Les universitats –va assegurar Solé durant la presentació de les dades–, són lliures de prioritzar el que volen” i cada dia ho seran més. D’aquesta manera, va assegurar, cadascuna té uns punts forts i uns altres no tant.
En qualsevol cas, en la llista de les “millors” universitats, és a dir, les que tenen major quantitat de punts en els rendiments majors, la primera és l’Autònoma de Barcelona, seguida d’aprop per Navarra i la Pompeu Fabra. A això s’afegeix, com va explicar Parellada, que “de les quinze primeres, hi ha cinc privades. La qual cosa no és una anècdota: Navarra, Deusto, Ramón Llull, Pontifícia de Comillas i la Universidad de Mondragón”.
L’Autònoma de Barcelona aconsegueix aquest resultat sobretot perquè obté els millors rendiments en la transferència de coneixement, en l’orientació internacional i en la contribució al desenvolupament regional. En els altres dos àmbits, ensenyament-aprenentatge i recerca, la seva posició relativa no és tan bona.
Més regular en les posicions de cap és la Universitat de Navarra, que obté molt bons resultats en ensenyament-aprenentatge, recerca, transferència de coneixements i orientació internacional. No obstant això, referent a la contribució al desenvolupament regional, es troba en els llocs de cua, bastant a baix en la taula.
L’impacte de la crisi
Des de la Fundació CYD, tant Martí Parellada com Francesc Solé han insistit que l’informe és un bon reflex en el qual veure els resultats de la crisi econòmica a la universitat, sobretot, a la pública. Aquest informe recull dades del curs 2015-2016 i analitza, a més de diferents variables, quin ha estat el comportament en 15 punts d’interès en relació a l’informe de 2015, que utilitzava dades del curs 2012-2013.
Segons tots dos experts, malgrat alguns cops durs sobre la universitat, com la baixada del finançament o la congelació de la contractació dels docents, les universitats han aguantat bé l’envit i, en termes generals, han crescut. Això sí, tots dos aposten per un augment dels recursos públics destinats a la recerca així com una major autonomia i flexibilitat en la presa de decisions perquè les diferents institucions puguin prendre les mesures que creen oportunes per a la millora dels seus resultats.
Explicava Solé que la situació es revertiria “amb més recursos i millorant la capacitat de decisió, autonomia i flexibilitat” de les universitats. També a força d’obtenir finançament en funció dels seus resultats. Per a això va defensar els contractes programa, com una forma per millorar l’arribada de capital a la universitat amb el compliment dels compromisos adquirits. Sense obviar, clar, el capital necessari per al funcionament quotidià de les universitats.
Però, malgrat les dificultats de la crisi, les universitats han augmentat en aquest temps els fons externs per a recerca (principalment provinents de la Unió Europea), així com el nombre de publicacions tant per professor com amb empreses, citades en patents, internacionals i regionals. Un important augment percentual es veu també en el nombre de patents per professor.
En la part negativa s’explicaria el descens de professorat estranger, els fons regionals per a recerca i els fons privats. També cauen les patents amb empreses i, en molta menor mesura, les publicacions interdisciplinàries, les altament citades i l’impacte normalitzat de les publicacions.
Entre la novetats d’aquest any es troba que han ampliat els àmbits de coneixement que s’analitzaven fins ara. En aquesta edició s’ha analitzat l’àmbit de l’educació i, segons les dades que donen des de la Fundació, entre les universitats amb més factors d’alt rendiment en aquest àmbit destaquen la Universitat Autònoma de Madrid, la de Girona, Salamanca, Valladolid i Zaragoza.
Tant Parellada com Solé han insistit durant la presentació de les dades en què els seus sistema d’indicadors és aproximatiu, de manera que en molts casos les diferències entre les universitats en els diferents àmbits són molt petites, i amb un esforç molt petit d’alguna d’elles podria millorar la seva posició relativa.
