Entrem al YoMo, a la Farga de L’Hospitalet, a veure què s’hi fa. La primera impressió és de la típica fira amb estands, alguns amb marques conegudes i d’altres més difícils d’identificar. Però aquí no hi ha persones encorbatades i penjades de l’iPhone, sinó centenars o milers de nanos anant amunt i avall, sense gaire ordre ni concert aparent. La finalitat, diuen els organitzadors –que són els mateixos que els del megacongrés de mòbils que té lloc no gaire lluny–, és despertar les vocacions científiques i tecnològiques (les famoses STEAM) entre els joves, i en especial les joves. I per això l’organització està especialment satisfeta que, dels 22.000 alumnes inscrits, el 54% siguin noies.
Parlem amb diversos docents, agafats a l’atzar. Hi ha unanimitat clara en un aspecte: ser-hi. Haver pogut entrar. Alguns per segon any consecutiu, d’altres per primer cop després d’haver-ho provat sense èxit l’any anterior. Acompanyen els seus grups i hi seran només mig dia, ja que això va per torns de matí o tarda. La novetat d’aquest any és que també s’ha previst un dia (demà dissabte) exclusiu per a famílies. Un family day gratuït per al qual cal inscripció prèvia.
Però es pot despertar l’interès per les disciplines científiques així? “Ens agrada venir aquí perquè els alumnes poden ser els protagonistes de les activitats, no és allò d’anar a veure, sinó és anar a fer i descobrir de manera autònoma, i com a escola també ens agrada perquè estàs una mica al dia de novetats i oportunitats”, diu Francesc Xavier Torrell, director de l’Escola Doctor Alberich i Casas de Reus. Amb dues mestres més acompanya els dos grups de 6è, 50 alumnes en total, i és el segon cop que venen. Han deixat que els alumnes vagin lliurement pels estands abans d’anar plegats a fer un taller a l’auditori del festival. “Després posarem en comú les experiències”, afegeix.
Aquest és un punt clau. Com es prepara una visita així? Al recinte hi ha un munt d’estands sobre robòtica, ciència, programació, tecnologia, intel·ligència artificial… Hi ha més d’un centenar de tallers i activitats i és impossible ser a tot arreu. I per això la major part d’alumnes venen amb una idea molt clara del que volen veure. “A classe hem parlat de què ens trobaríem i a partir d’aquí cada alumne ha elaborat el seu itinerari, crec que és més interessant que siguin ells els qui vegin i toquin el que els fa il·lusió i gestionin el seu temps, la ciència ha de ser amigable”, sosté Carlos Seijó, professor de tecnologia i matemàtiques al Col·legi Seimar de Santa Coloma de Gramanet. En aquest cas ha vingut amb 26 alumnes de 3r d’ESO, el mateix grup que ja hi va anar l’any passat, quan feien 2n. “Funcionen molt bé com a grup tecnològic, tenen aquestes inquietuds”, explica el professor.
Ens aturem a un estand on veiem uns alumnes ensenyant uns altres. Els qui expliquen són alumnes de l’Institut Mercè Rodoreda de L’Hospitalet. Estem a l’stand de la ciutat que acull el YoMo, l’ajuntament del qual ha demanat als seus instituts que realitzin algun tipus d’activitat. En aquest cas, ens explica Yolanda Fernández, professora de Física i Química del Mercè Rodoreda, estan fent “petits experiments de nanotecnologia per apropar-la a la gent”. Les fan els alumnes d’una extraescolar en nanotecnologia que tenen a l’institut. També en tenen una altra de robòtica. En pocs minuts observem com amb les gotes d’un producte s’identifiquen nanopartícules en productes quotidians, o com alguns metalls tenen memòria de forma (és a dir, recuperen la forma original a partir d’una determinada temperatura), o com s’encapsula coca-cola amb un determinat component químic, o com determinades superfícies són hidrofòbiques (és a dir, que repelen l’aigua i no es mullen).
A la Institució Escolar Sant Jordi, una escola cooperativa de Vilassar de Dalt, estan d’enhorabona perquè han pogut assistir per primer cop al YoMo, després de no haver tingut fortuna en el sorteig de l’any passat. Venen diversos docents amb 125 alumnes, els quatre cursos de l’ESO, i van al seu aire però no tant: estan dividits per grups. “A l’escola es treballa molt el tema de la tecnologia, i aquesta és una oportunitat perfecta per veure’n la part pràctica”, diu Júlia Riera, la psicopedagoga del centre, que és a qui hem abordat. En canvi, del Col·legi Alemany de Barcelona (situat a Esplugues de Llobregat), han vingut amb 65 alumnes de 6è a 4t d’ESO, però no són grups-classe sinó que s’han triat aquells que tenen vocació científica, segons ens expliquen les professores Elisenda Oms i Maria Eugènia Sanz mentre esperen uns alumnes que fan cua per fer volar drons. “Venir aquí és com un premi”, diuen.
Uns altres que no van poder l’any passat i aquest sí són els alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut La Riera de Badalona. Uns 60 en total. La professora de tecnologia, Irene Ruiz, està convençuda que serà una experiència molt motivadora, “perquè veuen com poden aplicar tecnologies que potser ja coneixen una mica”. En el seu cas no assistiran a cap taller sinó que també cadascú va per on vol, i per això la professora opina que “de cara a l’any que ve segurament hauríem de fer una sortida més guiada i amb uns objectius més clars”.
Albert Forn, director de mSchools, ha explicat en alguna entrevista que malgrat que els 22.000 estudiants i 312 centres d’aquesta tercera edició significa duplicar les xifres de la segona, “la demanda ens ha desbordat”, per la qual cosa estudiaran com ampliar l’espai de cara a l’any que ve, fins al punt de potser canviar de recinte. I també afirma Forn que una mica més de la meitat d’aquells qui han passat fins ara pel festival després s’han decantat per carreres STEAM. Si això és així… que tremolin les politècniques!
