Bob Lenz fa 30 anys que es dedica a posar en pràctica i teoritzar sobre l’Aprenentatge Basat en Projectes. L’ABP en anglès és el PBL (Project Based Learning), però al llarg de la seva xerrada Lenz hi afegeix sistemàticament dos adjectius: “High-quality”. No n’hi ha prou amb fer projectes, sinó que han de ser d’alta qualitat. “High-quality project based learning”, repeteix una vegada i una altra. De fet, a les seves escoles s’utilitza l’acrònim HQPBL, que aquí hauria de ser ABPAQ. Lenz va començar amb el treball per projectes com a professor i més endavant director d’una escola de l’àrea de San Francisco on l’alumnat era majoritàriament WASP (white anglosaxon protestants). “Tothom que ens venia a visitar ens deia que allò era fantàstic, però que no funcionaria en escoles situades en entorns desafavorits i multiètnics, o sigui que vaig haver de traslladar el mètode a escoles a barris marginals per acabar constatant que l’ABP no només és bona per tothom, sinó que encara és millor pels alumnes amb menys oportunitats”, afirma.
“Ara penseu en grups de dos o tres com ha canviat el món des que vosaltres anàveu a l’escola”, demana Lenz als assistents, més d’un centenar de docents que s’han donat cita la tarda de dijous 11 a l’Escola Virolai. I quan ja ho han fet els diu que pensin en com ha canviat en els darrers 12 anys, perquè va ser quan va aparèixer el primer iPhone. I, efectivament, el primer iPhone ja sembla d’una altra època. El món és cada cop més complex i canviant, i els infants han d’adquirir aquelles aptituds que els preparin per fer front a aquest món. Quines són? Entre Lenz i els assistents en van sorgint vàries. Per estar preparat, el jove de demà haurà de tenir competències en resolució de problemes, adaptabilitat als canvis, haurà de saber treball en equip, tenir habilitats comunicatives, pensament crític, creativitat…
Posa com a exemple la robotització i l’impacte que està tenint en l’elevada taxa d’atur del jovent als Estats Units (25%), que contrasta amb la baixíssima taxa d’atur de la població general (3,5%). “Hem de preparar els nois a fer allò que les màquines no podran fer”, sosté Lenz. “En el futur no hi haurà menys llocs de treball, sinó que requeriran habilitats més elevades, com la creativitat, per exemple, que és un àmbit dels humans”, afegeix. I és que el món laboral i la vida real, sosté Lenz, està basat en projectes: “A les empreses cada cop els importa menys el curriculum vitae dels aspirants a una feina, el que volen saber és en quins projectes ha treballat, perquè cada cop més feines requereixen persones amb experiència en projectes”.
I, en canvi, com és l’escola avui? Per Lenz, ha canviat molt menys del que ha canviat el món. “La major part del treball segueix sent individual, encara es fan molts més deures que projectes, quan l’única manera d’aprendre a treballar col·laborativament és treballant col·laborativament”, comenta.
Per acabar amb alguns mites alimentats pels detractors de l’ABP, Lenz explica la història de tres exalumnes, i com venien de móns molt diferents, amb expectatives molt diferents, i com tots tres han acabat amb carreres exitoses, encara que també molt diferents. “L’evidència científica ens diu que l’alumnat escolaritzat amb metodologia ABP té una propensió molt menor a deixar penjats els estudis, bé sigui al High School (14-18 anys) o a la universitat”, afirma Lenz.
Els sis criteris dels projectes d’alta qualitat
En realitat, al públic que Lenz té avui al davant no li calen gaires raons perquè ja hi creu, una gran part ja treballa per projectes (o per problemes, reptes i casos, com m’explicarà la professora de Biologia del Virolai que tinc al costat), i ha vingut precisament per seguir fent-ho. Però què és un High-quality projecte based learning? “Si vols saber si el teu projecte és autèntic, pregunta als teus alumnes, fins i tot als petits, si han tingut una experiència d’alta qualitat”, diu Lenz, ja que “també hi ha moltes coses a les quals s’anomena projectes i que no ho són”.
“Llegir Shakespeare i fer una maqueta del teatre Globe no és ABP, i en canvi fer això i pensar que es treballa per projectes és molt comú”, diu Lenz. Com demanar als nens que portin fulles per parlar dels arbres i empaperar l’aula amb cartolines plenes de fulles, em comentarà un docent durant la pausa. Els projectes, si no són high-quality, no generen aprenentatge significatiu, no atrapen l’alumnat, i creen aquesta sensació entre les famílies que els seus fills es passen el dia al cole jugant.
Al Buck Institute for Education, que dirigeix Lenz, han desenvolupat tota una teoria sobre les característiques que ha de tenir el treball per projectes per ser considerat com a tal. Apareixen sis condicions, que Bob Lenz ha portat a la sessió en un opuscle escrit en català. Explicades de forma sintètica serien això: el projecte ha de suposar un repte intel·lectual per l’alumne, i per això cal ajustar-lo a cada edat (“no ha de ser ni massa difícil ni massa avorrit”, resumirà Lenz); també ha de ser autèntic, és a dir, ha de tenir relació amb el seu context, amb les seves vides; en tercer lloc ha de ser col·laboratiu, els ha d’obligar a treballar amb equips i a relacionar-se amb agents de fora de l’escola; ha d’implicar gestió (management), no es tracta només de fer un projecte sinó de gestionar-lo; ha de comportar reflexió (“no pots aprendre a aprendre a menys que reflexionis sobre el que has après”, diu Lenz); i, per últim, ha de ser públic (“un cop el professor ha revisat el treball, aquest s’ha de fer públic, el professor no pot ser l’única audiència”).
Una plataforma per a l’intercanvi de projectes
Si el teu projecte compleix tots aquests criteris possiblement és high-quality. És a dir, estàs fent ABPAQ. I això és el que, a la seva manera, vol impulsar ara el Centre Unesco de Catalunya. Segons explica el seu president, Eduard Vallory, amb aquest centenar de docents com a base s’està creant una comunitat per promoure l’aprenentatge basat en projectes enfocats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La comunitat se sustentarà en una plataforma digital per fomentar l’intercanvi de projectes, igual com fa el Buck Institute of Education, que posa a la disposició de qualsevol que es registri a la web al voltant de seixanta projectes que anomena Gold Standard (que serien els millors entre els high-quality, perquè encara incorporarien més criteris, com la participació de l’alumne en la seva creació). Al setembre ja hi haurà una versió beta d’aquesta plataforma, que de moment només s’obrirà als usuaris inicials que la testaran, però la idea és que més endavant s’obri a tothom.
Aquesta plataforma vol promoure l’intercanvi i millora de projectes centrats en els 17 ODS aprovats el 2015 per Nacions Unides i que sintetitzen els reptes globals. El Fòrum Mundial d’Educació que va tenir lloc el mateix any a Incheon (Corea del Sud), promogut per la Unesco i altres agències de Nacions Unides, va advertir que aquests Objectius només s’assoliran sensibilitzant i capacitant els infants i joves a través d’una educació de qualitat inclusiva i equitativa, com recull el document de la UNESCO Educació per als ODS.
El desembre passat, el Centre Unesco de Catalunya va presentar aquest document i la iniciativa APB per als ODS de la mà de la directora general adjunta per a l’Educació de la Unesco i els consellers de la Generalitat Artadi i Bosch, ja que entén que la capacitació del professorat en educació per al desenvolupament sostenible passa també per un procés de reconversió del sistema “que no es pot deixar en mans del voluntarisme dels professors”, diu Vallory. El programa d’Escola Nova 21, ara ja en la seva fase final, s’emmarcava clarament en aquesta voluntat.
Segons Vallory, “hi ha un fals debat entre coneixements i competències que en realitat està més relacionat amb la inseguretat d’alguns professors de secundària a l’hora de treballar per competències, perquè hem fet un currículum competencial però falta molta formació per poder personalitzar l’aprenentatge, fer codocència, ABP, avaluació formativa, etc”. “Entre el que planteja l’agenda mundial i la realitat de l’aula –afegeix– hi ha una gran distància, com acaben d’advertir les responsables de la Unesco i d’Unicef al High Level Political Forum de Nacions Unides. L’objectiu de la Unesco és que el treball competencial no sigui una anècdota l’any 2030”.
