“Els pressupostos familiars mai haurien de dedicar-se a compensar les retallades en educació”, ha dit Belén Tascón, la presidenta de la Fapac, en la presentació de l’estudi La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català, que s’ha fet aquest matí al Col·legi de Periodistes. I això és, precisament, el que la Fapac afirma haver constatat amb l’estudi: la ingent quantitat de diners que s’ha estalviat l’administració gràcies a l’esforç de les famílies en els darrers anys. Un esforç familiar que, segons l’entitat, ja s’ha institucionalitzat, que genera desigualtats i que incorre en irregularitats, ja que la normativa prohibeix explícitament aquestes pràctiques.
L’estudi s’ha fet a partir d’enquestes telefòniques a les mateixes associacions que formen part de la federació. Més de 1.200 entitats, de les 1.935 que hi ha federades, han contestat a un llarg qüestionari sobre el què i el com ingressen i gasten. Aquestes 1.200 entitats representen una mica més de la meitat d’associacions de famílies de l’escola pública, ja que n’hi ha al voltant de 400 que no pertanyen a Fapac.
L’estudi indica que els diners que surten de les famílies i arriben al sistema públic ho fan per múltiples vies: de vegades una AMPA que contracta a un docent o un tècnic de reforç, de vegades una AMPA que dóna directament diners al centre pel que sigui, o que inverteix en la compra d’algun equipament per donar-lo al centre, també hi ha les quotes que paguen els pares (a banda de la que paguen a l’AMPA) en concepte de material escolar o de sortides escolars, quotes que erròniament es prenen com a obligatòries, i que en alguns casos acaben en represàlies si no es paguen (com el cas d’infants que no van a l’excursió si no la paguen o de famílies enviades a serveis socials si no paguen la quota de material).
Fent una extrapolació al conjunt del sistema, la Fapac calcula que la injecció de diners de les famílies en el sistema educatiu públic frega els 150 milions d’euros: 4,3 milions en concepte dels diners que les AMPA donen als centres; 65,3 milions pels diners que les famílies paguen directament per material escolar; i 78,4 milions pel que paguen en les sortides escolars.
Entre les dades que criden més l’atenció hi ha els 116 docents que imparteixen alguna tasca educativa en horari lectiu i que estan contractats per les associacions de mares i pares. O el fet que un 12% de les AMPA d’escoles públiques declarin que en el seu menjador els pares accepten pagar més del 6,20€ per àpat i dia que fixa el Departament d’Educació com a preu màxim. I també crida l’atenció que, segons diu l’estudi, “gairebé el 100% dels centres educatius públics cobren una quota de material escolar a les famílies, tot i que d’acord amb la Constitució, l’Estatut i la LEC està clarament prohibit el cobrament de quotes, ja que l’educació ha de ser gratuïta i universal”.
A la roda de premsa de presentació de l’estudi, la directora de la Fapac, Lidón Gasull, s’ha referit a totes aquestes pràctiques com a “irregularitats” la responsabilitat de les quals recau en l’administració, i no sobre les mateixes AMPA. No ha precisat si des de la Fapac es farà una crida a les seves associacions perquè deixin de col·laborar econòmicament amb els centres o que demanin a les seves famílies que no paguin més quotes. “Això és una valoració política que correspon a la junta directiva de la Fapac, el que ara pertocaria seria que la Fapac i el Departament d’Educació s’asseguessin a analitzar aquestes dades i veure quines mesures s’han de prendre”, ha dit Gasull.
L’estudi posa un èmfasi especial en l’efecte segregador d’aquest copagament, ja que compara les quotes de cada centre amb la zona on està ubicat, i per tant amb el nivell de renda de cada territori. I arriba a la conclusió que les AMPA els centres de les quals se situen en barris de classe mitjana estan més ben finançades (tenen més capacitat d’obtenir subvencions) i també són les que més gasten en general en els centres, però que l’esforç que fan les famílies i les AMPA situades en barris de rendes baixes és proporcionalment molt superior. El mateix per territoris, on destaca al Vallès Occidental com el territori on les famílies paguen més tant pel que fa a quotes de material com de sortides escolars.
