El conseller Bargalló va comparèixer ahir a la tarda davant la Comissió d’Educació del Parlament per repassar les principals dades i novetats del curs 2019-20, i respondre les preguntes dels diputats. Pràcticament van anar sorgint tots els temes (finançament 0-3, temps del migdia, lluita contra la segregació, adoctrinament amb la nova derivada de la llengua dels patis, impuls a l’FP, etc.), amb poques o cap novetat respecte al que s’ha anat dient en les darreres setmanes o mesos.
Pel que fa a l’escola inclusiva, sí que hi va haver una petita novetat: el conseller Bargalló va reconèixer, arran d’una intervenció de la diputada Esther Niubó (PSC), que el desplegament del famós decret 150/2017 no ha d’estar condicionat únicament a l’aprovació de nous pressupostos. “L’educació inclusiva no depèn únicament dels pressupostos, hi depèn evidentment perquè hi ha una part que és de recursos, però n’hi ha una altra que és de polítiques. I li puc confessar sense cap inconvenient que ens està costant trobar la manera de tirar endavant el decret sense els pressupostos”, va dir el conseller, segons el qual s’ha de “trobar el camí”, i aquest camí passa per “entendre la importància de l’alumne en relació amb l’espai i al professorat”.
On no van estar del tot d’acord va ser amb les xifres. Niubó es va referir a una informació divulgada recentment sobre l’ínfim increment de professionals dels EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic) en relació amb el gran increment d’alumnat amb el que ara es coneix com necessitats específiques de suport educatiu (NESE). En relació amb 2010 el sistema només comptaria amb 15 professionals d’EAP més, quan l’alumnat amb NESE s’ha incrementat en un 45%. El conseller va recordar que aquest augment és conseqüència d’un canvi en la definició de les necessitats educatives. És a dir, el concepte que fins fa uns anys només englobava l’alumnat amb discapacitat (física, intel·lectual o sensorial) i el trastorn de conducta, ara també incorpora les altes capacitats i sobretot l’alumnat vulnerable per causes socioeconòmiques o familiars.
“Des de 2017 tenim 650 professionals més dedicats al suport a l’alumnat amb necessitats educatives que abans no hi eren, aquests 650 professionals per una pròrroga pressupostària són molts, però per atendre les necessitats educatives no són molts”, va dir Bargalló. D’aquests 650, 34 són professionals d’EAP, perquè “sí que n’hi havia només 15 menys el 2010, però posteriorment se’n van perdre i ara els hem recuperat”.
Xifres difícilment comparables
Cada comunitat autònoma adopta els seus propis criteris a l’hora de definir les necessitats de suport educatiu. Això fa que per algunes pugui arribar a ser fins i tot més del 8% de tot el seu alumnat (com el cas de Navarra), mentre que per altres aquest percentatge amb feines arriba al 2% (Extremadura). Amb un ventall més ampli també és més elevat el percentatge d’aquests alumnes que es troben escolaritzat en centres ordinaris, i per tant presenten un major índex d’escolarització inclusiva.
Catalunya es trobava entre les comunitats més restrictives a l’hora de catalogar les necessitats educatives, però darrerament ha canviat la forma de computar-ho, fins a arribar a considerar a gairebé el 10% de l’alumnat, la qual va permetre al conseller afirmar, abans de l’estiu, que el 96% dels alumnes amb necessitats de suport anaven a un centre ordinari (tradicionalment aquest percentatge s’havia situava al voltant del 70%). Ahir, en canvi, Bargalló va assenyalar que amb el canvi de criteri en el còmput s’havia passat de l’1,7% del conjunt de l’alumnat al 2%.
Les dades actuals, doncs, són difícilment comparables (ni amb cap sèrie històrica pròpia ni amb altres comunitats autònomes), i segurament l’única dada objectiva i sobre la qual sí que es pot establir una sèrie lineal és la de l’alumnat amb discapacitat escolaritzat en els 105 centres d’educació especial que hi ha a Catalunya. En aquest punt, segons les dades del Departament, es registra un lleuger decrement a partir de l’aprovació del decret. Des del punt màxim de 7.286 alumnes en els CEE el curs 2016/17, es va passar a 6.917 el curs 2017/18, a 6.839 el curs 2018/19 i a 6.800 aquest curs. Això són dades d’inici, ja que a final de curs la xifra sempre augmenta. Els CEE són també un imant per la matrícula viva. Abans de la crisi i de les retallades, la xifra d’alumnes amb discapacitat en centres especials estava molt poc per sobre dels 6.000, distribuïts sempre entre els mateixos 105 centres. Durant la crisi les escoles d’educació especial es van omplir i encara n’hi ha que estan al màxim de la seva capacitat.
Educació afectivo-sexual a tots els centres
A banda d’això, Bargalló va anunciar també que “en tres anys tots els centres públics hauran de tenir integrada l’educació afectivo-sexual” i que “el 10 d’octubre farem la primera sessió de formació a formadors”. La introducció de l’educació afectivo-sexual és una de les novetats d’aquest curs i es durà a terme des de P3 a 4t d’ESO. A partir del mes de gener, diu el Departament, els docents disposaran a l’espai web xtec.cat de materials treballats amb entitats que segueixen les 8 dimensions que proposa la Unesco i que es treballen transversalment en cada etapa.
Una altra novetat del curs que el conseller va voler subratllar en la seva exposició és la del treball de l’expressió oral de l’alumnat, a través del programa Tenim la paraula. “Hem fet una estratègia de millora de l’oralitat en tres llengües, que ha començat amb una prova pilot en les proves de 4t d’ESO amb una mostra de 50 centres. El resultat és que l’oralitat no és tan fluixa com creiem però ho és”. A través del programa, el Departament també incrementarà les activitats orals acadèmiques i escolars, i formarà al professorat. A més a més, Educació oferirà 9.000 places en estades d’immersió en llengua anglesa per a alumnes d’ESO de centres d’alta complexitat i incrementarà un 20% de l’oferta de llengües estrangeres en horari escolar.
