El passat 20 d’octubre la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica va organitzar unes jornades al voltant de la personalització de l’aprenentatge dins del marc d’acció de l’Educació 360, que consisteix a entendre que l’educació dels infants passa per l’escola, però també per altres àmbits com ara el lleure educatiu, l’esport, les activitats culturals, etc. En aquestes jornades vam tenir l’oportunitat de poder compartir l’experiència comunitària del Club d’Esplai Bellvitge i l’Club d’Esplai Pubilla Cases Can Vidalet, tots dos equipaments a l’Hospitalet de Llobregat i tots dos de Fundesplai. El Club d’Esplai Bellvitge fou pioner i referent en el moviment de l’educació en el lleure a Catalunya. Amb ell s’inicià un model d’entitat de lleure que s’ha reproduït arreu de Catalunya, d’activitat diària, de cap de setmana i de vacances, conformat per professionals remunerats i voluntaris.
Històricament hem treballat en col·laboració amb la resta d’entitats del barri, centres educatius i ajuntaments, amb convenis estables en Cultura, Educació, Joventut i Benestar Social. Som entitats signants dels Plans Educatius locals i Plans d’Entorn de cada barri. En aquest sentit, fa molt de temps que treballem en la lògica Educació 360 i, és per això, que estem agraïts de poder compartir algunes de les experiències viscudes i poder plantejar millores, junts i juntes, vers la personalització de l’educació en general. Pensem que és molt encertat no haver limitat aquesta trobada només a l’educació reglada, ja que per a nosaltres queda coix el desenvolupament de l’infant sense el qual s’aprèn a l’ample de la vida.
Perquè el lleure educatiu és un espai especialment propici per a l’educació personalitzada. Creiem que totes les persones assistents promovem la transversalitat d’espais, d’escenaris i d’accions. Sent transversals ens ajudarem a personalitzar l’educació.
L’Esplai creu en la personalització educativa i ho manifesta a partir de tres punts claus:
1 Amb determinades condicions favorables.
2 Amb una metodologia pròpia.
3 Treballant en xarxa i amb una actitud col·laboradora.
Respecte al primer punt, destacar l’absència de currículum obligat i uniforme. El currículum es gesta cada any, cada mes, podríem dir, cada dia… Els objectius i els resultats (a nosaltres ens agrada més parlar de trajecte, de camí…. no pas de resultats) són pensats, parits, amb els i les participants, i no per un tercer. Anem a buscar els interessos del grup, habitualment reduït, atenent la realitat de cada grup. No estan predefinits. Els infants són els protagonistes. Els seus propis responsables, cosa que els motiva i bé sabem que on hi ha emoció, hi ha aprenentatge significatiu.
En el lleure eduquem jugant i jugant fem ballar les neurones. Gaudint, ens fem més intel·ligents, i atenent a moltes intel·ligències diferents… la cognitiva, la físico-motriu, l’artística, l’emocional, l’espacial, la musical, la intrapersonal, la interpersonal… I d’aquesta manera personalitzem, capacitem, es fan evidents determinades aptituds. Creixem, senzillament, però d’una manera irremeiable i netament diversa, pròpia… personal.
Pel que fa al segon punt, la metodologia, bé podem dir que hem creat amb aquests 50 anys un ADN propi que ens fa especials en el món de l’Educació. Treballem en, amb i per al grup, on entren en joc la complementarietat, el treball en equip, la distribució de tasques i responsabilitats… Tothom hi té un lloc i, és més, hi té un paper. Un paper dins un projecte col·lectiu. La lògica esdevé inclusiva per les diferències d’edat, orígens, contextos culturals, sexe, habilitats i capacitats… i sensibilitats diferenciades. L’atenció a la diversitat, així, ens porta a la personalització educativa.
L’equip d’educadores i educadores intervenen mitjançant parelles pedagògiques, representant diferents models que exhibeixen un ampli ventall d’exemples d’una mateixa realitat, d’un mateix grup. L’acompanyament serà particular, creant-se itineraris personals en un mateix grup i equip.
I com no, el clima de confiança embolcalla l’acció educativa. Proximitat, sentiment de pertinença, un espai acollidor, familiar on “jo” en formo part i hi tinc una funció. Ens sentim bé, ens obrim, ens fem més permeables i flexibles… i resultem notar una mica més el pessic de la felicitat. Què és personalitzar sinó promoure la plenitud, la màxima capacitat o fins i tot crear la llavor de la felicitat en els nostres infants i joves?
I en tercer lloc, no cal dir-ho, el treball en xarxa. La connexió amb la comunitat. Propera (el nostre entorn immediat) i no tan propera (la natura, la cultura, les tradicions…). Personalitzem perquè ser feliços i serem feliços, sí o sí, mitjançant una xarxa. No ho podem negar, som animals socials. Connectem-nos doncs! És fonamental saber i entendre que ens farem grans i forts junts, atenent al que passa a l’escola, a casa, a l’esplai, al pavelló d’esports, a les xarxes digitals… I aleshores observarem que tots i totes som un nen/a, jove únic. Amb els mateixos elements però amb una selecció i proporcionalitat d’ingredients única. Personalitzar és construir un itinerari real a la vida real, per sentir-nos bé, capaços, útils, sincers, situats lliures al nostre món dins el gran món.
