Els moments de tensió que estem vivint demanen tenir el màxim de cura de la convivència entre els nostres infants i joves, tot i les dificultats. El professorat pateix una reproducció del conflicte social dins l’aula, sovint sense comptar amb les eines i els suports necessaris. Són dies excepcionals que poden requerir frenar activitats curriculars per a prioritzar espais de contenció i cura. Per aquests motius us fem arribar alguns suggeriments i recursos:
Cuidar-nos. En moments de tensió cal prioritzar el valor de les relacions i la convivència. Dediquem temps a activitats de cura (activitats de confiança en el grup, estima cap a l’altre, diversitat…).
Parlar de tot. Mantenir silencis enquistats no ajuda a canalitzar les diferències. L’escola ha de ser un espai que permeti parlar de tot, sobretot dels temes més delicats. Tot i així, en els moments més tensos, cal fer-ho en condicions que no polaritzin: usar normes de diàleg, apel·lar al respecte i donar veu a les persones amb opinions menys polaritzades.
Treballar l’escolta amb voluntat de comprendre a l’altre i de trobar punts en comú. Preservar l’atenció envers la diversitat de punts de vista, en especial si hi ha minories (mitjançant els torns de paraula, fent d’advocat del diable, parafrasejant les opinions menys compartides, etc).
Expressar-se des dels sentiments. Quan ens dominen emocions fortes, cal donar-los espai. Alhora, és més fàcil apropar-se a l’altre des de l’empatia que des de les idees. Crear les condicions per expressar-se i destensar, com per exemple proposar a l’alumnat escriure com se senten o treballar des de l’art.
Treure el focus dels plantejament identitaris i centrar-se en les necessitats compartides. Tot i que és desitjable que tothom pugui expressar la seva diversitat ideològica a través de símbols, la polarització actual fa que puguin ser motiu de tensió. Valorar amb la comunitat educativa el pes que hi tenen el símbols i quines mesures es volen prendre al respecte.
Fer reflexionar sobre el valor de la noviolència en la defensa dels drets i sobre la importància de no caure en la imatge de l’Altre com un enemic.
Marcar límits en com i què diem. La llibertat d’expressió no pot anar en detriment del respecte a l’altre, ni molt menys caure en el discurs de l’odi.
Reconèixer i explicitar a l’aula l’existència de diversitat de perspectives. Emocions fortes com la ràbia bloquegen l’empatia: cal reconèixer els propis biaixos i verbalitzar que hi ha punts de vista diferents al nostre.
En cas de confrontació o baralles, contenir l’enfrontament en un primer moment i obrir espais de reflexió col·lectiva per a parlar-ne posteriorment amb calma.
Crear un grup de suport mutu entre el professorat, ideològicament divers i amb habilitats de resolució de conflictes, per aportar respostes ràpides, donar orientació al professorat i escoltar a les famílies. En cas de conflictes molt greus, contactar actors mediadors.
Comunicar a les famílies el conjunt de mesures que decidim prendre a nivell d’aula i de centre per afrontar la situació d’excepcionalitat actual: com es respondrà a les preguntes i neguits que pugui tenir l’alumnat, com es garantirà la convivència al centre…
Comparteix la teva experiència aquí. Més recursos didàctics per a treballar a l’aula aquí
