El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei d’Educació de Catalunya deu anys després de l’aprovació de la norma el 2009. La sentència, avançada per la cadena SER, desestima la major part de les impugnacions del PP, entre elles les que afectaven el model lingüístic, però sí que anul·la diversos articles sobre el currículum i els ensenyaments de Primària i ESO ja que entén que envaeixen competències de l’Estat.
En total, l’Alt Tribunal declara inconstitucionals i nuls deu dels 38 articles recorreguts pels populars. Entre ells, el 58, 59 i 61, que regulen les etapes de Primària, ESO i Batxillerat, amb referències al currículum i a l’avaluació, ja que entén que repeteixen en part la llei orgànica i que envaeixen competències de l’Estat. La “còpia literal” de la normativa estatal fa per exemple que es vegi “afectada” per les modificacions introduïdes posteriorment per la LOMCE.
La inconstitucionalitat d’aquests articles es deu principalment, segons el Constitucional, al fet que el redactat de la llei catalana entra a descriure, encara que de forma genèrica, qüestions de les diferents etapes educatives que estan recollides ja a la LOMCE. Entre elles, els objectius dels ensenyaments, les competències que pretenen traslladar a l’alumnat o el fet que l’avaluació ha de ser continuada.
El TC tomba també els articles que regulen els ensenyaments artístics i esportius, i tot el que té a veure amb el desenvolupament d’un Cos de Catedràtics d’Educació de la Generalitat. Sobre això últim, la sentència considera que existeix un desajustament entre els diferents cossos docents fixats per llei orgànica i els que estableix la llei d’educació catalana.
Des del Departament d’Educació de la Generalitat, el conseller Josep Bargalló ha expressat que l’anul·lació d’aquests articles es deu a una qüestió formal i tècnica, com és el fet que se superposen a la legislació estatal, però que afectarà la configuració dels actuals currículums i etapes educatives. En aquest sentit, ha expressat que esperaran a modificar qualsevol redactat de la llei catalana al fet que es formi un nou govern de l’Estat després del 28A, per si acaben derogant o canviant la LOMCE.
El recurs més antic sobre la taula del TC
Poc després que el Parlament donés llum verda l’any 2009 a la LEC, amb el tripartit al capdavant del Govern, els populars van portar el text al Constitucional amb el suport de 50 dels seus diputats al Congrés. Consideraven que la nova llei d’ensenyament blindava el català com a llengua única a les aules i permetia desenvolupar un currículum i un cos docent al marge dels estatals. Aquest era el recurs més antic que tenia el TC sobre la taula.
La sentència, amb data 10 d’abril, ha transcendit en la recta final d’una campanya electoral molt marcada pel conflicte català. Malgrat que no desmantella el sistema lingüístic, la part més sensible per als sectors sobiranistes i més atacada per partits com a PP i Ciutadans, sí que qüestiona el desplegament competencial en matèria educativa de la Generalitat.
Cap canvi sobre el model lingüístic
Entre els articles impugnats figuraven el 10.2 i 10.4, sobre el “suport lingüístic específic” als alumnes que s’incorporen al sistema i sobre l’oferta educativa en català per a garantir que la població conegui la llengua. També recorrien una part del preàmbul que feia referència a “reforçar la importància del català i el seu aprenentatge com a llengua pròpia de Catalunya” i una disposició transitòria que suposava no aplicar la llavors polèmica tercera hora de castellà. Però cap d’aquestes parts ha estat anul·lada per part del Constitucional.
La sentència actual avala a més l’article 9.2 sobre l’ensenyament de les llengües, en el qual s’estableix que la Generalitat és la responsable de determinar el currículum de les assignatures d’idiomes, així com la seva avaluació i marc horari.
Amb tot, el Constitucional no s’arriba a pronunciar concretament sobre el model d’immersió lingüística, és a dir, sobre l’ús del català com a única llengua vehicular dels ensenyaments, ja que el PP no va recórrer l’article 11 que fa referència a aquest model. “Com no s’impugnen els apartats 1 i 3 de l’art. 11 del mateix cos legal, el recurs no qüestiona realment la constitucionalitat del sistema de conjunció lingüística”, precisa la sentència.
De totes maneres, anteriorment l’Alt Tribunal sí s’ha pronunciat sobre aspectes del model lingüístic català. A la seva sentència sobre l’Estatut el 2010 va establir que, malgrat que es considerava el català com a llengua vehicular d’ensenyament, això no podia significar l’exclusió del castellà de les aules. Aquesta va ser la base per al posterior desenvolupament de la llei Wert, que fixava una “proporció raonable” de castellà a les aules, o les sentències judicials que instaven els centres a donar un 25% de les classes en castellà si ho demanava una família.
D’altra banda, el TC també ha deixat clar en sentències precedents que les famílies no tenen dret a triar la llengua amb la qual estudien els seus fills.
