L’acte el va conduir el president del consell assessor, Jaume Carbonell, mentre que Pilar Gargallo, mestra i presidenta de la Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica; Carme Ortoll, mestra d’escola rural i exdirectora general d’educació infantil i primària; Lourdes Martí, periodista, exdirectora de Cuadernos de Pedagogía i avui professora de català d’institut; i Belén Tascón, presidenta de la Fapac i membre de l’assemblea groga, van ser les encarregades de fer, cadascuna a la seva manera, una breu radiografia de l’educació avui a Catalunya. I, com que es tractava de vincular aquest anàlisi a la tasca informativa i de punt de trobada de la comunitat que té aquest diari, entre totes –després dels ànims, les felicitacions i els desitjos de llarga vida al diari, naturalment molt benvinguts– van acabar configurant una llarga llista de deures per la redacció… que després encara va ser ampliada pel públic assistent.
Gargallo va centrar la seva intervenció en la necessitat que el sistema faci, primordialment, una tasca de compensació de les desigualtats educatives. “Tots els alumnes porten una motxilla quan entren al sistema, i ens hem de centrar en aquesta motxilla per compensar les desigualtats, i per això hem de generar oportunitats en clau d’equitat i vetllar pel desenvolupament integral de les persones des d’una visió més holística i humanística”. Avançar en els models d’escola inclusiva i d’educació 360 és clau, segons la presidenta de la FMRPC, per compensar les desigualtats.
Carme Ortoll també va parlar d’escola inclusiva, però sobretot de sistema inclusiu, com un dels aspectes que el diari ha de seguir abordant. A banda de donar més visibilitat a diferents tipologies d’escola (i en concret a l’escola rural), d’obrir el zoom i posar les llums llargues per entendre que els infants que avui estan naixent possiblement coneixeran el segle XXII, o de tornar a posar en primer pla “com des de l’educació potenciem les característiques més humanes de les persones, com potenciem el treball de la convivència i les relacions socials”.
L’exdirectora general també va fer èmfasi en la necessitat d’escriure sobre “la feina silent que fan els docents, que són el nucli, mirada i eix de l’educació”. Una idea similar a la que a continuació expressaria Lourdes Martí, la qual bàsicament va confessar que, com ara com a docent a les barricades, s’ha trobat amb un escenari que no havia ni imaginat, ni molt menys descrit, quan exercia de periodista. “En els primers dies d’institut em pensava que em moria, allò que jo havia escrit no parlava del que m’estava passant a mi”, va confessar Martí, per a la qual hi ha una distància massa gran entre la teoria i la pràctica. Va recordar també una frase que li va dir una companya, professora de Socials, molt estimada pels alumnes si bé fidel al mètode d’ensenyament més tradicional: “Yo a los pedagogos los metía en clase conmigo y al que saliera vivo le remataba yo”. Cap dels diversos pedagogs presents a l’acte va replicar.
Per la seva banda, Belén Tascón va demanar al diari un augment d’anàlisi crític, davant “la forta entrada en els últims anys de les polítiques neoliberals en l’educació pública, a Catalunya i a Europa”, i que es tradueix en la “desinversió estructural que hi ha l’escola pública” i en el fet que “en aquests moments el sistema no respecta el principi d’igualtat d’oportunitats”. “Hem de pensar fora del marc o acabarem fent sempre el mateix”, va dir Tascón. “A Catalunya encara no hem assolit el nivell d’inversió en educació pública que teníem l’any 2010, i ara el sistema té més alumnes i major complexitat”, va afegir la presidenta de Fapac, que també va explicar per què no han signat el Pacte contra la Segregació (“sense tocar el fals dret d’elecció de centre ni la doble xarxa pública-concertada no estarem anant a l’epicentre del problema”), o la seva oposició als plans de regular els temps del migdia del Departament d’Educació.
El públic assistent, també amb una notable presència de membres del consell assessor i de col·laboradors d’opinió del diari, van acabar de rematar la llista. Moltes felicitats i tot seguit les demandes: més mirada panoràmica a l’educació (arts, esports, etc,); més crítica a la política educativa; més tocar els temes que preocupen els mestres… De tot plegat en prenem bona nota. I recordem que, per ajudar-nos a millorar, necessitem també el vostre suport, en forma de subscripció. Moltes gràcies!
