Representen un percentatge molt petit de la població escolar, però no per això la dada deixa de ser significativa. En el passat procés d’admissió per aquest curs escolar hi ha dos mil alumnes que han tingut tanta mala sort que no han entrat ni al centre que van demanar com a primera opció ni a cap dels altres que van posar a continuació. I això després de les múltiples protestes que es van registrar entre els mesos de maig i juliol, en especial de famílies de Gràcia, Esquerra de l’Eixample, Poble Nou i Badalona, i que van comportar l’ampliació de ràtios i la creació de bolets per tractar de donar resposta a totes les sol·licituds.
Els que no han entrat a cap de les seves preferències ni tan sols després d’aquestes mesures d’urgència són 629 alumnes de P-3, que representen menys de l’1% dels 63.854 que van fer la preinscripció, i de 1.332 alumnes de 1r d’ESO, que representen el 2,36% dels 56.627 que havien demandat una plaça en un institut públic. Tots ells han estat reassignats a “un centre educatiu d’ofici”. Aquestes dades les ha facilitat el mateix conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, arran d’unes preguntes per escrit formulades per la diputada del PSC Esther Niubó.
En la seva resposta, Bargalló precisa també que a 28 alumnes de P-3 se’ls ha assignat un centre concertat malgrat que no l’havien demanat (d’aquests, 10 són de l’Hospitalet) i el mateix ha passat amb 31 alumnes de 1r d’ESO (14 són de Barcelona). A banda, hi ha 3.468 alumnes de P-3 i 3.554 de 1r d’ESO que no van poder entrar al centre que demanaven en primera opció, però sí en alguna altra de les preferències explicitades al full de preinscripció. Pel que fa a la localització del centre, el conseller informa que el 97,5% de les sol·licituds de P-3 i el 95,3% de les de 1r d’ESO han obtingut “un centre educatiu de proximitat”.
Bargalló recorda també que els criteris aplicats per l’ordenació de les sol·licituds estableixen prioritats per als alumnes amb algun germà o germana ja escolaritzat al centre, per la proximitat al domicili de l’alumne o al lloc de treball dels pares o tutors, per la renda anual de la unitat familiar en cas que el pare o la mare siguin beneficiaris de la renda mínima d’inserció, o pel fet que l’alumne, un pare o mare o germà o germana tingui una discapacitat superior al 33%. Com a criteris complementaris, també dóna punts el fet que l’alumne formi part d’una família nombrosa o monoparental; que tingui una malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic (inclosos els celíacs); o que el pare, mare, tutors o germans hagin estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. En cas d’empat de punts i més demanda que oferta les places s’adjudiquen per sorteig.
Barcelona ciutat
En el cas de Barcelona, el Consorci d’Educació ja va informar el passat mes de juny que, tot i l’increment inicial d’oferta de places públiques respecte al curs anterior, un cop tancat el procés de preinscripcions va fer falta augmentar encara més les places per donar resposta a les famílies que n’havien quedat fora. A P-3, a banda dels grups addicionals (bolets) que ja estaven previstos a dues escoles (Pràctiques i Bosc) se’n van acabar creant tres més (Ferran Sunyer, Pare Poveda i Font d’en Fargues). També es van ampliar ràtios a més dels 18 centres públics inicialment previstos.
Pel que fa al primer de l’ESO, tampoc l’increment de l’oferta inicial a Barcelona, gràcies a l’obertura d’un nou centre (Institut 22@), no va aconseguir absorbir tota la demanda, per la qual cosa ha fet falta crear bolets a sis instituts (Pau Claris, Fort Pius, L’Alzina, Martí Pous Infanta Isabel, Juan Manuel Zafra i Front Marítim) i incrementar ràtios a tres més del districte de Sant Martí. A Infantil va augmentar la demanda de places públiques mentre que va baixar la concertada, mentre en el cas de Secundària la demanda va augmentar tant a la pública com a la concertada.
D’acord amb una altra resposta parlamentària de Bargalló (en aquest cas, a preguntes de la diputada de Catalunya en Comú Jessica Albiach), el departament d’Ensenyament estima que en els propers anys anirà disminuint la demanda de places a educació infantil i primària de forma continuada, encara que no serà de forma homogènia, ja que en certs barris i poblacions pot augmentar. Les projeccions demogràfiques indiquen també que fins a l’any 2023 augmentarà la demanda de places d’ESO però a partir d’aquell curs començarà a baixar. Per això, diu Bargalló, “aquest creixement és temporal i fa que la construcció de nous edificis tan sols es justifiqui en alguns casos concrets i calgui la reconversió d’espais, perquè l’impacte d’aquest creixement sobre les ràtios i espais, està previst, acotat i és temporal”.
