L’escola pública és gratuïta… però no del tot. A la pràctica, la majoria de centres acaba cobrant a les famílies algun tipus de quota anual, que en teoria ha de ser voluntària, en concepte de material, llibres de text, excursions o equipaments. Tan estesa i acceptada està aquesta pràctica que, a Barcelona, les escoles públiques de barris més rics recapten el doble i fins i tot el triple de diners de les seves famílies que els de barris de classe baixa. Això, segons alerten experts i les federacions d’AMPA, genera desigualtats en matèria d’aprenentatge dins de la xarxa d’escoles públiques.
Sense comptar el que costa l’AMPA o el menjador, a la zona escolar de Sarrià-Les Tres Torres, les famílies acaben pagant a l’escola pública de mitjana 344 euros a l’any, mentre que en zones com el Besòs o Ciutat Vella, abonen 125 i 123 euros anuals. En altres zones escolars amb població de renda baixa, com Torre Baró-Vallbona-Ciutat Meridiana, La Guineueta-Canyelles-Roquetes-Verdum o El Carmel-Teixonera, els pagaments de les famílies se situen entre els 150 i els 160 euros anuals. En canvi, en els de rendes altes com Font d’en Fargues o Vallvidrera-Tibidabo, els col·legis públics recapten 263 i 282 euros anuals per alumne, respectivament.
Aquests algunes de les dades es desprenen de l’estudi Equivalència territorial en la planificació educativa: diagnòstic i propostes, un treball que el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) va encarregar a un equip de la UAB fa uns anys per analitzar les desigualtats i la segregació en la ciutat i poder així aturar-la.
Què implica que un col·legi públic tingui el doble de diners de les seves famílies per gastar durant el curs? “Aquestes diferències tenen un efecte sobre allò que es diuen oportunitats d’aprenentatge”, sosté Xavier Bonal, sociòleg de la UAB i autor de l’informe. Es refereix, per exemple, al tipus d’excursions que poden fer els centres. “Alguns són hiperactius i fan sortides constants de caràcter cultural, mentre que altres no ho poden fer tant”, exposa. El material escolar i les activitats que pot pagar-se un centre públic que rep dels seus pares i mares uns 300 euros a l’any no són les mateixes que els d’un centre que recapta la meitat.
Reformar el pati per introduir elements de joc, pintar les aules, comprar instruments de música o material informàtic -que aviat queda desfasat- són algunes de les despeses que es poden emprendre amb aquests diners. I que afegeixen qualitat a l’educació. “Això genera una doble xarxa dins de la pública”, lamenta la presidenta de la principal federació d’AMPA de Catalunya (FaPaC), Belén Tascón. També demana a l’Administració que sigui més clara a l’hora de recordar a centres i famílies que aquestes aportacions són voluntàries, perquè no suposin un fre a alumnes de llars desfavorides per accedir a determinades públiques.
Des del Consorci d’Educació asseguren que totes les activitats que consten en el pla d’estudis les assumeix el centre “sí o sí”. I que les aportacions econòmiques són sempre voluntàries. Per al cas de les reformes, per exemple, han desenvolupat recentment un pla per ordenar les obres i que aquestes no depenguin de la capacitat de persuasió que puguin exercir els centres sobre les seves famílies.
El Consorci ha estat pioner a l’hora de sol·licitar informació sobre aquests pagaments a tots els seus centres de Primària, ha demanat unes dades que fins ara eren pràcticament desconegudes i sobre les quals no hi ha gairebé regulació a excepció del cost del menjador. Així doncs, les escoles passen a les famílies algunes despeses de material fungible, excursions i llibres. I des de les AMPA, que també cobren quota, es presten altres serveis, com formació de famílies, organització d’activitats (des de la castanyada al Nadal) o campanyes solidàries. De vegades, són les mateixes AMPA les que aporten diners també per reformes i material escolar.
En l’informe presentat aquest dimecres, també la recaptació de les AMPA presenta diferències en funció de la zona en la qual s’ubica el col·legi. En barris de rendes baixes, allò que les famílies aporten a l’associació se situa al voltant dels 20 euros anuals de mitjana. Als barris més rics pot arribar als 50 euros (com succeeix a Sarrià-Les Tres Torres o la Vila Olímpica) i fins i tot els 70 al Baix Guinardó (encara que aquest últim no està entre els més acomodats).
Per tenir una fotografia completa dels diners que les famílies destinen a les escoles a Barcelona falten, a més de la pública, la concertada. Però el Consorci encara no disposa de tota la informació d’aquests centres. Només el 40% ha aportat aquestes dades, de manera que la mostra no és suficient per analitzar les seves quotes. Cal recordar que sobre la concertada està ara part del focus del Pacte contra la Segregació Escolar signat en el pla autonòmic, que preveu eliminar totes les quotes obligatòries que cobren aquests centres -sovint a través de donacions a fundacions- a canvi de revisar el seu finançament a l’alça si escolaritzen més alumnat vulnerable.
Les mesures del pla de xoc
El mateix informe elaborat per Bonal ofereix dades sobre la segregació escolar a la ciutat, sobre les diferències entre barris pel que fa a planificació de places i sobre la mobilitat d’escolars entre zones. Tot això ha de servir al Consorci per no errar el tir en el seu pla de xoc contra la segregació, que preveu una reserva de places en tots els centres d’acord amb el nivell d’alumnat vulnerable de la seva zona, la distribució equilibrada dels que arriben al llarg del curs o l’augment de l’oferta de places públiques (en una de les ciutats amb més concertada d’Espanya).
Algunes de les mesures del pla de xoc que té previst impulsar el Consorci ja estan previstes en l’actualitat i de cara al curs 2019-2020. Una d’elles té a veure amb la preassignació de places de P3 i 1r d’ESO dels més de 1.600 alumnes en situació de vulnerabilitat que comencen aquestes etapes educatives. És a dir, que tindran preferència a l’hora de formalitzar la matrícula.
