La nostra AFA gestiona de forma directa el menjador, i el curs passat vam tenir tres alumnes amb NEE complexes, als quals vam decidir oferir una ràtio 1 a 1 per millorar la seva atenció i la de la resta d’alumnes. El cost se’ns dispara i comencem a buscar maneres de recuperar diners sense que això repercuteixi en les famílies amb alumnes amb aquestes problemàtiques, per la qual cosa decidim intentar-ho, i presentem un projecte de gairebé 40.000 euros en dos anys, que cobreix bàsicament el cost de tres monitors-vetlladores. Com que era la primera vegada que anàvem a una convocatòria repassem la documentació a lliurar sense entendre massa del procés, la preparem i a l’hora de lliurar-la ens trobem que podíem fer-ho per via telemàtica mitjançant signatura digital, gràcies a això no havíem de desplaçar-nos i així, si ens faltava algun paper, no hauríem de tornar per lliurar-lo, de fet vam haver de retocar diverses vegades els papers i vam realitzar diverses entregues per desconeixement.
A l’hora de lliurar per primera vegada la documentació, com havíem d’enviar-la amb signatura digital, usem la signatura de la persona de la gestoria que ens ajuda en la gestió del menjador. Això no era correcte, ja que necessitàvem la signatura digital de l’AFA, per la qual cosa vam haver de demanar a Hisenda aquesta signatura, la qual cosa no és un procés simple i a més s’han de pagar unes taxes i demanar hora a Hisenda i no és d’avui per demà.
Com que era el president de l’AFA qui havia d’anar per aconseguir el certificat digital, vaig triar l’oficina d’Hisenda més propera a la meva feina a Barcelona. I em vaig agafar mig matí de lliurança per realitzar aquest tràmit el més urgent possible. Una vegada allà no em van donar el certificat perquè em faltava un paper que indiqués inequívocament que representava l’AFA Els Pinetons de Ripollet, però aquest paper s’aconsegueix solament amb certificat digital de l’AFA. Sí, un bucle infinit administratiu. Segons sembla, el problema venia des de lluny, de quan canviem el nom de l’associació d’AMPA a AFA, sembla que a l’oficina de Sant Cugat on vam fer el registre del canvi de nom no s’havia realitzat bé el tràmit i des d’aquesta oficina d’Hisenda es van negar a donar-nos el certificat i em van enviar a l’oficina de Sant Cugat. Per tant, vaig haver de demanar hora i agafar un altre matí per anar a l’oficina de Sant Cugat a treure el certificat. Aquesta vegada no vam tenir cap problema.
Presentem la documentació i la vida va continuar amb la il·lusió que aconseguiríem 10.000 euros per al nostre projecte. Esperem pacientment fins a finals d’octubre, que és quan es va informar del resultat de la convocatòria. Ens concedeixen 3.100 euros. Bé, no era el que esperàvem però és una mica més que zero i tot el treball realitzat tenia alguna recompensa.
Fins aquí el primer objectiu estava realitzat, ara tocava aconseguir físicament la subvenció. Lògicament cal presentar documentació més detallada que indiqui i justifiqui que estàs realitzant el projecte i el continuaràs fent, així com els costos associats. Comencem a recollir tota la documentació per aconseguir finalment l’anhelada concessió i aquí arribem a un punt que no havíem tingut en compte: si el projecte supera els 20.000 euros, és necessari una auditoria (llei de subvencions). Pel fet que el projecte i la subvenció és en dues parts perquè són dos anys és necessari realitzar dues auditories. Doncs res, comencem a contactar amb auditors, que el primer que fan és riure’s de la situació i l’absurd, ja que per una auditoria com aquesta ens demanen a diversos llocs més de 1.000-1.200 euros cadascuna. Creiem que podrem aconseguir baixar a uns 700 cadascuna, així que simplement el cost dels auditors serà pel cap baix de 1.400 euros, és a dir, que si fa no fa per aquí se n’anirà la meitat de la subvenció.
Sí, és patètic. Estem en xoc, ja que pot ser que fem tots els tràmits, paguem als auditors i ens falti encara alguna cosa o incomplim alguna cosa i no ens la puguin concedir. És profundament dolorós haver de rebutjar una subvenció que és per protegir un projecte d’inclusió en un espai oblidat de la mà de l’administració com són els menjadors escolars i per alumnes amb NEE concretament. És per aquest tipus de projectes que les famílies de la nostra AFA porta la gestió directa del menjador des de fa ja més de quatre anys.
Aquest és un exemple dels molts que ens trobem les AFA de tota Catalunya; n’hi ha d’altres molt freqüents, com realitzar una simple loteria o vendre begudes en una festa per recaptar diners per arreglar la cistella que l’assegurança no cobreix, o pintar alguna cosa que està escantellada i que l’empresa de manteniment no arregla, això tan simple obliga les AMPA a una quantitat de documentació i tràmits comptables amb Hisenda, per ser «activitat econòmica», que no són assumibles pel poc que s’aconsegueix; hi ha altres casos no tan comuns com l’infame esborrany del decret de menjador que directament expropiarà a les AMPA la gestió i el control del menjador.
Les AMPA són unes associacions molt concretes, amb un àmbit molt tancat, l’activitat de les quals reverteix directament en el sistema educatiu, sempre per millorar-lo; és complicat que s’hi impliquin les famílies si no se les permet créixer, si no se les cuida i se les alimenta perquè puguin fer projectes petits o grans. No solament cal donar-los-hi suport amb subvencions i ajudes, sinó eliminant traves administratives pròpies de grans empreses.
Una escola és un projecte social; si se n’eliminen les famílies seran simples espais acadèmics; l’escola pública necessita les famílies per fer fidel a la màxima del que és un objecte públic: ser de tots. Si se les rebutja, si se les liquida, si no es dóna a les famílies el sentiment de pertinença, les seves escoles no seran de ningú i ningú es preocuparà per elles.
