El barri barcelonès de la Trinitat Nova, al districte de Nou Barris, res té a veure amb altres zones de la capital catalana. El setge que suposen les dues grans vies de trànsit que envolten el barri, la Meridiana i la Ronda de Dalt, contrasta fortament amb Collserola, que també dibuixa frontera de Trinitat Nova. Potser és per aquestes fronteres, una natural i les altres artificials, que el barri ha crescut a un ritme diferent del de la resta de Barcelona. “És un espai que ha estat castigat durant molts anys: no només per la pobresa, sinó que hem estat una zona sense cap equipament comunitari durant molt temps. Vam estrenar casal de barri a l’abril; la biblioteca la tenim a Roquetes, però no al barri, no hi ha casal de joves…”, explica l’Alba Sanagustín, tutora i coordinadora d’acció educativa de l’Institut Escola de Trinitat Nova.
Aquest centre educatiu es va posar en marxa el passat setembre, unint dues escoles de primària i un institut i, durant aquest primer curs de vida, s’ha proposat un gran repte: fer de l’escola un nexe i un punt de trobada de les entitats culturals i associatives del barri. “De fet no diem ser una escola sinó un espai educatiu”, matisa Sanagustin. Així, aquests centre, del que es poden veure sortir nois i noies de diferents edats, ètnies i alumnes o no de l’escola, pretén fer xarxa de barri, començant pels més joves. I és que només són menys del 20% els nens i nenes de la zona estudien a Trinitat Nova.
El barri, que només compta amb una escola pública amb unes 500 places té una població en edat d’escolarització de gairebé 1.500 persones, segons les darreres dades recollides per l’Ajuntament de Barcelona. Però, la majoria d’aquests nanos van a estudiar als barris veïns com Roquetes o La Prosperitat. Aquest darrer, gairebé quadruplica la població de Trinitat Nova: compta amb 7 centres educatius que acullen 3.500 infants. “Les famílies s’emportaven els seus nens i nenes fora de la Trinitat i, com que la matrícula aquí baixava, omplim les aules amb nanos nouvinguts d’altres barris. Així, en aquest centre comptem amb un nivell socioeconòmic i unes taxes de migració que no corresponen a les del barri”, comenta Sanagustin.
Aprofitant el naixement del nou equip pedagògic i del nou centre, “vam apostar per crear un centre obert, que fos de la gent i del barri i que fes xarxa”, explica Odger Cano, dinamitzador comunitari del centre. Aquesta estratègia, que es va realitzar a través de la cooperació amb diverses entitats i col·lectius del barri per a que dinamitzessin l’educació no formal del centre, va ser seleccionada a la Crida Comunitats que Eduquen, del projecte Educació360. Aquesta iniciativa, impulsada per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Fundació Jaume Bofill i la Diputació de Barcelona, treballa per a impulsar un model d’educació a temps complert que sigui inclusiu, generi xarxa i que equipari l’educació formal i la no formal.
Així, quan l’equip de l’Institut Escola Trinitat Nova va veure la Crida Comunitats que eduquen -la convocatòria d’Educació360 per a impulsar aquells projectes en aquesta línia de treball- van decidir presentar-s’hi. “Era per nosaltres”, afirma Cano, que explica que el procés d’obertura del centre al barri va començar amb el cau. “Des del projecte Baobab de l’Ajuntament de Barcelona i aprofitant els Patis Oberts, vam generar un espai de lleure els caps de setmana en què els nanos de l’escola i del barri en general poguessin venir”. Fins ara han estat un grup de lleure de caps de setmana, ara ja s’han constituït com a cau.
Aquest primer curs del centre ha estat ben intens: han creat diversos tallers que han nascut a iniciativa dels nois i noies del centre. Des de cursos de robòtica fins a classes de català per a mares i pares migrats, passant per equips de futbol que són dinamitzats per joves del barri, a canvi de poder entrenar a les instal·lacions de l’escola. “Així eliminem les barreres del centre. Tota l’educació no formal la fem en coordinació amb entitats ja existents del barri i són per a tots els veïns i veïnes”, explica Cano. Així, per a Sanagustin, el millor del projecte és veure “una nena paquistanesa acabada d’arribar que saluda pel nom a un avi del barri”.
L’esport i el lleure com a eines inclusives i educatives
Els 30 projectes seleccionats per la Crida Comunitats que Eduquen estan immersos en un procés de millora que passa per unes sessions de formació i capacitació en les que “algú ens ajudarà a assentar allò que hem creat, potser, de manera esbojarrada”, afirma Sanagustin. Amb aquestes sessions, els projectes encetaran setembre “més coordinats i amb un pla definit”, moment en el qual hi haurà una mentoria que els ajudarà a aplicar el que falla o s’hauria de millorar.
Si l’Institut Escola Trinitat Nova vol implementar la “coordinació”, en el cas de la Fundació Ser.Gi i el seu projecte #I3, a Lloret de Mar, es vol millorar “la coordinació amb els centres educatius”. Aquesta entitat gironina, també seleccionada en la Crida Comunitats que Eduquen. #I3 és una iniciativa que treballa per la inclusió que coordina l’acció d’educadors de carrer i l’ajuntament de Lloret per a oferir tutories de seguiment i activitats extraescolars a joves d’entre 12 i 16 anys en risc d’exclusió. “La nostra tasca passa per enxarxar entitats de lleure amb els nanos i les administracions per a crear consciència. Hi ha molts espais esportius o artístics que fan molt bona feina docent, però els falla la perspectiva social”, afirma Marina Valladares, responsable de l’àrea de Famílies i Joves de la Fundació Ser.Gi.
Així, els joves que entren dins aquest programa accedeixen a activitats de lleure que “els treuen dels seus cercles habituals. Els permeten ampliar mires i trencar amb situacions de precarietat o risc social”, explica Valladares. El més interessant del projecte, segons Carles Bueno, educador de l’#I3, és “fer que el jove sigui el protagonista i triï l’activitat que vulgui. No és beneficència; ans al contrari: a canvi d’aquesta activitat que se li ofereix, ha de prometre complir amb unes tutories individuals”. En aquestes trobades en petit comitè, busquen generar vincles amb els educadors i detectar les competències acadèmiques, socials i les dificultats emocionals que pugui estar patint el jove.
“La idea és que puguin accedir a ambients positius que no tenen al seu voltant. Per això és important millorar el seguiment que es fa des de les escoles, ja que són un dels espais més importants en la vida dels joves”, comenta Bueno. I és que, a hores d’ara, el seguiment als centres acadèmics del projecte #I3 depèn de “la voluntat del tutor”, segons Valladares. Així, des de Ser.Gi, consideren que les habilitats socials i emocionals que s’obtenen amb la disciplina derivada de la pràctica de l’esport, la consciència d’equip i col·laboració són ítems que poden beneficiar també els resultats en l’educació formal.
“Els ajudem a gestionar emocions com la derrota, el fet de fer coses que no els ve de gust fer…practiquem més les emocions que l’activitat física”, opina Marc Bailos, president del club de Judo que col·labora amb #I3. Assegura que als seus tatamis no es formen judokes, sinó que “aportem motivacions a nanos que dedicaven el temps a no fer res”. Per això, des de la Fundació Ser.Gi consideren que el més important del projecte no és la qualitat de l’activitat que s’ofereix als joves, sinó que comptin amb un referent “que no et jutja, sinó que t’acompanya”, assegura Bueno. “No fem tutories de despatx, sinó que ens trobem pels carrers. Perquè és als passeigs i a les places on es forja la confiança”.
Així mateix, des de Trinitat Nova també apunten a la feina dels educadors i dinamitzadors com a clau dels projectes d’educació a temps complert. “Totes les escoles haurien de tenir una figura com la de l’Odger”, confessa Alba Sanagustin. I és que el dinamitzador educatiu del centre és qui surt al carrer i acompanya els joves a conèixer els equipaments. “No som mestres, som adults que estan allà per escoltar-los i buscar-nos la vida per intentar que tinguin una educació en el lleure de qualitat”, afirma Cano.
