Amb el seu tarannà singular, aquest home senzill i perseverant va compartir inquietuds amb moltes persones i entitats vinculades a l’educació, però no només. En l’àmbit del cooperativisme, Benet Delcán (Ayamonte, 1954 – València 2019) hi va aportar una visió pròpia, una mirada intel·ligent i impregnada dels principis i valors que va traslladar als projectes en què es va implicar.
En tots els treballs mai no va oblidar el seu origen humil de fill de família treballadora. En els anys setanta, Benet va poder cursar el batxiller superior gràcies a una beca en la universitat laboral d’Eibar i allà va començar a adquirir una consciència de classe que està en la gènesi de l’activisme civicopolític en defensa de les llibertats i la democràcia que practicarà en els anys del tardofranquisme i la Transició a la democràcia.
La seua formació universitària com a mestre en la Laboral de Xest, a València, explica el seu coneixement i la sensibilitat cap al món de l’educació. El seu arrelament a la terra mediterrània que l’acollirà el materialitzarà amb un coneixement a fons del País, de la seua llengua i cultura. Amb el temps, aquell Benito i la seua particularíssima fonètica del Sud, esdevindrà un renovat Benet que fuig de la comoditat i, per principis, aposta per expressar-se amb normalitat en una llengua minoritzada.
Treball en equip, equips de treball
“Les persones som l’organització, l’organització som les persones”. Aquesta frase resumeix la que serà la clau de la seua visió transformadora. Professor, director de qualitat, director general, president… En Florida Educació, Benet va impulsar el funcionament d’equips intel·ligents de treball, col·lectius capaços de liderar les millors pràctiques del sector. Gràcies al seu quefer en l’àmbit de la Formació Professional, aquests estudis són ara un referent imprescindible, una FP adreçada a estudiants de primera generació, una opció que sorteja els prejudicis i es basa en fonaments sòlids de respecte, uns estudis adreçats a persones treballadores en actiu perquè esdevinguen professionals molt qualificades.
La consideració de l’educació infantil com una etapa fonamental està en la base del projecte intercooperatiu Ninos, un col·lectiu que agrupa en una única xarxa una vintena d’escoles infantils d’arreu del País Valencià. El lideratge personal de Benet i la seua capacitat negociadora van ser claus per associar en un mateix projecte distintes sensibilitats professionals i ambicions municipals.
L’educació integral vinculada a un projecte singular d’escola es va veure reflectida en el projecte inicial de La Nostra Escola Comarcal (L’Horta Sud, 1973), un centre que atén alumnat de 2 a 16 anys en un entorn natural privilegiat. És, ara mateix, una de les iniciatives més reeixides del cooperativisme valencià de l’ensenyament, on les famílies i el col·lectiu de treballadors i treballadores són socis d’un projecte compartit d’aprenentatge i vida.
La intervenció de Benet Delcán en Didàctics Valencians Cooperativa també va estar decisiva per l’assentament d’Abacus a València, una mostra fefaent de la capacitat de generar respostes adequades i respondre de manera integral a determinades necessitats materials.
Sempre amb les cooperatives
Com a resposta singular al principi de la intercooperació, a la cooperació entre cooperatives, es va constituir Akoe Educació, entitat de la qual Benet va estar president fins a 2018. Ell va entendre com ningú que conjugant el pes dels diferents agents educatius calia traure el cap en nom de les cooperatives, amb les cooperatives i per les cooperatives. En aquest espai, les aliances han estat decisives per a entendre les necessitats d’un sector que se sap més segur quan tots els seus integrants van de la mà.
En l’evolució de la seua gestió educativa i professional, l’educació universitària va representar un salt qualitatiu i quantitatiu de primera magnitud en el qual es combinaven la connatural saviesa personal de Benet amb l’arrelament al medi i la fórmula del cooperativisme, uns principis que ell va aprendre del primer referent a l’estat espanyol, el Grup Mondragón del País Basc. Florida Universitària i la mateixa Escola de Magisteri va ser la guinda a una trajectòria de gestió educativa que només es pot avaluar pels successius èxits d’uns projectes educatius que segueixen en expansió permanent, tan vius o més que quan Benet i els seus equips de treball els van imaginar.
L’ètica en els negocis i la banca
En els equips de direcció i els consells rectors, responsables últims del bon govern de les cooperatives de què forma part, Benet va insistir sempre en la necessitat d’apostar per la visió estratègica i l’alineament d’objectius. Cal destacar la seua última etapa professional, encara que breu, al front de l’entitat financera Caixa Popular, una cooperativa valenciana de crèdit que posa l’accent a salvaguardar els valors cooperatius i apropar-se a les necessitats de la ciutadania.
D’altra banda, la seua vinculació a la Fundació Etnor, defensora de l’ètica dels negocis i les organitzacions, li va servir per a reivindicar i posar en valor la importància del cooperativisme com a model empresarial i educatiu. D’altra banda, des del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de la Comunitat Valenciana va elevar al màxim el respecte i la consideració al cooperativisme d’ensenyament.
És difícil trobar algun aspecte en la història del cooperativisme valencià d’ensenyament sense l’empremta de Benet Delcán, que es lliurava a tots els projectes que mamprenia, que sabia estimar la seua gent i que es va guanyar el respecte de tota la gent que el van conéixer. Un home que va deixar discretament les aigües de les maresmes d’Isla Canela, al seu Ayamonte natal, per abraçar les del Tancat de la Pipa, a Catarroja.
