El 20% dels estudiants titulats de les universitats públiques catalanes fa una estada a l’estranger en consonància amb l’objectiu europeu. Aquesta és una de les conclusions destacades de l’Informe d’Indicadors de Formació i Docència de les Universitats Públiques Catalanes (2018), que s’ha presentat aquest divendres a l’Edifici històric de la UB. El president de l’ACUP i rector de la UOC, Josep A. Planell, ha presidit l’acte, en el qual també ha intervingut Josep Pallarès, director general de planificació en l’Àmbit d’Universitats i Recerca de la Generalitat, i el rector de la UB, Joan Elias. La vicerectora de docència i ordenació acadèmica de la UB, Amelia Díaz, ha explicat els aspectes més destacats de l’estudi.
El director general ha volgut destacar la qualitat de l’oferta formativa del sistema universitari català, que està, ha dit, entre les millors d’Europa. “L’informe mostra que Catalunya té un sistema universitari madur, compacte, d’alta qualitat i comparable amb altres països que tenen més recursos”, ha dit Pallarès. “Un de cada tres universitaris catalans està estudiant en una universitat que es troba entre les 100 millors d’Europa, això situa Catalunya en la quarta posició pel que fa a nombre d’estudiants dins d’aquest sistema d’alta qualitat”, ha insistit.
Per la seva banda, el president de l’ACUP també ha volgut remarcar l’impacte de les universitats en la societat i l’economia del país. Segons Planell, les universitats públiques catalanes han produit entre 650.000 i 750.000 graduats en els darrers 30 anys, a raó d’uns 20-25.000 per any. “On estaria Catalunya sense tots aquests graduats? On estarien les empreses catalanes? On estaria la inversió estrangera?”, s’ha preguntat.
Augment d’estudiants i d’índex d’inserció laboral
A l’estudi que ha elaborat l’ACUP la major part dels indicadors conviden a l’optimisme: l’oferta de places de grau té una distribució força equitativa per tot el territori català; la matrícula en els estudis de grau ha experimentat un creixement sostingut i encara més en el de màsters, amb un 20% d’increment en els darrers dos anys fins (en conjunt arriben als 193.000 estudiants); també augmenten el nombre d’alumnes matriculats en programes de postgrau i màsters); l’índex d’inserció laboral torna a fregar el 90%, com havia estat abans de la crisi, etc. De llarg, els estudis de ciències socials i jurídiques són els que compten amb una major oferta de places universitàries.
Però la dada que més s’ha volgut destacar és que el percentatge de titulats que fa una estada a l’estranger (programes Erasmus, però no només) ha anat augmentant en els darrers anys fins a situar-se a prop del 20%, en consonància amb l’objectiu europeu. El curs 2016-17 gairebé 17.000 alumnes de grau pertanyien a un programa de mobilitat internacional. A banda, gairebé 34.000 alumnes de fora de Catalunya (75% dels quals espanyols i la resta estrangers) estudiaven un màster o un doctorat a Catalunya, la qual cosa evidencia “l’atractiu de la universitat catalana com a universitat d’acollida”.
Pel que fa al professorat, el personal docent investigador ha passat de 15.548 persones el 2013 a 17.014, si bé en termes d’ETC (equivalent a temps complet) aquest increment és de 137 persones. El 42% d’aquest professorat són dones, dues dècimes més que el 2013, i el 63% són doctors, dues dècimes menys que fa cinc anys.
Baix finançament i alt esforç familiar
El capítol que no convida a l’optimisme és, com sempre, el del finançament. Dues mostres. Les universitats espanyoles continuen per sota de la mitjana europea i de l’OCDE pel que fa a inversió pública en educació superior en relació al PIB. En segon lloc, l’esforç de les famílies en el finançament dels estudis universitaris a Catalunya continua essent més alt que a Espanya.
L’informe també destaca que el rendiment dels estudiants universitaris ha millorat en el període d’implantació de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior), i ha passat del 72% al 82% als graus i del 88% al 92% als màsters. Amb la progressiva implantació dels graus, més de 40.000 estudiants universitaris que prenen contacte amb el món professional a través de les pràctiques professionals, tant curriculars com no curriculars, que desenvolupen en empreses i institucions. Les pràctiques professionals realitzades durant els estudis milloren l’ocupabilitat dels graduats, cosa que es posa de manifest amb el 12% dels estudiants que accedeixen a la seva primera feina per aquesta via.
L’Informe es divideix en tres capítols dedicats al sistema català de formació universitària (L’oferta formativa, El perfil dels estudiants, El perfil del professorat, La formació de doctorat i El finançament de la docència amb beques i ajuts); el procés formatiu: Metodologies i Innovació docent (Qualitat de l’oferta formativa, Mobilitat i internacionalització, Rendiment, Pràctiques professionals i La innovació docent); i a la Universitat permanent (Formació continuada i Xarxes i vincles amb la universitat). Tanca l’estudi un monogràfic, amb un tema que varia a cada edició. El 2016 era L’ocupabilitat dels titulats universitaris i en la d’enguany s’ha tractat la Formació i compromís social de les universitats.
En el marc de la presentació s’ha avançat també que a finals del 2019 es presentarà l’Informe d’impacte social i el 2020 l’Informe d’indicadors de recerca i innovació per continuar la tasca de retiment de comptes de les seves activitats i resultats i els impactes de la inversió pública que com a universitats públiques i amb un compromís de responsabilitat i transparència tenen amb la societat catalana.
