Marta Portero és doctora en Neurociència, investigadora del grup de Neurobiologia de l’Aprenentatge i la Memòria de l’Institut de Neurociències de la UAB i professora de la Facultat de Psicologia d’aquesta universitat. L’any passat va publicar, amb altres autors, el llibre Neurociencia y educación. Aportaciones para el aula (Graó). Aquest dissabte el Consell Escolar de Catalunya l’ha convidada a obrir la XXVII Jornada de Reflexió, que tindrà lloc a la UAB i que en aquesta ocasió està dedicat a “el temps a l’educació”. L’abordem uns dies abans, un vespre després de finalitzar una formació organitzada al Centre de Recursos Pedagògics de l’Hospitalet.
De què parlarà el dia 16?
L’objectiu de la xerrada serà intentar apropar les evidències que es tenen sobre com aprèn el cervell i, des de la mirada de la neurociència, quins factors poden promoure els processos d’aprenentatge i de memòria, sobretot centrant-nos en els processos que faciliten la consolidació de la memòria. Qualsevol decisió que es prengui en qualsevol claustre que tingui a veure amb metodologies d’aula sempre portarà intrínseca el factor temps. Quanta durada tindrà aquella assignatura? Quanta aquella activitat? A quina hora començarem? A quina hora acabarem? El factor temps és sempre intrínsec a qualsevol decisió metodològica. Per tant, és important veure què diuen els estudis científics de com aquest factor temps, relacionat amb la metodologia, pot estar afectant en l’aprenentatge dels alumnes. Per exemple, l’hora que es comença una assignatura, si és el matí o la tarda, o a quina hora del matí… aquí hi ha molts estudis que expliquen quines són les diferències de començar a una hora o a una altra. O el temps que trigui l’activitat a dur-se a terme també és un altre factor perquè estarà molt lligat als processos atencionals. Per tant, tenint en compte els processos que faciliten l’aprenentatge i la memòria, parlarem sobre la incidència en ells del factor temps.
Sobre el que passa actualment, quines serien les urgències a corregir?
La primera cosa que seria interessant plantejar-se modificar seria l’hora d’entrada a la secundària. Quan l’hora d’inici són les 8 del matí, això implica que molts alumnes adolescents s’estan despertant a les 6.30h, o fins i tot les 6h, depèn de la distància que tinguin per arribar a l’escola. Això ens pot estar afectant les seves hores de son i per tant pot estar afectant l’aprenentatge. Un altre factor interessant és veure que, si les hores són molt concentrades i seguides, és a dir, de 8 a 15h, i per tant hi ha una acumulació de continguts que s’han de treballar amb aquest temps, això pot implicar metodologies molt intensives amb pocs descansos, i això també podria estar afectant els nivells atencionals dels adolescents. I la tercera cosa important és que, pel fet d’acabar a les 3 de la tarda, o a dos quarts, hi haurà moltes hores que l’adolescent tindrà lliures després, en les quals, si l’àmbit educatiu no li està facilitant fer alguna activitat, i les famílies arriben tard a casa, estaríem facilitant que hi hagi conductes de risc durant aquestes hores que l’adolescent no sap molt bé què fer.
El cervell de l’adolescent, al marge de les hores, està preparat per canviar sis cops de contingut acadèmic cada matí?
Quan hi ha tanta diversitat de continguts, amb tan poc temps, i de manera tan intensiva, és difícil que es puguin donar processos d’integració d’aquests coneixements perquè no dóna prou temps per integrar-los, per tant pot ser que es facin aprenentatges més superficials i no tan profunds o exhaustius com si disposéssim de dues hores dedicant-les a un contingut concret. Però depèn del tipus de contingut i del tipus de metodologia que s’utilitzi.
Hi ha qui defensa que les classes no haurien de ser d’una hora rodona, sinó que podrien ser de 45 o 50 minuts.
Depèn. Fer una classe de 45 minuts, de 60 minuts o de dues hores no és ni bo ni dolent. La reflexió ha de ser perquè ho faig i què vull aconseguir. Fer-la de 45 minuts pot ser fantàstic o pot no ser-ho. I de 60 minuts el mateix. Si vull aconseguir fer una activitat en la qual els alumnes tinguin temps de llegir, d’escoltar, de fer una part pràctica, de dialogar, de compartir, de després aplicar-ho i de fer transferència probablement amb 60 minuts no en tindré prou. I seria bo dedicar-li més estona a aquella tasca. Ara bé, si vull que l’alumne estigui molt concentrat, que pugui llegir i escoltar una cosa molt concreta, que és molt específica i m’interessa molt que hi hagi un contingut molt rellevant, amb 30 minuts en tindré prou. Per tant, no és tant la tasca d’aprenentatge sinó el que vulgui aconseguir el que m’ha de determinar el temps que necessitaré. La variable temps, al final, és el mitjà per aconseguir un objectiu i no la finalitat. Ara bé, que de facto les classes siguin de 60 minuts sí o sí és poc flexible.
El tema de les hores de son sembla que és el que més preocupa. Hi ha motius?
Sí, perquè els estudis posen de manifest que podria haver un dèficit d’hores de son important. Els resultats indiquen, en general, que els alumnes dormen menys del que haurien de dormir per l’edat que tenen, tan durant l’etapa infantil, com a primària o bé a secundària.
També a infantil i primària?
Sembla que en alguns casos també. Partint de la base que un infant de 8 o 9 anys hauria de dormir al voltant d’unes 10 hores diàries, n’hi ha que n’estan dormint set o vuit. I durant l’etapa infantil, de 3 a 5 anys, es recomana dormir al voltant d’11-12 hores diàries.
Cal que tots els nens d’infantil facin migdiada a l’escola? Em sembla que no tothom la fa, o que algunes escoles només la fan a P3.
És important tenir present que les hores de son recomanades no han de ser necessàriament seguides, i és per això que a l’edat de 3 anys pot ser recomanable introduir almenys una franja de son durant el dia, al migdia o bé a la tarda, per tal d’aconseguir complir amb les 11-12 hores diàries aconsellades durant aquesta edat.
A primària el principal problema amb els horaris són les dues hores i mitja del temps del migdia?
Potser es podria escurçar aquest temps del migdia, perquè per menjar no fa falta tant de temps, i poder espaiar més les tasques del matí, o bé fins i tot es podria plegar una estona abans i fer tasques lúdiques per la tarda.
Molts profes diuen que a la tarda els alumnes ‘no hi són’, o que ‘cacen papallones’, i aquest és un dels arguments dels partidaris de l’horari compactat.
Però que “no hi siguin” pot ser una conseqüència d’haver-se llevat molt d’hora i haver fet sis hores seguides, intenses, asseguts en una cadira, aprenent continguts diversos; llavors és lògic que estiguin cansats i a les 4 de la tarda tinguin més son o cansament que una altra cosa. En cas que la planificació fos una mica diferent, per exemple començar més tard durant la secundària i fer diferents descansos durant el matí o tasques més actives, el període de la tarda podria ser més productiu, com a mínim les hores de les 2, les 3 i les 4 continuaran sent hores d’activació per als alumnes si ho combinem de manera diferent. Tal com està plantejat ara, les tardes probablement siguin inaguantables per ells.
Hi ha qui considera que amb l’entrepà que molts alumnes fan a mig matí ja aguanten bé fins a dinar a les 15h. Quant de temps ha de passar entre l’esmorzar i el dinar tenint en compte que hi ha aquest ‘bocata’ de mig matí?
Depèn de quin tipus d’esmorzar facin i quins aliments hagin ingerit. És diferent prendre’s un suc i unes galetes que un entrepà de mitja barra de formatge. En general, si un alumne ha esmorzat alguna cosa al matí a primera hora, per exemple a les 7.30 del matí, i després a les 11.30h fa un bon esmorzar consumint hidrats de carboni d’absorció lenta i proteïna, els seus nivells de glucosa en sang poden aguantar fins a tornar a menjar a les 15h. Però cal tenir en compte que cada persona pot tenir metabolismes diferents, també si s’ha fet o no exercici físic, etc. Però el problema és quan molts alumnes no han esmorzat res a primera hora i a mig matí no s’alimenten prou bé.
En aquesta darrera hora del matí hi ha qui hi posa l’educació física, per allò que ja “no hi ha qui els aguanti”, però en algun lloc he llegit que l’educació física millor a primera hora perquè activa les neurones.
Els estudis científics semblen indicar que l’educació física és positiu fer-la durant les primeres hores del matí i fins a les 12 del migdia. L’exercici físic és activador i pot facilitar els processos atencionals i ens pot facilitar que els alumnes estiguin més concentrats a l’aula a posteriori.
Quina opinió té de la proposta de reforma dels temps escolars que va presentar abans de l’estiu la Fundació Bofill i la FMRPC?
És una proposta interessant. Però, com tot, abans de saber si és efectiva o no s’ha d’avaluar, i per tant s’ha de tenir clar quins són els elements que volem modificar, i mesurar-los amb uns indicadors abans de fer cap canvi, i després aplicar la metodologia que es vulgui avaluar amb un grup pilot per mesurar si aquests indicadors s’han modificat, si realment han tingut un impacte positiu. En cas que sigui així, i que, per tant, des de l’evidència científica sembli que la reforma horària és positiva des del punt de vista de l’atenció, la motivació, l’aprenentatge, la memòria, les activitats lúdiques, els factors de risc, etc, que és on volem incidir, aleshores això començaria a tenir sentit poder-ho aplicar gradualment a altres grups i poblacions. A priori la proposta sembla interessant, però fins que empíricament no es pugui investigar és difícil afirmar si és beneficiosa.
