L’escola educa les persones per a ser lliures, crítiques, empàtiques, respectuoses amb els altres i amb l’entorn, solidàries, compromeses, amb ganes de saber… (la llista és inacabable). Dóna les eines per desenvolupar durant l’època formativa i després, al llarg de tota la vida, l’esperit crític que permet interpretar el món que ens envolta.
Per aconseguir això necessitem escoles en les quals el professorat es senti lliure, transmetent als seus alumnes una visió objectiva i transparent, sentint el suport de l’entorn i, en especial, de la totalitat de la comunitat educativa. La mestra ha de trobar a l’escola les eines precises per compartir aquests valors.
A l’aula els docents s’han de sentir confiats, en harmonia amb els seus alumnes, segurs que tot el que s’hi fa és per garantir-ne l’aprenentatge. Els alumnes també han de sentir aquest ambient obert, acollidor i empàtic, garantia d’una educació en llibertat i per la llibertat.
Ja fa un temps que es qüestiona la tasca dels docents a les aules, es posa en dubte el que han dit o els temes que han treballat, tothom reclama el dret de fer crítiques sense contraposar versions, sense conèixer opinions diverses. Destruïm la credibilitat d’una mestra d’avui per demà, vulnerem la seva privacitat i fomentem el seu desprestigi social, sense avaluar amb prudència uns fets interpretats amb excessiva acceleració.
Això afecta la resta dels integrants del col·lectiu docent, doncs frenen les seves dinàmiques, pensen en quina pot ser la més cauta posició davant l’escenari que observen i canvien la manera d’actuar. Quan la por entra a l’escola, la llibertat se’n ressent. Si les mestres tenen por, no podran educar persones lliures.
La tasca educativa està poc valorada per la nostra societat. Es posa en risc el prestigi dels docents, són objecte de tota mena de crítiques, tothom es veu capaç de fer la feina de la mestra, i d’opinar de la tasca educativa.
La societat ha de confiar en les seves mestres. Ha de saber que procuren el millor pels infants que eduquen, que formen part d’una escola que vetlla pels interessos dels alumnes i que darrere hi ha l’administració, que posa les pautes per assegurar que tots tinguin la mateixa educació i les mateixes oportunitats.
Hem de sentir orgull de les nostres mestres, confiar en el que fan a l’aula. Al mateix temps s’ha de lluitar, amb la màxima exigència i amb la mínima tolerància, contra la mala praxi, que s’ha de posar en evidència i s’ha d’eradicar. La mateixa escola l’ha de detectar, corregir-la i apartar als docents que la practiquen, mai amagar-la ni consentir-la.
L’escola, que engloba totes les persones que la componen, ha de tenir el suport de la societat, ha de sentir que es valora la tasca que s’hi fa. De vegades s’equivoca, hi ha algun conflicte, s’han de fer canvis, s’han de reestructurar procediments, s’han de reconèixer errors que mai haurien d’haver succeït. Però sempre s’ha de recórrer al diàleg per continuar endavant i aconseguir una escola millor entre tots i totes, amb major rigor i supervisió després de cada experiència.
Cal que tots els docents, des de les llars d’infants fins a la universitat, se sentin orgullosos de la seva feina, sense haver d’admetre que es qüestioni imprudentment la seva tasca dins l’aula. És el món educatiu i no un altre el qui sap què s’ha d’ensenyar, com i quan, disposant dels canals i dels òrgans per controlar i regular, per corregir i avaluar, per investigar des de les seves institucions pedagògiques.
Entre tots hem de vetllar perquè els professionals de l’educació tinguin una bona formació. Aquests s’han d’esforçar a formar-se i s’han de comprometre que sigui una tasca continua al llarg de la seva carrera professional. Per altra banda, l’administració ha d’oferir aquesta formació, àmplia i variada, amb un fort component ètic en els seus continguts, reclamant dels seus docents el compromís inequívoc, constant, amb els principis que han fet evolucionar l’educació com una de les principals vies envers una societat justa.
Hem de confiar en les nostres mestres, ja que també en elles està el futur de la nostra societat!
