El debat sobre la gestió futura dels serveis públics a Catalunya pren protagonisme. El projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut com a Llei Aragonès, en referència al vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, centra la polèmica. Per uns es tracta d’una norma de caràcter tècnic. Per als detractors seria una mena de cavall de Troia que desregularia la gestió pública dels serveis de les administracions a Catalunya fins a punts difícilment imaginables.
Com no havia passat des de l’inici del procés independentista, en el posicionament de les forces polítiques i socials respecte a la normativa es difuminen els blocs de tipus nacional mentre que es dibuixen amb traç gruixut plantejaments sobre el paper de la gestió pública directa o indirecta dels serveis, així com el control o no dels serveis al ciutadà per part de l’administració.
La Llei Aragonès pretén, segons afirma el seu redactat, regular els contractes onerosos que liciten les administracions públiques. Afecta, doncs, el conjunt d’estaments governamentals: Generalitat, Diputacions, consells comarcals i ajuntaments.
Com ha emergit la polèmica? La redacció de la norma va seguir un camí somort, a l’ombra de la tensió política prèvia a l’1 d’octubre. Va superar filtres com la negociació amb els sindicats CCOO i UGT, i els informes preceptius del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC). En l’àmbit parlamentari només va rebre crítiques de la CUP. L’aplicació de l’article 155 va fer que la norma quedés tancada en un calaix. Posteriorment el text va passar a mans d’Aragonès, nou responsable d’Economia. I a finals de l’any passat la llei va superar un debat inicial al Parlament sense cap esmena a la totalitat. Però posteriorment les crítiques han anat apareixent amb força.
L’oposició al projecte de llei es basa en la creença que obrirà la porta a una privatització més gran que l’actual en la gestió dels serveis públics. Aquesta argumentació la sustenten la CUP, també Catalunya en Comú Podem, el sindicat CGT i els sindicats independentistes COS i Intersindical-CSC i la IAC, a més organitzacions socials com la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) i sindicats i sectors defensors de la sanitat pública catalana.
“Més responsabilitat social i més control”
Per la seva banda, des de l’òrbita governamental (ERC-JxCat) es posa èmfasi en un altre enfocament inclòs en la normativa. La llei estableix, afirmen, com s’han de licitar els contractes de serveis, la seva adjudicació i com es controlarien. “Ja sabem qui es queda els serveis d’atenció domiciliària i qui en queda fora; cal aplicar més responsabilitat social i tenir més control sobre la subcontractació”, va dir Aragonès en una recent compareixença parlamentària per defensar el projecte de llei. En aquest sentit, va destacar que la nova norma “atorga a l’administració capacitat de rescat d’aquells contractes que s’executin de forma incorrecta”.
La normativa, que ha estat precedida per una directiva de la Unió Europea i per un projecte de llei estatal, a Catalunya estipula que el seu abast afectaria camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d’ocupació i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar. Des de l’executiu s’argumenta que això no ha de voler dir que s’ampliïn les externalitzacions ja existents i que en tot cas cada administració decidiria si manté la situació actual o la incrementa. Els opositors veuen en aquest darrer punt una via d’aigua que pot acabar per enfonsar el sector públic català.
Coherents en la seva argumentació, els impulsors de la normativa posen èmfasi en el fet que la norma suposa un canvi important en els requisits per atorgar una adjudicació d’un servei públic a la gestió privada. S’afirma que si fins ara el criteri dominant era el preu. Però que en el futur el pes del preu en l’adjudicació passaria al 40% en general, i al 30% en el cas de salut.
També es recull que es donarà una millor puntuació a les empreses que millorin als seus treballadors les condicions del conveni col·lectiu, a banda de mesures d’igualtat de gènere, responsabilitat ambiental o d’inserció laboral de persones amb discapacitat. Albert Castellanos, secretari general de Vicepresidència, indicava en declaracions a Nació Digital que cada administración decidirá si externalitza serveis, però si això passa la norma en garantirà la qualitat per als ciutadans.
Educació: la Fapac lidera l’oposició
La Fapac va ser, si no la primera, una de les primeres entitats socials que va llençar el crit d’alerta sobre la tramitació d’aquest avantprojecte de llei, ja el desembre de 2018. En aquell moment el Departament d’Educació havia aturat el projecte de decret de menjadors escolars (o de temps del migdia), davant l’oposició que s’havia trobat, però també perquè aquest és un dels serveis inclosos en el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Per la presidenta de la Fapac, Belén Tascón, “intenten revestir d’un caràcter tècnic el que és una llei amb una gran càrrega política, ja que permet a l’administració externalitzar el que vulgui”. “Per exemple -diu- la llei et permet mantenir la titularitat pública de les escoles però introduir la gestió privada”.
Segons la Fapac, la Directiva europea 2014/24 no obliga cap estat membre a regular d’una manera determinada el model de contractació dels serveis a les persones; al contrari, diu Tascón, “ho deixa a la lliure elecció de cada país”. La prova, afegeix, és que “cap altra comunitat autònoma està legislant en el sentit que ho està fent Catalunya”.
“El Govern pot continuar operant amb el marc legislatiu actual, però si el que vol és donar una major seguretat jurídica a les empreses que contracta, podria haver presentat un projecte que blindés determinats serveis que afecten drets fonamentals, i que aquests fossin obligadament de gestió directa per part de l’administració, però amb el projecte actual no es blinda res”, afegeix Belén Tascón, per a la qual les clàusules socials que introdueix el decret no frenaran la penetració dels grans grups empresarials en el mercat de la prestació de serveis a les persones. “S’ha de ser molt ingenu per pensar que una empresa com ACS no tindrà la forma de presentar un pla d’igualtat, o dir que pagarà per sobre del conveni o que fa no sé quina aportació a la millora del medi ambient”, opina Tascón.
Per la seva banda, Lluís Vila, president de Fapaes, també es mostra crític, encara que accepta que “la regularització de la contractació pública dels serveis a les persones, adaptant-se a la normativa Europea, és necessària”, i que “és positiu que els criteris de contractació es basin en criteris qualitatius més que quantitatius”. No obstant això, afegeix, la llei “està mal redactada des del principi i ni s’ajusta a la realitat si agrada a ningú del sector”.
“Els serveis referits a educació semblen entrats amb calçador”, comenta Vila. En aquest sentit, el president de Fapaes creu que la realitat en la qual es mou l’educació secundària no permet l’aplicació de la llei. En primer lloc, perquè a molts instituts no hi ha menjadors, que és del que parla la llei, “però què passa amb les cantines?”. Tampoc es té en compte “la poca participació en les activitats extraescolars, que no permet fer concursos. Si algú vol fer l’activitat és una sort…”. En conjunt, creu Vila, “el projecte de llei discrimina les empreses petites i autònoms afavorint la contractació de les grans fundacions”, si bé tampoc creu “tan terrible” ni que la seva tramitació estigui sent “tan ràpida”. “Certament és una llei mal feta i de difícil aplicació perquè una vegada més els polítics viuen en una realitat paral·lela”, conclou.
CCOO i UGT reclamen garanties
UGT considera que al voltant del projecte de llei d’externalitzacions s’ha creat una falsa polèmica. José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT de Catalunya, recorda que els sindicats majoritaris van ser consultats durant el procés de redacció inicial de la llei. Que hi van donar el seu vistiplau i que ara s’ha recuperat el debat a partir d’aquell text sobre el qual, en el seu conjunt, la UGT no s’ha manifestat perquè “es podria pensar que la nostra posició és un suport al Govern de la Generalitat”, diu.
El dirigent ugetista creu que la norma pretén donar resposta a la directiva 24/2014 de la Unió Europea (UE), que incorpora clàusules socials als processos de contractació pública. Això, segons Pasadas, “té molta transcendència pel que fa als àmbits d’atenció a les persones”. En aquest àmbit, la nova normativa catalana tindria la voluntat d’assegurar condicions dignes als treballadors i evitar que aquest sector sigui sinònim de treball precari.
Considera Pasadas que la nova norma no fa altra cosa que incloure garanties sobre els àmbits que l’administració pot externalitzar i que aquests estan llistats en la llei estatal que es va aprovar mentre la normativa catalana dormia el somni dels justos durant la intervenció de la Generalitat.
Per la seva banda, Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a CCOO de Catalunya, afirma que “els serveis d’atenció a les persones són serveis públics essencials i per tant hauríem de partir de la condició preferent d’una gestió pública directa per part de les administracions”. Amb tot, afegeix, “la convivència actual d’àmbits de gestió privada o pública d’aquests serveis ens obliga, com agent social més representatiu al territori, a vetllar perquè les condicions en les quals es produeixi aquesta contractació de serveis tingui les màximes garanties de satisfacció per a la ciutadania i que les condicions laborals i socials dels treballadors i les treballadores que els fan realitat siguin de qualitat i dignitat”.
CCOO i UGT consideren que la llei hauria de garantir que els serveis d’ocupació siguin exercits directament per l’Administració. CCOO afirma també que hi ha alguns articles que no els agrada, com el 9.2: “Deixa la porta oberta a una generalització de les diverses figures d’aportacions per part del ciutadà que ha d’utilitzar el servei”. Però en conjunt veu aquesta normativa com una bona eina per potenciar l’economia social en l’àrea de l’atenció a les persones. “Defensem la contractació pública i ens agradaria que la col·laboració público-privada no existís, però la realitat és una altra”, resumeix Mora.
I què hi diu el Tercer Sector, que gestiona actualment bona part dels serveis que han estat externalitzats fins ara? La Confederació, la patronal del tercer sector social de Catalunya, ha defensat amb matisos la llei: “És una norma d’àmbit català necessària, però no resol la mercantilització dels serveis, perquè els grans operadors poden concórrer al procés d’adjudicació”, explica Joan Segarra, president de les entitats. En aquest sentit, el Tercer Sector veuria prioritària una acció concertada, és a dir, sortir de l’adjudicació per contracte públic i que els serveis passessin “d’una vegada per totes a les entitats d’iniciativa social”.
Oposició al Parlament
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és el partit que des del primer moment s’ha oposat a la nova normativa. L’organització que ha vinculat el projecte legislatiu al nom del vicepresident català ha fet de l’oposició a la Llei Aragonès un mot d’ordre.
El partit de l’esquerra independentista afirma que “la nova llei consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics”. També assegura que, tot i les afirmacions del Govern, “segueix posant el focus en el preu i no en la qualitat dels serveis, un fet que degrada el servei i aprofundeix la precarietat laboral”. Segons la CUP, “els serveis han de ser 100% de titularitat i gestió pública”.
Per la seva banda, Catalunya en Comú Podem ha virat des d’una visió expectant d’abans de l’aplicació de l’article 155 a una oposició neta defensada ara. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha declarat: “Ja sabem què passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis públics, baixa la qualitat del servei públic i empitjoren les condicions laborals”. Per Albiach, el més preocupant és que la llei en tramitació recull més de 150 serveis d’educació, de salut i de dependència, entre els quals hi ha, per exemple, l’educació infantil de 3 a 6 anys, l’atenció primària en salut o els serveis socials municipals o comarcals, “que en funció de quina és la voluntat del Govern de torn podrien quedar en mans de les empreses”.
Per a la presidenta de Catalunya en Comú Podem, cal “blindar els serveis públics, i això es fa prioritàriament amb la gestió directa”. “I per aquells serveis que ja estan externalitzats, creiem que s’han de fer amb el tercer sector i l’economia social, comunitària i arrelada al territori”, ha afegit.
Altres sindicats com CGT s’han mostrat totalment en contra de la norma sobre externalitzacions. Aquesta organització considera que la norma “està feta a mida de les patronals del sector per garantir la seguretat jurídica de les futures concessions”. Igualment, la Intersindical-CSC, amb una creixent implantació al sector públic, aposta directament per la gestió dels serveis directament des de l’Administració.
També Metges de Catalunya, sindicat majoritari en aquest àmbit estratègic, s’ha posicionat en contra de la llei Aragonès. Creu que obre la porta a la privatització de la sanitat. El sindicat recorda que la sanitat catalana ja està “infrafinançada” i que una externalització de serveis empitjorarà, al seu parer, el servei que es presta. També s’ha mostrat contrari a la llei l’organització Marea Blanca, la qual assegura que “no hi ha cap directiva europea que obligui els Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis”.