“Els docents creuen que cal més autonomia de centre i innovació per millorar la qualitat educativa?” Aquest és l’enunciat genèric del darrer Edubaròmetre, realitzat entre els mesos de març i juny i en el qual van prendre part 2.666 docents, i que per tant es focalitzava en aquests dos àmbits: l’autonomia de centres i la innovació educativa. Aquest matí se n’han presentat els resultats.
Pel que fa a l’autonomia i la seva relació amb la millora de l’aprenentatge, els docents que van participar en l’enquesta van donar la màxima importància a l’estabilitat dels equips docents (el 84,4% ho va considerar un factor totalment o molt important), seguit d’una major capacitat per part del claustre per prendre decisions (81,7%), més autonomia sobre l’organització i els horaris (80,5%) i més autonomia pedagògica (80,2%). Entre les respostes possibles, en canvi, els enquestats van considerar important, però no tant, la capacitat de les direccions de seleccionar els perfils dels mestres (59,9% ho van trobar totalment o molt important), de prendre més decisions organitzatives (65,1%) o de tenir més autonomia pressupostària (71,9%).
L’enquesta constata que el capítol de les places perfilades és on hi ha més diferències en funció de si la resposta la dona un membre de l’equip directiu o un docent que no ho és. Així, els docents que creuen que poder triar els docents pel perfil no milloraria o milloraria poc l’aprenentatge i la qualitat educativa són el 5% dels membres de l’equip directiu i el 20% dels que no ho són. En la resta de mesures les diferències en les respostes molt i completament, entre els membres de l’equip directiu i els que no ho són, són inferiors al 7%.
El 83% confia en les pràctiques innovadores
Pel que fa a la innovació, una àmplia majoria dels enquestats (83%) creuen en la utilitat de les pràctiques innovadores per a la millora dels aprenentatges, i entre aquestes destaca la personalització de l’aprenentatge (el 90,5% ho considera completament o molt útil), seguit de l’aprenentatge cooperatiu (85,6%) i la transversalització del currículum (84,9%). Entre les respostes proposades, la que pràctica innovadora que es considera menys determinant són els nous models d’avaluació (si bé el 72,6% dels enquestats els considera completament o molt útils).
El baròmetre també certifica que “a mesura que s’augmenta d’etapa educativa, disminueix lleugerament el suport a les diferents pràctiques innovadores”. En altres paraules, els docents de primària creuen més en la innovació que els de secundària. Per exemple, el 88% dels docents de primària creuen que el treball per projectes és molt o completament útil, mentre que entre els de secundària aquest percentatge cau 13 punts, fins al 75%. El mateix amb els canvis a l’avaluació, a primària el 79% dels docents ho veuen amb molt d’interès i a l’ESO només són el 67%. A la resta de pràctiques innovadores plantejades a l’enquesta les diferències no són tan grans.
El 52% no usa gairebé el llibre de text
Una altra dada remarcable de l’enquesta és que són bastants els docents que diuen que utilitzen pràctiques innovadores en el seu dia a dia a l’aula (60%), que intenten adequar les activitats d’aprenentatge a les possibilitats de cada alumne (70%). Hi ha un 50% també que utilitza grups de treball flexible i un 52% que afirma que no proposa mai o gairebé mai les activitats del llibre de text, mentre que un 23% les utilitza sempre o gairebé sempre.
L’edubaròmetre també plantejava als enquestats quina seria la necessitat més prioritària del seu centre “per treure tot el potencial dels seus alumnes” i quina hauria de ser la prioritat d’inversió si Catalunya disposés ara mateix dels 1.200 milions d’euros que la separen de la mitjana d’inversió de l’Estat espanyol. En tots dos casos la primera resposta majoritària dels enquestats és abaixar les ràtios. És a dir, abaixar les ràtios i tenir grups classe més petits seria una mesura fonamental pel 64% dels docents quan pensen en el seu centre, i invertir en tenir més mestres i per tant poder abaixar ràtios seria una mesura fonamental pel 70,4% dels enquestats pel que fa a les prioritats d’inversió pressupostària.
Pel que fa a la primera pregunta, les altres respostes que han rebut més suport són “que els docents tinguin formació específica per detectar i treballar les necessitats de l’alumnat” (34,3%) i que hi hagi un increment en el suport d’especialistes (33,4%). Pel que fa a la pregunta sobre inversions, el 43% també considera que l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives hauria de ser objecte d’inversió prioritària, el 34,5% senyala un major suport a l’escola pública i el 33,3% la millora en la formació del professorat.
El gran contrast de percepció entre famílies i docents
Un altre aspecte que aborda l’enquesta és la relació entre escola i famílies. El 93% dels docents creu que expliquen a les famílies com ajudar el fill o filla perquè li vagi bé el curs, mentre que els pares i mares estan d’acord que disposen d’aquesta informació en un 71%. Hi estan molt o totalment d’acord el 81% de docents i el 45% de pares i mares.
L’informe senyala que “en totes les etapes hi ha un contrast important entre la informació que els i les docents diuen donar a les famílies i la que les famílies afirmen tenir”. La diferència més notable, afegeix, és en la pregunta referent a com ajudar el fill o filla en els estudis: mentre que els docents de primària diuen informar amb una mitjana de 8,2 (responien cada pregunta valorant-la del 0 al 10), els pares puntuen amb un 6 la informació rebuda; a l’ESO els docents ho puntuen amb un 7,8 i les famílies amb un 5,5.
