“No pots saber què és el bullying si no l’has patit en les teves carns, la gent no s’adona del mal que fa”, explica l’actor Xavi Garrido. Nascut a Terrassa fa 43 anys, Garrido ha participat com a actor de repartiment a diversos films (The Odd Perspective, Lost Night Barcelona, The Supers) i sèries (Memorias de la Alhambra, La Riera), així com a videoclips, vídeos corporatius i espots publicitaris. Ara ha guionat, dirigit i finançat un curtmetratge de 16 minuts, que també protagonitza, sobre assetjament escolar inspirat en la seva mateixa experiència. L’estrena el proper dissabte 1 de juny al Cinesa Diagonal, i espera que, després de portar-lo a alguns festivals de cinema, es pugui oferir a escoles i instituts com a material didàctic.
La història del curt no és exactament la seva, comenta Garrido, “però sí que hi ha un rerefons, perquè hi passen coses que em feien a mi, les formes com em ridiculitzaven a l’escola, a les places de Terrassa o a les discoteques”. El seu calvari, recorda, va durar dels 12 als 16 anys, és a dir, des de 7è d’EGB fins a 2n de BUP, a finals dels vuitanta i principis dels noranta, a dos centres educatius diferents de la capital del Vallès Occidental. Ell era, diu, “el mariquita de la classe”, perquè “la meva mare es dedicava a la moda i em feia anar com un cromo”. Garrido és gai i està casat, però als 15 anys li agradava una nena, recorda, i s’avergonyia que el consideressin homosexual.
“No ho vaig dir mai a ningú, només dos amics meus sabien pel que estava passant. Però mai li vaig dir a cap professor per por a represàlies dels meus assetjadors i tampoc ho vaig explicar als meus pares per vergonya”, comenta Garrido. No ha estat fins després de molts anys que s’ha adonat de les conseqüències a llarg termini que allò va suposar-li. “La major part d’històries sobre bullying parlen de l’infant o adolescent, jo vull centrar-ho en la persona adulta –comenta–, ja que això ho arrossegues molts anys”.
El curt és la història d’una víctima de bullying que decideix anar al psicòleg, si bé els motius de l’assetjament són uns altres. Garrido interpreta a la víctima, mentre que un altre actor apareix en el mateix paper en edat escolar. Es titula La Ley del Espejo perquè, segons diu el seu director, la tradició japonesa considera que la vida d’un mateix és el reflex del que un ha fet, i en el seu cas va ser maltractat i maltractador. “L’univers et projecta com un bumerang, el que fas, la vida t’ho torna, i jo no tractava bé als home de la meva família perquè estava desenvolupant l’homosexualitat i odiava el gènere masculí”, afegeix Garrido.
“La víctima es posa una màscara per evitar que li facin més mal. En el meu cas em vaig posar la màscara d’una persona borde, ho pagava amb gent que no tenia res a veure, durant anys he arrossegat una mena de ràbia contra el món que s’ha d’eliminar, i en això vull centrar-me en el curt”, explica. Per ell, tot allò és aigua passada i ni tan sols guarda cap rancúnia envers els seus assetjadors, dels quals ha tingut molt poques notícies des què va deixar de veure’ls, però el que vol és “ajudar a que la gent prengui consciència de la gravetat del tema en la nostra societat”. Considera que “a mi em va passar quan encara no hi havia xarxes socials, avui en dia és molt pitjor, amb les xarxes estan atrapats i els casos de suïcidi s’incrementen cada any”.
El passi de l’1 de juny al Cinesa Diagonal és a les 13 hores i és gratuït per tot aquell que reservi entrada escrivint a xavi@xavigarrido.com. El teaser del curtmetratge es pot veure en aquest enllaç.
