Des de la nostra formació, les notícies les ressalten els mitjans que seguim i es relacionen amb els grans esdeveniments, propers o allunyats a la nostra realitat. Per respondre a la qüestió inicial hauríem d’avaluar-nos (famílies, centres educatius i entorns propers a cada adolescent) sobre el nostre interès per l’actualitat i per quina en concret. També, per pensar en què fem per implicar-los, si la compartim amb ells i elles, si la fem intel·ligible per ells, contextualitzada i que els interessi. Què fem?
Percepcions
La seva percepció sobre l’actualitat no té per què ser la mateixa que la nostra i els canals comunicatius potser són diferents. La interactivitat que provoquen les xarxes socials creen uns altres hàbits, el fet de veure i consultar el que vols quan vols també. Els diversos canals informatius, plens més o menys de veritats, s’han reforçat amb la impulsivitat instantània del compartir i publicar, sense contrastar ni captar el fons del fons de tot. Els discursos canvien, el llenguatge s’adapta amb paraules que sovint no s’entenen, amb hashtags, enllaços i símbols visuals que també amplien els missatges i els poden convertir en virals. Segur que el conjunt informatiu final ens està retratant encara més a tots nosaltres, emissors i receptors durant tot el dia. D’altra banda, els algoritmes i la intel·ligència artificial treuen més informació nostra que la que intentem transmetre.
L’actualitat ha de formar part de qualsevol matèria o àmbit de treball en l’educació. És imprescindible per acostar l’alumnat al món on viu i perquè vegi les connexions d’allò que s’ha de saber amb el que passa en el present, amb la mirada posada en el futur. En l’àmbit que ens ocupa, ens centrarem sobretot a ressaltar alguns recursos utilitzats perquè l’actualitat del món serveixi també per treballar les llengües, que són transversals i decisives a l’hora d’entendre i saber interpretar. S’opina de forma més encertada quan s’està més informat i les fonts són diverses, no només aquelles amb les que es coincideix més.
Retrospectives
El present recull de recursos i propostes forma part del desplegament d’un projecte innovador explicat aquí en l’article Adolescents davant l’aprenentatge de la llengua amb formats digitals. Tot es va iniciar fa més de vint anys, quan a l’Institut Torre del Palau de Terrassa vam crear una assignatura anomenada “Mitjans de comunicació digitals” des de l’àrea de llengua, en un moment en què aquest concepte s’introduïa en algunes facultats universitàries de Comunicació. L’alumnat entenia el món a partir de notícies d’actualitat, comparava continguts a diaris de diferents tendències i s’atrevia també a consultar alguns internacionals. Una de les activitats era produir informacions seguint criteris concrets i publicar-les al seu blog personal, que podia ser consultat des de la pàgina web del centre. Hi havia informacions que seleccionaven ells mateixos i d’altres no. Anàlisi, debats, exposicions a classe i produccions servien per reflexionar ja en aquell moment sobre la veritat i ideologia dels mitjans de comunicació, descobrir el que ara s’anomenen fake news i les interpretacions segons els possibles interessos polítics o econòmics. Alguns d’aquells alumnes avui són periodistes. Els recursos que es poden deduir són enormes i variats. La prova són les dinàmiques d’alguns docents que han vist el potencial de l’actualitat i com enganxa l’alumnat a les classes i fora d’elles.
Pràctiques
En el projecte que ens ocupa, el ventall de formats comunicatius usats és molt ampli i passa també per les xarxes socials, en especial Instagram, Whatsapp i Twitter (respectant l’edat recomanada). A més, hi ha mitjans que comparteixen recursos específics amb notícies seleccionades per treballar a les aules. Per exemple, la Revista XQ (Perquè?) d’aquest grup editorial, la Fundació Periodisme Plural (envia el seu newsletter al correu electrònic dels centres educatius). També, els recursos i unitats didàctiques del programa eduCAC, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en col·laboració amb el Departament d’Educació. Grans idees plenes de possibilitats a l’abast de tothom. Per no parlar de tots els recursos que ofereix l’actualitat en si mateixa. Per exemple, després dels debats electorals televisats abans de les darreres eleccions generals, els diaris descobrien les mentides dels candidats i les estratègies dels seus discursos, també a les xarxes socials. Portar-ho tot a les classes es converteix en un gran recurs educatiu, en especial en temps que alguns d’aquests candidats s’han dedicat a acusar el professorat català d’adoctrinar l’alumnat.
De la teoria a la pràctica, enumerem alguns recursos i estratègies que portem temps aplicant, que es treballen a classe i queden reflectits a les webs creades a l’efecte:
- Observació i anàlisi de les portades d’alguns diaris digitals publicats a Madrid i Barcelona: construcció dels titulars, continguts multimèdia, interpretació i anàlisi entre línies del seu efecte.
- Seguiment de les notícies més destacades, també a les xarxes socials (hashtags i fonts directes), tant dels seus protagonistes com opositors, i lectura i anàlisi de la racionalitat i possible irracionalitat de comentaris afegits per lectors.
- Elaboració d’informacions i treballs relacionats amb l’actualitat en formats multimèdia.
- Confecció d’un petit diccionari entre la classe amb paraules de l’actualitat que els grans mitjans repeteixen i posterior treball de cadascuna. Per exemple: postveritat, procastrinació, fake news, adoctrinar, relator, feixisme, nazisme, comunisme, sororitat, microplàstic, hembrisme, masclisme, feminisme. Les coneixeu?
- Recopilació, anàlisi i debat sobre paraules que poden caure en el sexisme en la llengua i discriminació de la dona. Invitació posterior a construir textos no sexistes i estar vigilants davant expressions o lectures concretes. Un exercici que hauríem de fer sempre la població adulta per canviar alguns hàbits que ens poden delatar.
- Anàlisi del llenguatge de cançons concretes d’estils de música de moda, per exemple el Reggaeton. Reflexió sobre quina imatge transmeten de les dones.
- Seguiment d’altres actualitats que són molt properes: les notícies que tenen al centre com protagonista o que passen al centre, una organització complexa productora d’informació contínua; lectures que es dedueixen de les comunicacions personals via WhatsApp, o de fotos i històries a Instagram.
Les fórmules, recursos i estratègies són diverses per treballar l’actualitat amb adolescents. Les vies obertes ajudaran a consolidar un aprenentatge significatiu i competencial, a estimular el pensament crític, a no creure tot el que es publica, acostumar-se a contrastar, a reflexionar sobre el sentit i el poder de les paraules i a aprendre a construir la veritat. És una feina que uneix la professió del periodisme i la de l’educació. Ambdues són formadores de la ciutadania, amb gran responsabilitat en la seva pràctica diària.
