Fa uns dies, un alumne em va preguntar quina era per mi l’habilitat o aptitud que més valora una empresa en un futur treballador. Com a ferm defensor del mètode socràtic, li vaig contestar amb una altra pregunta: “Si deixo caure a terra cent peces de construcció de color blau i una de color groc, en quina et fixaràs?”. No va dubtar ni un segon, es fixaria en la que és diferent.
Durant dècades, les escoles han ensenyat com si d’una cadena de producció industrial es tractés: produint alumnes el més semblants possible. Llavors, hem de ser diferents o iguals? Per què el que busquen les empreses és diferent al que produeixen les escoles?
La meva experiència al món industrial em va ensenyar que clients i proveïdors han de tenir una gran comunicació per tal de liderar el mercat. Així doncs, la pregunta sembla que és: com podem gestionar i potenciar les diferències dels nostres alumnes a les escoles?
- L’autoconeixement. Els nostres joves no es coneixen, no inverteixen temps a saber com són, què els apassiona, que se’ls dóna bé o quins són els seus talents. Per tant, hem de crear espais d’autoconeixement i reflexió, on puguin aturar-se i fer-se preguntes, ja que és l’única manera de trobar respostes.
- Descobriment del talent. No n’hi ha prou a fer-se preguntes, encara que sigui una condició necessària, no és suficient. Els educadors hem de treballar amb activitats i projectes que impliquin la utilització de les diferents intel·ligències múltiples. Les cadires dels nostres alumnes han de passar de les tres potes (lingüística, matemàtica i raonament) a les vuit (i potser afegir-ne alguna més en un futur proper).
- Gestió del talent. Quan un superheroi descobreix el seu superpoder, necessita un temps d’entrenament i de domini abans de sortir al carrer a salvar el món. Els nostres alumnes necessiten el mateix. Així que ens tocarà fer de xerpes i acompanyar-los durant aquest complex procés.
Tot això no és gens fàcil, segurament ens farà sortir de la nostra zona de confort. Ens farà repensar les nostres classes, activitats, projectes, mètodes d’avaluació… Però, com deia un professor que vaig tenir, que els arbres no ens impedeixin veure el bosc, i si aconseguim que els joves d’avui trobin els seus talents, podem garantir que els treballadors de demà seran millors professionals i més feliços. Per això des de les Escoles FEDAC treballem perquè els nostres alumnes no tinguin por a trobar el seu camí, perquè, com va dir Coco Chanel, “per ser insubstituïble, s’ha de buscar sempre ser diferent”.
