El Parlament de Catalunya ha acollit aquest matí un acte de celebració del 10è aniversari de la Llei d’Educació de Catalunya, la primera i fins ara única llei que ha tingut Catalunya en matèria educativa, la qual cosa ja explica perquè en el seu dia va ser una fita important. A l’acte, a més del conseller Bargalló i el president del Parlament, Roger Torrent, hi han assistit diversos dels ponents que van participar en la redacció de la llei, tres exconsellers del ram (Ernest Margall, que era l’aleshores conseller d’Educació, Irene Rigau i Joan Manuel del Pozo), les persones que el juliol de 2009 presidien la Generalitat (Josep Montilla) i el Parlament (Ernest Benach), a més de molts exalt càrrecs i càrrecs actuals del Departament i representants d’entitats socials de la comunitat educativa. En canvi, poca o nul·la presència sindical (els principals sindicats van oposar-se a la llei amb la convocatòria de diverses vagues) i de representants de famílies.
La llei es va aprovar l’1 de juliol de 2009, amb un ampli consens per part dels partits polítics que en aquells moments tenien representació parlamentària. Hi van votar a favor CiU, el PSC i ERC; per la seva banda, ICV només va votar a favor d’una part de l’articulat (la qual cosa va generar una esquerda en el tripartit, aleshores al Govern), mentre que el PP i el grup mixt (format aleshores pels tres parlamentaris de Cs) van votar-hi en contra.
Curiós veure deu anys després les valoracions que els diferents ponents fan ara d’aquells dies. Per Antonio Robles (que ja no és polític ni és de Ciutadans), la llei estava destinada a ser “un instrument d’adoctrinament escolar, com ha demostrat el procés”, mentre que per Rafael López (també exdirigent del PP), “va ser una llei de consens i una gran oportunitat que encara no s’ha desenvolupat al 100%”. Dolors Camats (ICV), l’altra dissident de la llei –en aquest cas perquè des del seu grup es considerava que no era prou ferma en la lluita contra la segregació i per l’equitat–segueix veient encara avui la LEC com “una oportunitat perduda”. Irene Rigau (CiU), Daniel Font (PSC) i Josep Maria Freixanet (ERC) van ser els altres ponents de la llei, i en el vídeo de record fet per a l’ocasió la valoren especialment per l’estabilitat que ha aportat al sistema.
La LEC va establir les bases del sistema educatiu català, destacant aspectes, entre d’altres, com l’autonomia dels centres educatius, el règim lingüístic amb el català com a llengua vehicular, l’avaluació, la direcció dels centres, el paper de les administracions locals o la definició del Servei d’Educació.
L’esperit del Pacte Nacional i la necessitat de nous pressupostos
De la LEC encara queda molts parts per desplegar, i si s’ha anat tant a poc a poc és en bona mesura per la gran crisi econòmica i l’elevada inestabilitat política que han marcat tots aquests anys després de la seva aprovació. És per això que, durant l’acte, el conseller Bargalló ha instat a recuperar l’esperit del Pacte Nacional per a l’Educació en tot allò que queda per desplegar de la LEC: “La noció d’educació com a bé comú reafirma la dimensió col·lectiva de l’educació com una responsabilitat social compartida. Aquest és l’esperit del Pacte Nacional per a l’Educació. L’esperit que ens ha de guiar a l’hora d’interpretar la Llei d’Educació de Catalunya. I fent-ho des del convenciment que potser amb l’educació no n’hi ha prou per canviar el món, però sense ella és impossible fer-ho”.
L’educació només es pot governar amb acords amplis, ha subratllat Bargalló, el qual ha recordat que un sistema amb 1,6 milions d’alumnes, 115.000 docents, 7.500 personal d’administració i servei, 3.800 centres públics i més d’un miler de centres concertats i privats “només pot ser plural i divers”, i per això ha destacat el fet que “les forces polítiques van saber renunciar a la seva llei ideal per fer una llei de país”.
Però com que “una llei per si sola no canvia la realitat”, Bargalló ha posat un especial èmfasi en un dels principis rectors de la LEC: el de la inclusió. Perquè lluitar per la inclusió és lluitar contra la segregació, i en aquest sentit ha recordat els compromisos adquirits en la recent signatura del Pacte Nacional contra la Segregació Escolar. El sistema, ha dit, no ha de deixar enrere ningú, i sobretot no els alumnes amb necessitats especials de suport educatiu, que ha xifrat en el 10% de l’alumnat. “El normal és que en una aula hi hagi alumnes amb discapacitat i això no és un problema, és una riquesa”, ha aclarit el conseller, per afegir que “la diversitat és un element de la societat i per tant de l’escola”. Però per anar cap a l’horitzó de l’escola inclusiva calen nous pressupostos. “No podrem avançar cap a l’escola inclusiva amb els recursos d’uns pressupostos prorrogats”, ha advertit.
El titular d’Educació també ha valorat que la LEC “és l’eina per transformar el sistema, i ho ha començat a fer malgrat no disposar dels recursos econòmics necessaris. I si això és així, és gràcies al treball abnegat d’un cos docent d’excel·lència. M’ho han sentit dir infinitat de vegades. Tenim uns professionals competents i compromesos. Ells són la garantia del sistema”.
El conseller ha remarcat que “amb el Pacte Nacional per a l’Educació i amb la Llei d’Educació de Catalunya ens vam conjurar tots plegats per tal que tot sortís bé. Vam generar un acord ampli. I crec, sincerament, que avui tots coincidim, tots estem d’acord, que l’educació necessita un nou pressupost que permeti posar al dia el sistema educatiu després d’anys d’insuficiències obligades. Necessitem els recursos necessaris per enfortir la LEC, per enfortir la Llei d’Educació de Catalunya, com a eina de cohesió social, com a eina d’igualtat d’oportunitats”.
Torrent: llarga vida a l’escola catalana
Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, també ha destacat “el consens parlamentari de la llei, tothom va haver de renunciar en pro del consens. Un instrument que vol ser flexible però amb voluntat de ser perdurable. Es va aconseguir aquest objectiu de perdurabilitat malgrat les circumstàncies polítiques. Això ens ha d’ensenyar a aplicar-ho en altres àmbits. És bo aplicar l’esperit de la LEC en altres reptes de país”.
Torrent ha expressat la necessitat d’afrontar els reptes de futur a través de la LEC: “10 anys són molts en el marc d’una llei. Celebrem el recorregut i aprofitem per mirar endavant, per veure què hem fet bé i què podem millorar al futur. Tenim reptes que hem d’afrontar, també el sistema educatiu del país, en ple segle XXI. Els reptes són importants i les eines hi són. Un país explica el que vol ser en funció del sistema educatiu que té. Llarga vida a l’escola d’aquest país”.
USTEC: res a celebrar
En un comunicat fet públic també avui, el sindicat USTEC afirma que amb la LEC “no hi ha res a celebrar”. En especial critica la llei perquè “va posar en pla d’igualtat l’escola pública i l’escola concertada” i perquè “va potenciar l’autonomia de centre, desenvolupada amb un decret que fa competir les escoles per tal de captar les classes mitjanes amb les famoses i lamentables portes obertes”, amb el decret de direccions i amb el decret de provisió i perfils. El sindicat afegeix que gràcies a les 675 esmenes que va presentar a la llei “es va evitar que fos molt pitjor” i afirma que l’únic aspecte de la LEC que els agrada “és justament el que no es compleix: un finançament del 6% del PIB”.
