La conceptualització de l’espai migdia a les escoles ha avançat cap a un dels objectius més globals en l’àmbit educatiu actual, com és l’apoderament de l’infant. L’autonomia i la presa de decisions de la criatura s’han tornat cabdals en el seu aprenentatge, amb l’objectiu que acabi esdevenint un ciutadà o ciutadana del futur que necessitarà aquestes competències per tal de desenvolupar-se en la societat.
Tanmateix, és igual d’important que els i les alumnes se sentin en un ambient confortable i segur, sense notar un canvi dràstic amb la pedagogia impartida en el centre durant la jornada lectiva escolar. Hem de pensar que en el model educatiu actual el temps de migdia ocupa gairebé un terç de la jornada escolar, d’aquí la seva transcendència educativa i que sigui imprescindible que el projecte educatiu del centre tingui una continuïtat durant el servei de menjador.
Des de l’Agència de Salut Pública es va redactar un document anomenat “Acompanyar els àpats dels infants”. Les principals conclusions que proposa aquest treball és que l’adult estableix què, on i quan menja l’infant, però deixant que aquest participi en la decisió sobre les quantitats (sempre tenint una quantitat mínima de referent). Així, l’infant és més responsable sobre la seva pròpia alimentació. Per poder dur a terme això, cal comptar amb la implicació de diferents agents: l’equip d’educadors i educadores del temps de migdia, el personal de cuina, l’escola i la família. Tots ells formen part activa del projecte i són necessaris per tal que funcioni l’engranatge.
Més enllà de l’àpat, es considera el lleure també com una part inseparable d’aquest espai migdia. En aquesta línia, és important conèixer les expectatives prèvies dels infants, tenir en compte els espais i el material amb els quals podem comptar i seguir una corrent pedagògica en línia amb el projecte educatiu de l’escola. Les eines que es poden utilitzar per assolir aquests coneixements passen inexcusablement per allò que pensa l’infant. Les assemblees ajuden a que els infants i l’equip d’educadors cerquin una idea compartida de què volen i de què necessiten, per tal que totes dues parts puguin trobar sinergies que els facin més significatius aquests instants de migdia.
Si s’ensenya i s’aprèn amb una psicologia positiva sempre serà molt més enriquidor, significatiu i motivador per a tothom, ja que quan som feliços sempre donem el millor de nosaltres mateixos. Aquest llenguatge ha de ser bidireccional, ja que un infant feliç sempre serà molt més receptiu que un infant enfadat i trist, i per tant és bàsic dins del nostre procés d’aprenentatge crear un vincle afectiu, de cura i de benestar emocional, per tal que l’infant sàpiga inconscientment que aquest és un espai on pot sentir-se confiat, respectat i afectivament segur.
Per tant, l’educador/a de l’espai migdia ha de tenir unes característiques específiques, més enllà del que marca el Conveni de Lleure. Ha de ser una persona empàtica però constructivament autoritària; ha de saber personalitzar l’aprenentatge de cada nen o nena, però sabent què pot demandar de cada infant; ha d’estar format acadèmicament en diferents àmbits educatius i socials, però tenint en compte que la millor formació és l’experiència amb infants. Promocionar les noves competències i capacitats del segle XXI com la coeducació, les relacions socials no competitives, l’apoderament dels infants i la sostenibilitat seran claus per al desenvolupament integral i autònom dels i les alumnes.
L’escola ha de ser un motor transformador social i cultural, sempre viu i en constant adaptació. Però sense perdre mai de vista el concepte d’escola com a ens que convergeix a tots els agents educatius implicats, per anar avançant cap un model educatiu i social 360º, on tots els agents que engloben l’infant eduquin, i aprofitant cada instant per realitzar un aprenentatge significatiu per a tots i totes.
