Des que al setembre va sortir el primer esborrany del decret menjador moltes Ampa de l’escola pública estan en peu de guerra. La raó principal no és només que no hi hagi un canvi substancial sobre com ha de ser el servei, ja que no serà gratuït, se seguirà externalitzant i tampoc millorarà l’atenció dels alumnes amb necessitats especials; la raó principal és el fet que s’eliminin els convenis que actualment tenen les Ampa amb el departament d’Educació per gestionar aquests espais a les seves escoles. L’eliminació d’aquests convenis es basa en la llei de contractació de serveis a les persones que està actualment en avantprojecte de llei. Aquesta llei neix per millorar la contractació donant més valor a altres aspectes que no sigui l’import, a més de millorar la transparència en el procés de contractació, objectius amb els quals ningú pot estar en desacord. Però a diferència d’altres serveis, com els menjadors d’hospitals, en aquest cas hi ha entitats sense ànim de lucre i relacionades directament amb les persones i el lloc que els utilitzen.
Al voltant del 30% de les Ampa de Catalunya gestionen mitjançant aquests convenis els menjadors escolars, sota dues modalitats: la gestió indirecta, a través del qual les Ampa contracten al seu torn una empresa de confiança que s’ajusti a les seves demandes per oferir el servei; i la gestió directa, quan les Ampa realitzen el servei de forma integral contractant personal de cuina i monitors, així com serveis associats (gestoria, control riscos laborals, seguretat alimentària, etc).
Sense la possibilitat d’aquests convenis les Ampa tindran molt difícil seguir gestionant el menjador, els concursos públics seran obligatoris, si aquests concursos es plantegen en lots que continguin moltes escoles, les Ampa i moltes de les empreses amb les quals treballen no podran competir amb les grans empreses en aquests concursos, i si aquests concursos són per escoles concretes i de forma individual, no dubtin que moltes Ampa intentaran licitar com una empresa o amb les seves empreses de referència o com sigui per seguir oferint els seus estàndards de qualitat al servei. Per això, en molts casos les Ampa o gent afí seran part del jurat i/o part de la definició de criteris d’aquestes licitacions, i els directors dels centres també estaran temptats de forçar les licitacions per afavorir les Ampa o les seves empreses de referència, amb el qual cosa les bones praxis que pretenen totes les noves lleis de contractació i transparència saltaran pels aires.
Això generarà l’expulsió i l’expropiació de les Ampa dels menjadors, els menjadors que no siguin gestionats per les Ampa tindran en general pitjor qualitat de menjar, s’eliminarà molt aliment de proximitat i ecològic i de temporada, s’usarà més peix congelat i carn més processada…, tindran menys recursos humans a la cuina, això afectarà l’elaboració i el temps disponible a cuina amb el que apareixeran més aliments precuinats, menor varietat en el menú no solament d’aliments sinó de formes de cuinar… tindran menor ràtio de monitors, amb la qual cosa afectarà l’atenció i educació als alumnes.
Per no parlar de la pèrdua de les inversions realitzades per les AMPA que passaran a aquestes noves empreses que assumeixin la gestió i que es beneficiaran d’aquestes inversions sense cost; per exemple aquest any la nostra AFA ha comprat un nou rentavaixelles de més de 10.000 euros. Un altre cas més sagnant: una Ampa de la nostra mateixa població ha començat aquest any la gestió del menjador per millorar aquest servei, sortint del contracte marc de l’ajuntament amb una gran empresa, per fer això la primera condició era tenir cuina pròpia al centre, i això els obliga a una inversió de 50.000 euros per muntar la cuina. Què passarà si l’any que ve o el proper no poden seguir perquè han perdut el conveni? Qui pagarà aquests 50.000 euros? Quants casos més com aquests hi ha arreu de Catalunya?
Però el mal major de tots serà el de la participació de les famílies a l’escola i el seu compromís amb ella, i això costa molt entendre a l’administració i a moltes direccions també. Escoles amb Ampa febles són escoles fràgils. A les Ampa no ens agrada gestionar, però és el preu que paguem per poder intervenir en l’àmbit de l’escola de forma activa amb l’objectiu de millorar-la. Amb aquesta gestió el vincle de les famílies amb el centre va creixent i apareix el sentiment de pertinença i de responsabilitat envers l’escola. El fet que les famílies puguem transformar l’escola al nivell que sigui amb les nostres accions i amb la nostra mirada de l’educació, permet que entenguem i aprenguem totes les dificultats que té, ens obliga a debatre no solament entre les famílies sinó també amb la direcció i amb els ajuntaments com millorar-la, ens permet fer xarxa amb altres famílies d’altres escoles per entendre i explicar-nos les nostres problemàtiques i veure les diferents solucions emprades per uns altres.
El menjador escolar és, sens dubte, una de les grans portes d’entrada per a la participació de les famílies a l’escola, i a partir d’aquí a poc a poc va augmentant la col·laboració i implicació col·lectiva amb el nostre centre, anem afegint altres projectes com les extraescolars, l’esport escolar, la millora del pati, els serveis d’acolliment, la proposta de xerrades i esdeveniments en diferents temes educatius, etc. En definitiva, creant una vida d’escola més enllà del temps lectiu, convertint l’escola en un eix no solament educatiu sinó social, i això solament es pot fer si les famílies participen i se les deixa intervenir.
Les Ampa som un dels majors teixits associatius i de voluntariat (si no el major) distribuït per tot el territori de forma uniforme als alumnes, un teixit que fa tasques que haurien de ser de l’administració i que genera molta vida social. Les Ampa solem ser oblidades, mai es compta amb elles per l’elaboració prèvia de les lleis o pels grans temes educatius, com tampoc se’ns reconeix tota la tasca que fem als nostres centres.
Si l’administració no resol que les Ampa que actualment gestionen el menjador segueixin fent-ho amb unes facilitats similars a les actuals, no només hi haurà pitjors menjadors, sinó que moltes d’aquestes Ampa s’empobriran econòmicament per les seves inversions prèvies i sobretot es castigarà la seva funció de ser, participar i col·laborar amb la seva escola, i tot aquest treball que s’ha fet es perdrà i moltes famílies deixaran d’intervenir a la seva escola. Si això passa, no ho dubtin, les escoles seran pitjors i per tant, la societat en el seu conjunt. És això el que volen?
