Fa vuit anys que l’Institut Escola Turó de Roquetes es va convertir en el segon de la ciutat de Barcelona (després del Costa i Llobera, que venia del CEPEPC i havia tingut una gènesi molt particular). El curs 2011/12 va començar a operar amb el nom d’IE Turó de Roquetes el que abans havien estat dues escoles públiques de primària (Gaudí i Sant Antoni Maria Claret) i un institut (Collserola); tots tres centres formaven part de barris veïns (les escoles, de Roquetes; i l’institut, de Canyelles) però tenien poca o cap relació entre ells. “La realitat és que vam necessitar força temps perquè la plantilla es cregués que érem un institut escola”, explica Sònia Rubio, la seva actual directora.
Va ser una fusió de tres centres forçada més per temes demogràfics que pedagògics. I el canvi va tenir el seu vessant traumàtic, ja que els mestres i alumnes d’una escola es van haver de traslladar a l’altre, mentre es feien obres per ampliar-la, i al mateix temps els de l’institut havien d’anar a un immoble provisional mentre es rehabilitava l’escola que havia quedat buida perquè pogués allotjar la secundària de l’IE. I simultàniament a les diferents mudances, de tres equips directius n’havia de sortir un de sol, barreja de tres cultures, amb totes les dificultats que això representa. “El primer any ningú estava content, i les famílies tampoc, ara diria que la major part del claustre entén que tenim molt a aprendre els uns dels altres”, diu Rubio. “Ens ha costat, però aquí ja no parlem ni de mestres ni de professors, són paraules que tenim desterrades, aquí tots som docents de l’institut escola”, afegeix.
Els docents s’han deixat de mirar amb suspicàcies mútues, han superat vells prejudicis, han deixat de ser militants del seu centre d’origen, i fins i tot els de primària i secundària han començat a col·laborar: els alumnes de 5è ara fan una activitat setmanal al laboratori de química, que pertany a l’institut. I a educació física també es fan activitats en les quals es barreja l’alumnat de 6è de primària i 1r d’ESO. I això, amb molt d’esforç, perquè a l’IE Turó de Roquetes tenen un hàndicap afegit. L’escola i l’institut no es troben en el mateix edifici, sinó en dos immobles separats per un centenar llarg de metres de carrer amb trànsit rodat, la qual cosa obliga a mobilitzar docents o personal auxiliar cada cop que s’organitza el desplaçament d’un grup d’un edifici a l’altre. “Quan em pregunten, jo sempre dic que si voleu fer un institut escola, que sigui amb un sol edifici”, comenta la directora.
Fusions o ampliacions
Com en aquest cas, dels 26 nous instituts escola que es crearan l’any que ve n’hi ha cinc que són també fusió de centres ja existents –a Ribes de Freser, Cadaqués, Sant Llorenç de Morunys, Piera i Badalona–. La resta són escoles d’infantil i primària que amplien la seva oferta a l’ESO, i que per tant el curs vinent només tindran 1r d’ESO, el següent 1r i 2n, etc. En aquests casos, l’encaix és més fàcil. Amb aquests nous centres, l’any vinent s’arribarà als 79 instituts escola a tota Catalunya.
Segons Educació, aquest model “dóna resposta a un dels punts rellevants del sistema educatiu: la necessitat de continuïtat i coherència educativa entre l’educació infantil i primària i l’educació secundària obligatòria amb l’objectiu d’assolir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i combatre la segregació escolar”. “En primer lloc, graduar l’estructura dels equips docents en funció del nivell d’autonomia de l’alumnat, atès que el canvi de primària a secundària podria implicar una dispersió dels seus referents educatius, fet que dificultaria l’orientació i l’educació personalitzada. En segon lloc, facilita treballar el currículum per àmbits i superar així el model curricular atomitzat per matèries. A més, s’afavoreix una atenció personalitzada i integral, tot reduint el nombre de professors referents dels alumnes. I finalment, permet comptar amb un únic claustre de professors del cos de mestres i del cos de professorat d’ensenyament secundari”.
Des dels moviments de renovació pedagògica fa temps que es venia demanant la creació de nous instituts escola. Aquest curs ja va començar amb 25 de nous, la qual cosa pràcticament duplicava la xifra existent fins aleshores, i el mes d’abril el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que tenien 125 peticions sobre la taula, de les quals només una cinquena part podran ser satisfetes l’any vinent. En la compareixença per donar a conèixer els nous centres, Bargalló va destacar el paper dels municipis: “Aquesta darrera onada d’instituts escola tenen en comú el consens de la comunitat educativa i la planificació s’ha fet de la mà dels ajuntaments. Tenen realitats molt diferents, hi ha casos que són una aposta per la lluita contra el despoblament, altres per la lluita per l’equitat o el reequilibri de l’oferta educativa”.
Màxima complexitat
Sònia Rubio és professora de secundària, en concret de ciències naturals. Ara, però, passa la major part del seu temps a l’edifici on hi ha infantil i primària, i cada cop es va impregnant més de “com fan les coses i com entenen l’educació” les seves companyes. L’equip directiu el formen la directora, la secretària, dues caps d’estudi i dues coordinadores pedagògiques. Fa poc han renovat el projecte de direcció, en el qual es posa molt l’èmfasi en l’educació emocional i les noves metodologies, pensant de P3 a 4t d’ESO, com a eines en les quals cal incidir per millorar els resultats acadèmics dels seus més de 600 alumnes.
El tercer eix és el treball amb les famílies, “perquè si tot això no es fa de la mà de les famílies és complicadíssim”, diu Rubio. La presidenta de l’AFA, Laura Lucas, té una opinió semblant: “Hi ha poques famílies que s’impliquin amb l’escola i l’associació, en algun cas sembla que l’escola sigui només el lloc on deixar els nens durant unes quantes hores al dia”.
L’institut escola Turó de Roquetes està classificat com de màxima complexitat, bàsicament a causa del seu entorn socioeconòmic. Ja va néixer amb aquesta categoria. Però ni l’AFA ni la direcció consideren que sigui un cas de centre segregat, ja que reflecteix en bona part la composició social el barri. Sí que és cert, admeten, que hi ha un petit percentatge de l’alumnat que, a l’hora de fer el salt a l’ESO, en comptes de seguir al centre marxa a algun col·legi concertat dels voltants.
El que sí és més problemàtic és l’alta mobilitat del professorat, segons confirma Sònia Rubio, i en especial el de secundària. Aquest és un dels principals problemes dels centres de màxima complexitat, segons es va poder veure en un recent informe de la Fundació Bofill presentat en el marc del cicle #PerQueApostem, i en el qual es reclamava una millor regulació d’aquests centres i incentius al professorat per atraure els més ben preparats. “El que necessitem és una plantilla que entengui molt bé els alumnes i les famílies, i això és molt difícil amb docents que un any hi són i l’altre no”, explica Rubio.
Aquest dèficit, però, s’ha vist compensat en els darrers anys per l’aparició de noves figures no docents que faciliten el treball amb les famílies i permeten detectar i prevenir o intervenir en casos de conflicte. Es refereix a la tècnica d’integració social (TIS), la tècnica d’educació emocional (EMO), aquestes dues resultat del Pla de Barris, una educadora dels serveis socials de l’Ajuntament, que treballa full time al centre, i el promotor escolar, el qual forma part d’un programa de treball específic amb el col·lectiu gitano. “Tots quatre es coordinen entre ells i fan una gran feina, n’estem contentíssims i esperem que continuïn”, diu Rubio.
Trets bàsics del model
Segons Educació, els projectes educatius dels instituts escola tenen com a principal valor afegit el fet de ser un model educatiu integrat, que reuneix totes les etapes educatives entre els 3 i els 16 anys. Pels responsables del Departament, aquests són els trets bàsics d’aquesta tipologia de centres:
- Continuïtat formativa: la formació bàsica dels alumnes es concentra en un mateix centre, afavorint una millor transició entre primària i secundària.
- Enfocament evolutiu del seguiment dels alumnes: el major coneixement de cada un dels infants i adolescents permet ajustar l’acompanyament al seu estat maduratiu.
- Interacció entre infants i adolescents, amb l’enriquiment personal que representa per a uns i altres.
- Interacció entre els diferents cossos docents: les experteses i formacions del personal que prové de cossos diferents fa augmentar la potencialitat del claustre i aporta una visió educativa global.
- Metodologies d’aprenentatge globalitzat: facilita el treball globalitzat per ambients, projectes i àmbits, d’acord amb el model d’aprenentatge competencial.
- Perfil docent: els professors han de treballar com a equip docent únic, sumant coneixements i experteses, i buscant les capacitats de versatilitat, polivalència i globalització didàctica.
- Horari saludable: s’ha d’oferir el servei de menjador als alumnes de tots els nivells educatius en un horari saludable.
- Planificació consensuada amb els ajuntaments: és necessària una planificació consensuada amb els ajuntaments i amb la comunitat educativa.
- Lluita contra la segregació escolar: la implementació dels nous instituts escola es fa considerant el context social i demogràfic de cada municipi per tal que sigui un element integrat a l’entorn que propiciï la cohesió social.
- Suport i acompanyament: es durà a terme coordinadament amb els serveis territorials, la Inspecció i els serveis educatius de zona, i també a través de la Xarxa d’Instituts Escola.
A banda, Educació ha anunciat també el desplegament d’una nova xarxa educativa que aplegui tots els instituts escola, amb la finalitat de crear un espai de reflexió col·lectiva i d’intercanvi d’experiències.
