Acte 1
Una mare o un pare, i un fill o una filla protagonitzen l’acció al voltant d’ una taula i dues cadires. Una fosa de llum assenyala els canvis d’escena.
Escena 1: “Ja sabia que passaria això.” “Doncs, per què no m’ho feia veure abans que passés? Sempre ho diu quan ja ha passat. Així és fàcil.”
Escena 2: “Estic tan enfadat que podria cridar.” “Sempre ho diu cridant. Qualsevol dia haurem de canviar els vidres.”
Escena 3: “No és just”. “La vida no ho és, ho hauria de saber, oi?”
Escena 4: “Estic tan preocupat pels teus estudis…” “Sempre igual. La preocupació porta a algun lloc?”
Escena 5: “Ara estic molt enfeinat… No tinc temps”. “Això sí que fa patir. I jo, que en tinc?”
Acte 2
El fill o filla protagonitza les escenes, que es continuen separant amb una fosa de llum. L’acció té lloc damunt d’un llit.
Escena 1: “A casa, tenen temps de valorar la meva feina? La consideren important, com la seva, encara que no guanyi diners. O només sóc un butlletí de notes?”
Escena 2: “A casa, s’adonen que tot és tan cansat? Família, amics, mestres, tu mateix, la pressió de tot plegat. I quan era fosc, les extraescolars.”
Escena 3: “A casa, quan em porten d’excursió, a veure museus…, Notem que és un dia especial? I no et dic, quan a l’estiu fem convis…”
Escena 4: “A casa, em toca fer serveis, com ara parar o desparar la taula, endreçar les coses, deixar la roba bruta a la cistella… És clar que no soc un hoste.”
Escena 5: “A casa, quina idea tenen de la meva vida? S’imaginen com és, de difícil? Tornarien a ser indefenses mostres del sistema educatiu?”
Acte 3
Les escenes es continuen separant amb una fosa de llum. El fill o la filla parla mentre mira per una finestra.
Escena 1: “Escolti professora: per què fracassem? És per culpa de les mestres de primària? Les de primària deien que era per culpa de les d’infantil.”
Escena 2: “Escolti directora: la Clara és tourette; la Berta, asperger; la Laura, tedeà; la Bet, hiperactiva. I encara li estranya que jo sigui desafiant?”
Escena 3: “Escolti doctora: per què un nen quiet és un nen que no necesita medicació, i un nen inquiet, sí? Que potser és per culpa de la farmàcia?”
Escena 4: “Escolti alcaldessa: per què ens hem de tancar a casa a fer els deures de vacances? Potser si tinguéssim més espais tindríem menys deures…”
Escena 5: “Escolti conseller: ja se’n recorda de l’escola inclusiva, oi? Què li sembla, el curs vinent?”
