Que bé! Busco la nota de premsa i, efectivament: vint-i-cinc instituts escola a Catalunya, tres d’ells a Badalona. El nostre regidor no diu res… L’alcalde, tampoc… Al cap d’una estona l’Ajuntament de Badalona també fa nota de premsa, un copypaste amb foto d’arxiu, amb afegitó per dir que ja ho sabien i que ha estat gràcies a la seva enorme tasca política. Bé…
Sens dubte, és una molt bona notícia per Badalona: tres instituts escola d’una sola tacada.
Des de FAMPAS Badalona ja venim denunciant que, durant la preinscripció pel curs 2019-20, arribaríem a un punt de col·lapse, perquè no hi haurien suficients places de secundària per encabir l’alumnat matriculat actualment a 6è. Segons el recent estudi publicat pel diari L’independent de Badalona, les places públiques de secundària són un total de 1.299 (menys les reservades a l’alumnat repetidor), enfront dels 1.388 alumnes matriculats actualment a 6è en centres públics. I la situació empitjora de cara als cursos vinents.
Així doncs, una vegada esgotat el catàleg de mesures provisionals que el Departament (ara d’Educació) anomena planificació, no quedaven gaires opcions. Mesures com tirar avall el despatx del director per encabir una altra classe, com va passar a l’institut de la meva filla, no serien les més adients.
Però això de posar a les escoles aules de secundària no és nou. Ja ho va intentar la consellera Rigau i no se’n va sortir del tot, potser perquè només ho proposava com a mesura provisional, sense formar part d’un pla més ampli, amb propostes de canvis significatius en el model d’escola.
Amb posterioritat hem sabut que, finalment, aquests centres oferiran en total quatre noves línies d’ESO (120 places). És a dir, que, d’entrada, es pot afirmar que hi ha places suficients pel curs 2019-20. I aquest, per mi, hauria de ser el titular. La resta caldria analitzar-la amb calma…
Perquè també diu el conseller Bargalló que “és un model de lluita contra la segregació”. I no posaré en dubte la voluntat del conseller Bargalló de lluitar contra la segregació, ja que, des que està al capdavant del Departament, ha expressat reiteradament que aquest és un dels principals objectius. És més, celebro que se sumi als cada vegada més col·lectius i municipis que estem decidits a iniciar aquest combat. Suposo que gran part del mèrit li devem als informes del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que han contribuït de manera significativa a posar aquest tema a sobre la taula.
I jo em pregunto: pot una única mesura, anunciada un mes i mig abans de la preinscripció escolar, lluitar contra la segregació? Pot fer-ho quan les direccions dels centres, la comunitat educativa i, fins i tot, el mateix Ajuntament de Badalona coneixen la notícia per la premsa? Contundentment, la resposta és NO. I us diré perquè:
El passat 19 de febrer FAMPAS Badalona va organitzar #ConstruïmFutur, una jornada de reflexió, un dels punts centrals de la qual va ser la segregació escolar. La ponència magistral de la Sheila González va desgranar l’enorme complexitat d’aquesta problemàtica, i va quedar clara una idea entre la gran quantitat d’assistents: cal una feina conjunta, àmplia i rigorosa per plantar-li cara a la segregació, la qual cosa només aconseguirem amb mesures que neixin compartint aquest esperit. Són molts els agents que han d’intervenir en aquesta lluita i, si no definim una estratègia clara, correm el risc d’actuar en paral·lel, en el millor dels casos, perquè, en d’altres (centres ubicats en zones que pateixen segregació residencial), el model d’institut escola ja ha estat qüestionat. Per tant, caldria tenir cura quan es fan afirmacions tan contundents com les que es fan en el comunicat del conseller d’Educació.
Pel que fa al nom, considero que si el que es transforma és una escola, si el model pedagògic que s’amplia és el de l’escola, i si l’alumnat que es vol retenir és el de l’escola, no seria més adequat anomenar aquests centres educatius com escola institut, i no com institut escola?
Demano disculpes pel to emprat en la part inicial de l’article, però també espero que entengueu que a Badalona malauradament no donem gaire crèdit als anuncis que ens arriben des de la Generalitat. A Badalona tenim anuncis de terrenys cedits per la construcció de centres que porten més de deu anys en mòduls; anuncis de construcció imminent d’instituts, fins i tot amb partida pressupostària assignada; anuncis d’escoles bressol…
Però no arriba l’anunci de màquines treballant sobre el terreny. I tampoc arriba l’anunci de l’oferta de places públiques de P3 pel curs 2019-20, desprès que el curs passat s’haguessin d’habilitar quatre grups no previstos en l’oferta inicial. Perquè les polítiques respecte de l’oferta i la gestió de l’escolarització són claus per combatre la segregació escolar, però caldrà, sens dubte, que els centres estiguin en les condicions idònies, que no suposin un greuge comparatiu, moltes vegades insuperable, en el moment que les famílies escullen.
Per avançar cap una veritable transformació en clau d’equitat caldrà la participació de tots els agents que intervenen en l’àmbit de l’educació, tant en les propostes com en l’assumpció de responsabilitats. I, per això, quan arribi un anunci d’aquest tipus, els que estem en contacte diari amb aquest món l’haurem de rebre amb total normalitat, amb coneixement del que s’anuncia, doncs haurem participat en l’elaboració del contingut d’aquesta nota de premsa.
Esperem més anuncis…
