L’ombra d’adoctrinament a les aules catalanes s’estenia fins ara als 54 suposats casos que entre octubre i desembre de 2017 el Ministeri d’Educació va manar investigar a la Generalitat. Però aquesta setmana, la xifra ha ascendit fins els 134 centres educatius i fins a 500 professors catalans, gairebé el 0,5% del cos docent, segons les dades que ha llançat el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.
La contundència de l’afirmació de Millo contrasta, no obstant això, amb la falta d’informació sobre a què respon tal augment de casos respecte als coneguts fins avui. Ni el Ministeri d’Educació ni el departament d’Ensenyament -controlat pel primer amb l’article 155- responen a aquesta pregunta. El que sí confirmen des de la conselleria és que existeixen altres dos requeriments rebuts el 2018, dels quals, a diferència dels primers, no ha transcendit informació sobre els col·legis o la naturalesa de les denúncies.
“No és una crítica a tot el sistema, ni a tots els mestres, perquè seria injust, però també seria mentida negar l’existència de determinats casos en què el comportament ha estat del tot inadmissible”, assegurava el delegat del Govern en una entrevista en RNE4. També va afegir que l’Alta Inspecció de l’Estat, a la qual han arribat bona part d’aquestes denúncies i que està situada físicament en la delegació, supervisarà els expedients fins que estiguin resolts.
Amb tot, qui en última instància s’encarrega de recaptar informació sobre les acusacions és la Inspecció d’Educació, que depèn de la Generalitat. De fet, fonts coneixedores d’aquestes inspeccions consultades per eldiario.es es mostren molt “sorpreses” per la xifra llançada per Millo. Fins i tot ajuntant els cinc requeriments del Ministeri, els docents als quals s’ha demanat comptes per les seves actuacions serien molts menys, segons aquestes mateixes fonts.
En aquest sentit, cal recordar que en els 54 casos que ha difós el Ministeri d’Educació, corresponents la majoria a successos al voltant de l’1-O, no sempre es parla d’accions docents. Un percentatge molt important de les queixes de famílies són degut a que el centre secundés una vaga de caràcter sobiranista o per haver-se realitzat en el recinte protestes per la llibertat dels presos.
Per als sindicats, les paraules de Millo són una forma més de “buscar la por del professorat”. Així ho expressa Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC que acusa el Gobierno de voler dur a terme una “purga” entre el professorat a Catalunya.
“Adoctrinament és el que fan els estats totalitaris quan volen que tothom tracti els temes de la mateixa forma, i això és una obsessió que tenen el PP i Ciutadans, a veure qui defensa millor la seva idea d’Espanya. Ara purguen els docents per sobiranistes, demà per penjar pancartes contra les retallades o per difondre idees laiques”, es lamenta aquest sindicalista.
Un dels seus principals temors fa referència a la petició del PP de crear una bústia que serveixi per denunciar males praxis docents per part de famílies. Aquesta idea, que ja va engegar l’entitat Societat Civil Catalana, la va assumir com a pròpia el Partit Popular a la Comunitat Valenciana la setmana passada i l’ha reivindicada aquests dies també la diputada popular a Catalunya Andrea Levy.
Davant aquesta situació, diverses entitats i sindicats han decidit crear una Taula d’Emergència Docent, una plataforma que aquesta setmana ha enviat a tots els claustres de professors de Catalunya una carta en la qual demana que s’hi sumin tots aquells que es comprometen a “defensar una educació en els valors democràtics, en la cultura de la pau i en l’esperit crític”.
La Taula està impulsada pels sindicats USTEC, UGT i CGT -CCOO no s’ha sumat ara com ara, encara que assegura fer costat als docents afectats per acusacions-, juntament amb col·lectius sobiranistes com l’ANC o Docents per la República. La seva principal comesa és també donar suport als professors als quals s’ha denunciat per la via judicial: els de la Seu d’Urgell i Sant Andreu de la Barca.
